Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa I EN VAN DUES, CUIXART.

I EN VAN DUES, CUIXART.

Hi ha actors  que dibuixen el seu potencial des del minut u, i hi ha actors que fan una gran pel·lícula perquè el guió és brillant i el pressupost ingent, però passat un temps i veient dues actuacions externes sense guió explícit, es fa evident la farsa de la seva actuació, i la constatació del fet que mai va tenir fusta de protagonista. Els espectadors al cap i a la fi volen persones capaces de protagonitzar personatges que estiguin a l’altura, i no robots en mans de directors mediocres. Però el més perillós de tot és fer seqüeles de grans produccions, perquè si el guió es inconex i els actors i actrius no tenen nivell, la pel·lícula serà un desastre. El pitjor que li pots fer a l’espectador és demostrar-li en la seqüela que el primer film va ser una un èxit inesperat i que fins i tot no tenien el final tancat,  com va passar amb el film Casablanca, que n’havien preparat tres o quatre, amb tants canvis de director.

Algú molt savi m´ha aconsellat que en aquest article “No facis massa sang”, quan va saber que volia parlar d’això, i de debò que no és la meva intenció, però reconec que un cop surten els protagonistes del focus victimista a la vida normal, no tots són capaços d’arribar a mantenir la dignitat com ens agradaria. I no hem de callar, que ens agradi o no, i ara deixem la metàfora,  això no és una pel·lícula, és una revolució

Dissabte 14/08/2021 en el pregó de les festes de gràcia, Jordi Cuixart va interrompre el discurs de l’alcaldessa Ada Colau amb el seu plor programat, i a la que els ciutadans estaven escridassant per com està gestionant la capital de Catalunya, per dir-nos que el nostre comportament era el mateix que fa servir l’estat espanyol. Quan vaig veure el vídeo, em va pujar de sobte la sang el cap i vaig estar a punt de llençar el mòbil per la finestra. El que em va sortir per la boca no és massa elegant, però ho resumiré amb un PROU!

Ja estem cansades de tant catolicisme polític i paternalisme, que ens envia als inferns  de les llistes negres de la hiperventilació, si no som prou minyons!! intentaré suavitzar el que de debò penso de molt presos i del discurs de perdonavides que molts feien i fan servir, perquè estaven engarjolats, però ja n’hi ha PROU.

Mireu polítics, això és una feina prou important, que ha d’acabar amb la independència de Catalunya i qui no vulgui mullar-se més el cul, té tota la nostra estima i consideració, però ja pot fotre el camp. Jo no he votat per decidir quina cadira us quedeu cadascú de vosaltres, ni per què aneu donant-me lliçons de res. 

Ni sou la meva família, ni tots teniu, el meu respecte. Estic de bones persones, fins al capdamunt. I no consentiré que cap més Gandhi em digui que escridassar a un polític és el mateix que fa Espanya amb els catalans, que som una minoria nacional reprimida,  perquè l’han tingut quatre anys en presó per decidir que el #20S tornéssim tots a casa i fóssim bons minyons, no fos cas que la revolució que ja es preparava l’#1 Oct. s’avancés uns dies i no ho poguessin controlar.

I si poso a Cuixart en el mateix sac polític, és perquè Òmnium i Cuixart s’han ficat en política i el president i secretari general, han fet discursos polítics. De Cuixart, és un ostatge fins i tot amb indult, i segur que una magnífica persona, però políticament frustrant, tot i que el salvaven les entrevistes, i el discurs èpic del judici, però en Marcel Mauri, va posar el fre de mà tan bon punt va haver de substituir a Cuixart en el càrrec, i juntament amb ERC, van posar les primeres línies vermelles al fet d´anar pel camí de la confrontació intel·ligent i es van entregar en cos i anima a l´amnistia i la republica del pobles ibèrics, anant a sac contra la Monarquia.

Un cop vaig dir que la manera de què tots (associacions i partits polítics) moguessin el cul, era deixant de pagar quotes de tots i de cop. I és cert que menys guapa, em van dir de tot. No m’ho invento ara, ho vaig dir en un sopar a l’esplanada de Lledoners dies després que portessin els presos des de Madrid, i ja em deia gent propera a primera línia política, que el procés acabava allà, perquè ningú esperava que l’1 oct. anés més enllà.

Ara mateix amb tot el que  hem après tots plegats, si féssim un repàs del “judici al procés” no passaria el nostre propi sedàs, un sedàs que sí que vam deixar passar en aquell moment, perquè les emocions anaven per davant dels fets, i no vam caure amb els errors de base dels nostres, no sé si de manera voluntària o per ignorància judicial.

Per això no Cuixart, els independentistes catalans, no som com Espanya, ni tots els alcaldes tenen la seva ciutat tan bruta, insegura i voluntàriament en plena decadencia com la té l’alcaldessa Colau, i dir que escridassar és un atac a la llibertat d’expressió, potser és que Marchena va creure amb raó, que pujar a un cotxe de la guardia civil i aturar el carrer durant dotze hores, coartant la llibertat dels altres, pot ser delicte.

No sé, crec que els que esteu a la galàxia del bonisme , hauríeu de fer una mica de reflexió, o l’hòstia serà de dimensions estratosfèriques, per tothom en general.

I en van dues, Cuixart, i només espero que tinguis amb el meu article, la mateixa condescendència i fraternitat, que has tingut amb l’alcaldessa, o em faràs dubtar, del fet que creguis que tots som iguals.

Espero que aquesta taca d’oli no es vagi estenent més enllà i amb més elits polítiques, perquè el que veig és molt de fum, i fa molta olor de cremat, el problema és que no sé qui manega el foc i per què. Però seguirem investigant.

Pd. Per la mateixa raó que he explicat abans, sé que molta gent que em fa comentaris bons i dolents evidentment sobre els meus articles , aquest cop només em donaran la seva opinió per privat. Ja se sap, es un pres polític, i tot i que té l’indult, no quedaría be que jo….


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

5 COMENTARIS

  1. No en privat, aquí, a la vista. Gràcies pel que dius i per com ho dius. Si, fa temps que moltes persones ens vam disgustar pel seguidisme junquerista d’omnium. Estaria bé que retornessin als origens

  2. Jo estic ben perduda, al teu article no hi trobo cap però, i mira que de Cuixart em sap greu…però no puc entendre aquesta actitud de perdonavides…ja n’hi ha prou…és insultant al meu entendre…

  3. És de suposar que els partidaris del pactisme i de les tauletes de diàleg estaran molt contents.
    Ja n’hi ha prou d’anar amb un lliri a la ma.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -