- Publicitat -
Inici Articles Polítics JUNTS, O PER SEPARAT?

JUNTS, O PER SEPARAT?

L’adéu a Jordi Sánchez.

Junts s’ho juga tot en les votacions sectorials d´avui (i que sembla ser que estan tenint “problemes informàtics”), en el CN a Alcarràs el dia 2 d’abril, i en el Congrés Nacional quan es convoqui, que serà més aviat del que en J. Sánchez pretenia.
La militància està decebuda perquè molta de la feina feta que es presenta a Nacional queden aturades a mig camí. El tracte no és l’adient, ni s’escolta a tothom per igual. És una gestió lenta, farragosa i voluntàriament incòmoda, perquè no es mogui res.

La militància sembla ser que majoritàriament no està a gust amb com es governa a Junts i no només pel SG sinó per qui l’envolta. I qui l’envolta, el sotogoverno, canviarà de candidat, per un molt semblant que els seguirà mantenint a la cadira. La militància majoritàriament NO vol els JJOO i no se li ha consultat.
La militància no vol el pacte per la llengua i NO se li ha consultat.

De fet, a la militància majoritàriament NO se li ha consultat, quasi de res.

Per tant, aquesta militància i aquests votants, a diferència del que passa en altres partits polítics com ERC i la CUP, sí que protesta, s’enfada i crítica als seus, quan no fan el que van prometre. Treballen molt, i no estan disposats a llençar la tovallola!

Això que prou vegades Jordi Sánchez ha intentat que ho facin, i no se n’ha sortit.

Jordi Turull sospesa fer el pas per dirigir Junts, però sóc del parer que qui ha de dirigir hauria de ser una dona, i sense cap lligam amb les unions municipalistes ni autonomistes, que el que estan fent és demostrant que no se la volen jugar més, per la independència.
I Junts, o va més enllà del que fa ERC, o morirà pel camí del no-res.
Jordi Turull s’ha mogut molt pel territori i està fent molt per la unitat, però sap perfectament que passarà si es posa ell al davant. Ho sap perquè ha fet molta feina des del famós replà i coneix perfectament què s’hi cou, dues portes més enllà. Per tant, Turull, l’únic que hauria de fer és ser la força que acompanyés des de el replà a una candidata potent i alhora controlar els vicis de la vella escola, que coneix tan bé.
Si no és capaç de fer-ho així, per avançar, el millor és fer un pas al costat, a temps.
Junts necessita un moviment en femení com LA llibertat, LA república o LA independència. Junts necessita a una líder a la que reconeixen pel carrer com a presidenta, i que es la diana de propis i estranys, com ho és el president Puigdemont.


Cap pres polític al capdavant, si us plau, i menys indultat.
Cap candidat amb més de 5 anys de lligams autonomistes. Aquest país està fent una independència, no estem a la #littleItaly de Nova York, no obstant sembla la #littleSpain de Catalunya.
Tampoc és intel·ligent repetir amb la colla de qui ja ha demostrat ni és bo pel partit, ni per la independència. I no seria una revolució interna, ni una política sana.
Junts no va néixer per governar el mentrestant, sinó per continuar allà on la repressió havia aturat el procés i on en Jordi Sánchez s’havia carregat la Crida.
Però si la finalitat és l’hegemonia, amb poca i sense projecció independentista, ja existeix partits com ERC, Comuns, Pdecat, Centrem.
És cert que a la independència i hem d’anar tots; això no obstant, no és de molta saviesa posar a primera fila, carregar els neulers, a un cavall que té por a tornar a tenir un accident, o que està massa ben alimentat, perquè no rendirà el que tu vols.

Junts té l’última oportunitat de decidir que vol ser quan sigui gran, i no és gens fàcil. En els partits es creen lligams, amistats, però també coaccions, i dreceres que et fan ser més rica a la cartera però més pobre èticament. Aquí la militància que és independentista i honesta, ha de votar futur i no més del mateix, i per aquests.

El MHP Puigdemont ha de fer el seu camí i Junts el seu, i potser així, se sumaran voluntats. Però en cap cas ha de seguir la cúpula existent fins ara. En tot cas si es volen quedar, que és posin darrere, a fer allò de la unitat de la qual tant s’han omplert la boca mentre en tapaven unes quantes dins de casa.

Jordi Sánchez és nefast pel partit i pel país, i tot el que envolta a aquest senyor, és exactament igual.

I si no funciona la revolució de les flors turqueses de Junts, serà perquè ho inunda tot el camp de gira-sols d’ERC, per cert el color que es van apropiar immediatament desprès de la fallida CRIDA (cAUsalitats de la vida).

Fora ironies, si fallen els partits, haurem de trobar un altre camí, per arribar on volem. Perquè l’únic important de tots aquests camins plens de corbes, és la independència de Catalunya.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

2 COMENTARIS

  1. El president Torra a qui van lligar de mans i peus, cosa que personalment m’ indignava bastant, ara resulta que ha estat el mes honest i valent. Li recriminaven que arriscava molt per una acció purament simbòlica, els que han demostrat que no poden fer ni això. Es tan honorable, que no vol parlar dels que el tallaven el pas i coaccionaven per que no fes res. El poble vol saber qui es i qui NO ES…hauria d’ explicar amb tots els ets i uts, noms i cognoms…desterrem per sempre l’ hipocresia i la covardia!

  2. El poble que només té el vot com eina de compliment dels seus anhels de llibertat i progrés està a l’aguait d’un grup amb credibilitat i liderat per una persona intel·ligent, capaç i ferma, per deixar enrere baralles i traïdories que fan sentir vergonya aliena i ridícul. PERÒ JA.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular