Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -

KRLS.

Haig de dir que malgrat ser una declaració esperada, no m’ha sorprès el contingut, però sí, la manera de fer-la pública.

Estic parlant de l’article d’opinió del MHP Carles Puigdemont, que ha publicat avui el diari digital el Punt Avui.

El MHP expressa en aquest article, el que tots sabem que diu des de fa molt de temps. Tot i que semblaria que estem en un moment d’ordre, d’aquells de record en blanc i negre, on si no es parla del tema, és que no existeix. I és evident que hi hauria directrius al més alt nivell de què no es parli del preparem-nos per la causa justa, perquè alguns podrien tenir un pacte, mig signat, per encaixar Catalunya dins d’Espanya, d’una manera menys rupturista i més federalista.

O fins i tot diria que menys autonomista, veien les últimes declaracions de l’indultat Oriol Junqueras, volent regalar els pressupostos generals de l’estat al govern que el manté en un indult condicionat, i que pressiona als seus socis de govern, que facin el mateix que ells. Delirant.

Altres tenim molt clar que amb Espanya no hi haurà mai cap mena de diàleg i que la confrontació intel·ligent és l’únic camí, fins i tot per sobreviure. També sabem històricament com funciona l’estat espanyol que treballa incansablement amb el divide et impera, una jugada que els ha anat funcionant bé durant generacions, subjugant a qui té més ínfules de messianisme, i menys sentit d’estat, per a anar dividint al personal.

Però llastimosament per a ells, en aquesta generació alguns independentistes catalans, estan treballant una causa justa ben estructurada, i amb possibilitats d’èxit, amb la certesa que un cop demostrada la legitimitat dels fets anteriors, en les institucions corresponents, i la lluita posterior inevitable al carrer, el poble català, estarà on ha estat sempre.

Vull recordar avui, l’article de l’ex diputat del Parlament de Catalunya, lletrat i professor associat de teoria política en la UPF, el Sr. Josep Costa, publicat també en el Punt Avui, però el dia 17 de març de 2016, amb el titulat, El Referèndum i la Causa Justa, on ja ens indicava un camí, que comença a veure la llum.

Com he dit al principi, no ha estat una sorpresa per a mi el contingut de l’article, en canvi si ho ha estat, en el mitjà en què l’ha fet. Una vegada més he tornat a repassar en el meu cervell perquè ho ha fet en un mitjà escrit, i no en un mitjà audiovisual, i crec que sé la resposta.

A partir d’aquell “PROU!”, a la roda de premsa després de sortir lliure, i sense fiança, de la presó de màxima seguretat de Sardenya, després d’una evident detenció il·legal per part de la policía italiana, hi ha hagut un abans i un després jurídic, que estic segura afegeix contingut significatiu a la causa justa.

Li diu prou a l´estat espanyol, i també diu prou, als qui per l’esquena, segueixen treballant per desfer-se’n d’ell, pensant que això els revertirà en un bon negoci personal. Que ni ho intentin, perquè no ho serà. Roma no paga traïdors, i Espanya menys.

Segurament també, perquè li haurà arribat informació de què algun partit estaria pactant una negociació unilateral a esquena d’altres socis del procés. És per tant és molt important, deixar negre sobre blanc, que ni ell com a persona individual, ni com a president legítim de la Generalitat a l’exili està en venda, i menys de lloguer, per un indult. Ni ell, ni Catalunya.

L’article manca de qualsevol identificació en negatiu o en positiu a les seves paraules, quant a com ho diu i quanta intencionalitat posa en els gestos, que pogués fer entreveure qualsevol cosa adjudicable al que no diu. Perquè d’això es tracta, del que diu. De les paraules justes, en el moment just, per a aquesta situació concreta. Perquè no hi hagi segones intencions o visualitzacions estranyes.

L’article d’opinió, és una declaració d’intencions, que deixa clar, que ell ho té molt clar i que seguirà la ruta traçada que creu millor com a representant del poble català, i que va decidir el seu futur l’1 d’octubre de 2017.

És la meva interpretació lliure, i ara és el moment de l’opinió dels meus lectors.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

2 COMENTARIS

  1. Has fet una molt bona interpretació. I se’t veu molt compromesa amb el president i amb allò que escrius. T’ho agraeixo, perquè la teva integritat ens és inspiració. Endavant. La teva aportació és molt important pel nostre present i pel futur… Un agraïment immens…💚✨

  2. Si no fosin al exili, el MHP. Puigdemont, en Comin i Punsati, ja s’ha aurien fos totes les nostres esperançes. Mai els podrem agrair prou el sacrifici, i la lluita que porten per aconseguir el reconeixement d’Europa a les aspiracions de llibertat del poble catalá.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -