Dilluns, setembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Fils de Twitter Joan Granollacs, per Aleix Sarri i Camargo.

Joan Granollacs, per Aleix Sarri i Camargo.

1. Avui fa 430 anys, el 24 de maig de 1591, Joan Granollacs i Pons, diputat de la Diputació del General, caminava pel carrer Montcada quan un grup d’oficials reials l’intentà detenir. Però, qui era Granollacs i perquè és una persona fonamental de la nostra història? Obro fil

2. Joan Granollacs, com deia, era un membre d’una família de la petita noblesa catalana del segle XVI, que havia fet diners primer a través del comerç (botiguers de teles o mercaders de blat o cotó) i després amb la gestió de la recaptació d’impostos del General.

3. Però Granollacs no només era això, també era un home molt popular i compromès amb la defensa de les lleis de la terra i les constitucions catalanes envers els abusos autoritaris de Felip II i l’aparell reial a Catalunya.

4. Tant era així que quan Granollacs va estar a punt de ser arrestat, potser sortint a prop de Casa Bru (de les primeres cases del carrer Montcada, i propietat de la família de banquers Bru, amb la que estava emparentat), una massa de gent el va protegir dels agents reials.

5. L’avalot, en què sembla que van participar els germans Miquel i Llorenç Junyent, entre altres, va defensar Granollacs mentre cridava “Visca lo General, muyran los traydors a la terra!”.

6. Granollacs escapà i arribà fins a la Casa del General (imaginem l’actual Palau de la Generalitat però sense la façana de Sant Jaume ni tota la part del Saló Sant Jordi que van ser construïdes cap al 1600) on es refugià amb els seus seguidors.

7. Ràpidament la Diputació del General va convocar una Junta de Braços i una Divuitena (una comissió) per afrontar el conflicte i protegir legalment els seguidors de Granollacs i ell mateix.

8. “Si los officials reials poguessen proceir contra les persones de dits deputats y oïdors, no tindrien ells llibertat per a deffensar los privilegis, capítols de cort y libertats de la terra, perquè per qualsevol cosa leve los amenassarien de presó”.

9. I això és el què va argumentar la Diputació del General per tal de defensar Granollacs. Que el diputat havia de tenir immunitat de tot intent d’arrest per part dels oficials reials per la seva defensa dels drets i les llibertats de la terra, és a dir, de Catalunya.

10. El conflicte entre les institucions catalanes i Felip II venia de lluny, i ja el 1569 el monarca s’havia servit de la Inquisició per empresonar els diputats de la època.

11. Pocs anys abans, el 1587-88 un altre conflicte havia esclatat entre monarquia i institucions catalanes resolt finalment després de moltes negociacions.

12. El conflicte de 1591 doncs, ja havia tingut precedents. I de les males relacions entre uns i altres va sorgir el xoc després d’algunes detencions irregulars per part dels oficials del rei (entre les quals les de Bernardí i Antoni de Granollacs, germà del nostre protagonista).

13. La resposta de les institucions de la terra va ser l’empresonament dels tres oficials reials que havien fet les captures. Felip II, a través del Consell d’Aragó, hi va reaccionar demanant al nou virrei, el mestre de Montesa, la detenció immediata del diputat Granollacs.

14. Així doncs, un 24 de Maig de 1591, avui fa 430 anys, el diputat Granollacs estava atrinxerat amb els seus seguidors a la Casa del General amb el suport de la Diputació i el Consell de Cent. Davant d’això la reacció hispànica no es va fer esperar.

15. El virrei va amenaçar amb traslladar la seu de l’Audiència (els jutjats reials, que també actuaven com a jutges dels conflictes constitucionals entre la monarquia i les institucions catalanes) fora de Barcelona i fins a Perpinyà.

16. Aquesta acció va debilitar la posició catalana i el propi Consell de Cent va començar a matisar la seva posició respecte l’afer Granollacs a la vegada que ho feia també el diputat eclesiàstic, President de la Generalitat i Bisbe de Girona, Jaume Cassador.

17. Van passar els mesos i les divisions es van accentuar mentre el diputat Joan Granollacs i el seus seguidors seguien dins el Palau de la Generalitat.

18. Finalment, el 22 d’Abril de 1592, 11 mesos després, veient que ja no hi havia cap tipus de consens i que Felip II enviaria l’exèrcit reial per reprimir-los com havia fet a l’Aragó, Granollacs i cia van sortir de Barcelona i de Catalunya i van marxar a l’exili.

19. Onze mesos s’havia passat atrinxerat al Palau de la Generalitat! Granollacs es va exiliar a Avinyó on entenc que devia viure aproximadament fins una mica més tard de 1599 quan Felip III de Castella, mort Felip II, va concedir una espècies d’amnistia a tots els implicats.

20. Els companys de Granollacs també es van exiliar fora de Catalunya. Un d’ells, Perot Tamarit, conseller en cap de la ciutat de Barcelona. Si ho tinc ben entès, pare del Francesc de Tamarit, diputat de la Generalitat empresonat per Felip IV de Castella el 1640.

21. La història té més ets i uts que trobareu en alguns llibres que recomanaré al final, però serveixi això per recordar que el 1591 ja hi havia exiliats catalans per defensar els drets de les institucions catalanes envers els abusos de l’autoritarisme castellano-espanyol.

22. I és que la història de Granollacs serveix també per recordar que el conflicte institucional entre Catalunya i la monarquia hispànica/estat espanyol ve de molt lluny. Molt més lluny que el franquisme o la desgraciada derrota de 1714.

23. Avui Joan Granollacs és un personatge quasi desconegut de la història de Catalunya (no té ni un carrer a cap vila del país). Treure’l de l’oblit és un deure de respecte cap a totes les generacions de catalans que han lluitat pels drets i les llibertats de Catalunya.

24. Si Granollacs i la seva colla es van haver d’exiliar el 1591 per tal de defensar la causa de la llibertats de Catalunya, què vol dir això pels catalans d’avui? Quants catalans han hagut de patir presó, exili i repressió per fer front a l’autoritarisme hispànic?

25. Quants més ho hauran de fer? Aquesta és la pregunta que els catalans de 2021 ens hem de respondre si volem fer honor als homes i les dones, sovint anònims, que ens han precedit.

26. Una curiositat final, resulta que un dels juristes implicats en l’afer Granollacs i que defensava la postura constitucionalista catalana vs l’autoritarisme reial, era Misser Aillà, que uns anys després va treballar a Olot, on va conèixer un jove jurista: Joan Pere Fontanella!

27. Joan Pere Fontanella (sí, el del carrer que desemboca a Urquinaona) anys després seria un dels ideòlegs que van portar a la proclamació de l’efímera República Catalana sota el lideratge de Pau Claris. El fil roig del constitucionalisme català…

PD. Per saber-ne més: 1.Vaig conèixer la importància de la figura de Joan Granollacs gràcies a ‘Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640’ del professor Antoni Simón. Ampliar el context amb ‘La formació de la Catalunya Moderna’ d’Eva Serra.

PD. (Continuació) Però el llibre que ningú que tothom que estigui interessat en la figura de Joan Granollacs és ‘Entre el rei i la terra’ del gran @miquelpzlatre. Ell és el qui millor ha explicat la seva figura i li ha donat la dimensió que es mereix. De tot cor, moltes gràcies.

PD. (Últim) Em feia il·lusió escriure aquest fil perquè la figura de Granollacs m’ha marcat molt els darrers anys. Espero que tot sigui el més correcte possible i que els historiadors que hi han treballat puguin fer conèixer molt més la seva figura els propers anys.

Autor: Aleix Sarri Camargo, licenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals per l’IBEI, i polític català.

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.

Article anteriorPAUSE
Article següentTANCAR EL CERCLE
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -