Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons ?- Josep Mª Andreu

#EmRespons ?- Josep Mª Andreu

Sóc Josep M Andreu Torres, 56 anys treballador de SEAT, President del CADCI, Vicepresident de OSNC (Associació internacional de nacions i colònies sense estat) , ex sindicalista 20 anys , ex membre del Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona , ex vicepresident de PIMEC comerç.

Vaig començar la meva activitat política al PSAN i després al MDT, 23 anys militant d’ERC i en l’actualitat independentista sense afiliació política.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem… 

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món 

  • La pau
  • La solidaritat entre pobles oprimits
  • El progrés sostenible 

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diries que aporta a la teva comunitat? 

La veritat, estic en un punt de la meva vida que estic determinat a seguir lluitant per la independència, mai hem estat tan a prop i cal persistir, això ho podran gaudir les generacions futures, per a mi, tot passa per la República Catalana, és la solució a tot els problemes tan en l’històric com a poble annexionat, com per mantenir la cultura i la llengua catalanes, com per el econòmic i social. Si com totes les dades macro econòmiques indiquen que som una de les potències industrials, tecnològiques, logístiques, etc., del sud d’Europa, tot mantenint en una part importantissima l’economia de l’estat espanyol, imagineu que seria sense les cadenes que ens mantenen lligats a Espanya? Per exemple: el corredor mediterrani ja estaria fet amb el que representa per totes les mercaderies que van d’Àsia al port de Rotterdam passant per l’estret de Gibraltar, l’estalvi energètic, de temps i d’emissions nocives, al poder fer l’activitat des de Barcelona i amb alta velocitat a la resta de Europa seria brutal, imagineu l’impuls per la indústria i la logística i tot el sector serveis, està clar que espanya sap que marxem i no facilitarà cap finalització d’infraestructures vitals per això la seva aposta va ser foradar els Pirineus per no passar per Catalunya, explicar els fets perquè la nostre comunitat  s n’adoni que España no és un bon negoci.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor 

Materialment en cap, en la resta no ho sé, però el que sí sé, és que sense la presència de la meva companya (que portem des dels 18 anys) res seria igual, la seva força, decisió i presència constant en tots els aspectes de la meva vida, donen un valor incalculable al que representa aquest viatge per la vida junts, res que es pugui explicar amb paraules. Cal tenir l’experiència vital de poder viure amor en tota la seva expressió.

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents? 

M’agradaria sobretot poder dir-li a dues persones; al meu avi Pere que hem recollit el seu testimoni i que no li faig cap retret de res del que va fer, al contrari, la seva lleialtat al Republicanisme a Catalunya el posen en un pedestal i que hem intentat ser dignes del seu testimoni, i al meu oncle avi Cándido, que va estar al camp de concentració de Burgo de Osma, que la seva persistència democràtica i d’home d’acciò el fan un veritable heroi antifeixista, un exemple de persones que com molts van deixar els millors anys de la seva vida en lluitar pels seus ideals, gràcies per tot el que heu fet.

Als meus descendents només demanar que gaudeixin de la República Catalana, que la facin solidària, justa, socialment lliure i oberta al món, que la defensin i en tinguin cura, però sobretot que siguin feliços, la vida és un viatge curt pel temps i cal aprofitar aquest miracle excepcional reservat a uns quants privilegiats.

5) Entre tu i jo, ets feliç? 

Feliç? La felicitat és tant i tan preciada que el millor és ser-ho a estones, la veritat en moments de baixada sempre miro al meu voltant o al món en general, i de cop, torna aquella sensació de collons!!  Si sóc un “putu” privilegiat! Aleshores tot es posa al seu lloc, ara, la felicitat està més en si els meus estan bé i si tot els va bé, crec sincerament que la felicitat és l’absència de problemes i neguits, la resta literatura.

I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta? 

Que és el que més malament has portat fins ara i on creus que anem, políticament parlant?

Després d´aquests anys de lluita política per la República catalana i de veure i viure de tots colors, he de dir que la traïció és el pitjor de tot, començar una lluita amb companys molt vàlids i que per motius ideològics sempre ens a tocat tornar a la casella de sortida ha estat esgotador, encara tenim força companys que en el seu marc mental no entenen que la independència és transversal que és impossible fer-ho des de la política d’ ideologies o de partits, que és un  moviment cívic social de trencament amb el marc establert i que no ens podem deixar portar per aquells que hi juguen al marc polític institucional espanyol ni a la seva jurisprudència franquista, els esforços perduts en aquesta lluita de convèncer i fer entendre que Catalunya mai serà lliure sense un trencament civil,  polític i de no reconeixement de la seva jurisprudència, és molt desesperant…, després tenim aquells que ens manipulen i fan donar voltes per interessos de partit, comencen a les joventuts dels partits o sindicats i es col·loquen en institucions o en govern sense haver treballat mai, amb uns sous i nivells de vida els quals no pensen posar en perill, d’ aquests en tenim molts en llocs de moltíssima responsabilitat, que ja els hi va bé l`actual statu quo i no faran res pels anhels de Catalunya per tal de mantenir el seu modus vivendi sota l’estat espanyol.  Aquests són els més perillosos, i en tenim molts desgraciadament, cal denunciar-ho i que es visualitzi la seva inacció, cal que mirem a homes i dones que des de forces més petites, però amb un discurs i trajectòria de vida i política, són més dignes de confiança. Iniciem un nou període sota mínims on la nostre supervivència com a poble està en joc, tots els catalans, absolutament tots, vinguin dòn vinguin, siguin del color que siguin o les creences religioses que tinguin, tots absolutament tots, són catalans de ple dret, i per això cal que el català sigui imprescindible a Catalunya, una cultura i una llengua que no són imprescindibles está predestinada a la mort, i en  això es basa la política colonial espanyola, en deixar morir la cultura i la llengua per simple substitució, només és una qüestió de temps. Ara bé, tenim les eines i la determinació per ser un poble lliure, només cal que ens posem tots a remar cap Ítaca, és del tot possible. 

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

  1. Ara sí, sibil.linament…sense semblar que ho fas…si no fos…si no fos la primera afirmació “Vale” ? [Vaig començar la meva activitat política al PSAN i després al MDT, 23 anys militant d’ERC i en l’actualitat independentista sense afiliació política]. Val????????

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -