Dimecres, juny 16, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol Jo soc molts jos! de Francesc Pomés Martorell

Jo soc molts jos! de Francesc Pomés Martorell

Totes les persones tenim una identitat personal que ens permet tenir auto-consciència de nosaltres mateixos, sentir-nos una persona, però aquesta identitat no es només individual, té també components socials i històrics. Dit planerament, qui soc no està determinat únicament pel meu ésser biològic sinó que també està determinat, en un conjunt inseparable, pel lloc on visc i pel temps en el qual visc. Soc jo dintre d’una determinada cultura i una societat concreta, en la qual també ocupo un lloc determinat segons les diverses divisions socials que aquesta presenta. I a més, cadascú percebem diferent el lloc i el temps en que vivim, tot i compartir una mateixa realitat. A més la nostra identitat no es un fet únic i immutable. Tots tenim diferents identitats: gènere, ètnia, classe social, urbana o rural, occidental o no, comunitària, vell o jove, etc. i aquestes identitats conviuen en cada persona, prioritzant-ne una o altra, i canvien, mes o menys, al llarg de la vida. Per tant, la nostra identitat es plural, diversa i canviant. Ens fem i desfem contínuament en un equilibri inestable entre l’autoreconeixement de nosaltres mateixos i el canvi inevitable. Soc qui era fa 30 anys i no soc pas el mateix.

La lluita per la llibertat es també una lluita per aconseguir el respecte i el dret a viure totes les nostres identitats i al nostre dret a desenvolupar-les lliurement.
Si fem el salt de la identitat personal a la identitat col·lectiva, caldria també reconèixer en aquesta la seva pluralitat, diversitat i mutabilitat. Malauradament, la majoria de comunitats humanes i els Estats s’han constituït en contra d’aquest reconeixement de la pluralitat i diversitat identitàries, han intentat arreu configurar una única identitat, normativa i imposada.


Es possible fer un Estat que respecti aquesta pluralitat individualment i col·lectiva? No, si partim dels mateixos pressupòsits que han configurat la majoria d’Estats. El nacionalisme imperant sempre ha estat unitarista i anorreador de les diferències. Sempre ha primat la unitat per damunt de la diversitat. El repte dels catalans que volem un Estat propi es precisament fer-lo des d’uns fonaments diferents, des del respecte a la multiplicitat d’identitats personals i col·lectives, des d’un projecte basat en la lluita per un futur mes digne i just per a tothom. Un Estat en el qual es respectin tots els projectes de vida personals i on no importi d’on venim, ni la nostra llengua d’ús habitual, ni quins projectes polítics o socials defensem. On un/a pugui sentir-se lligat a diverses comunitats i pobles d’arreu del mon, sense deixar per això de sentir-se part de la comunitat catalana. El projecte d’un futur millor, on el català pot ser la llengua de relació comuna entre la diversitat de llengües que es parlen a la nostra societat, per convenciment i utilitat no per imposició, pot ser el nostre projecte per posar el nostre granet en la construcció d’un món millor i més solidari. Allò que es segur es que això es impossible dintre de l’Estat espanyol i la concepció nacionalista unitarista que hi predomina, la qual cosa tampoc assegura el nostre èxit en un Estat propi.

Relacionat amb el tema identitari no es pot oblidar avui tampoc allò que fa referència a la identitat sexual. En primer lloc cal tenir clar que la identitat sexual es només una de les identitats que ens defineix com a persones i, com la identitat en general, es plural i canviant. El sexe biològic no determina imperativament la nostra identitat sexual. La cultura i la societat son elements que també influeixen en la nostra identitat sexual. Fer bandera d’una determinada identitat sexual es comprensible com a forma de reivindicar qualsevol expressió de la sexualitat, però suposa acceptar que tenim una única identitat sexual i que aquesta ens defineix. No hauria de ser així: com a persones som un garbuix de diferents identitats i a mes la identitat sexual pot canviar, com la resta d’elements que configuren la nostra identitat. La importància de la identitat sexual i de la pràctica sexual varia entre les diverses persones, comunitats, i també segons l’edat i altres circumstàncies. D’allò que es tracta es de reivindicar el dret de totes les persones a viure la pròpia manera d’entendre la vida i el respecte a totes les seves identitats. Però això queda en paraules benintencionades si no s’admet que vivim en una societat fonamentada històricament en l’hetero-patriarcat, paraula que mereix una explicació planera: Vivim en una societat en la qual s’ha identificat el subjecte humà amb l’home, l’ ús de la llengua només n’es una petita demostració, universalitzant una masculinització de la persona, excloent i sotmetent a les dones i a totes aquelles persones que se surten d’una pretesa ‘normalitat’ imposada per segles de domini, i on les religions hi han jugat un paper fonamental en la definició d’aquesta normalitat. Societat en la qual la tasca reproductiva i de cures dels altres ha estat pràcticament foragitada d’allò que hem convertit en el nostre vedell d’or: l’economia. Societat on el model sexual ‘normal’ es l’heterosexual i un tipus de relacions fonamentades mes en el domini i la possessió que en el compartir el gaudi mutu. Per sort la majoria de dones i les altres persones que pateixen aquesta ‘normalitat’ ja no estan disposades a continuar en aquesta situació. El principal problema avui per avançar en el respecte a la pluralitat i diversitat sexual som, i cal que ens ho repetim sovint, els homes. Homes incapaços encara, en la seva gran majoria, d’admetre que ens toca acceptar que no hi pot haver llibertat si no hi ha llibertat per a tothom i que això ens obliga a qüestionar seriosament la nostra masculinitat i no tenir por d’obrir camins diferents i desconeguts, tant sobre la nostra pròpia identitat personal i sexual com sobre la manera de relacionar-nos amb totes les persones. Si no en som capaços, serem, som, una rèmora i un obstacle per aconseguir una societat diferent. Els éssers humans no som purament éssers biològics, som éssers culturals, socials, i ja no hi valen preteses justificacions naturalistes o biològiques per mantenir aquesta situació.
Si voleu, en discutim!

Francesc Pomés Martorell

Barcelona, a 1 de març de 202


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -