- Publicitat -
Inici Articles Víctimes Hola em dic Sara, i sóc independentista.

Hola em dic Sara, i sóc independentista.

En un futur no gaire llunyà…

Hola em dic Sara, i sóc independentista.

(sala d’independentistes anònims)
Hola, Sara i benvinguda (la sala plena)

Bona tarda companys i companyes. Sé, que el que és més difícil és deixar de ser-ho, però sobretot de dir-ho, i a més, en veu alta.
Ostres! Reconèixer qui ets, aquí davant de tothom i poder-vos mirar a la cara, és bestial que flipes tu! Sóc conscient que res tornarà a ser igual que abans i que mai més ens podrem asseure amb els nostres amics independentistes, ni reunir-nos amb la penya, per a parlar de la independència. Ho sabeu tots nois, que els efectes secundaris un cop agafes la paraula, ja t’imagines l’estelada, les diades, i les cançons “caminem juuuuuu uunts” són imatges i sons difícils d’aturar de l’inconscient. Des de llavors que tinc una hèrnia de hiat física o una sensació espiritual per on em puja un glop d’esperança, però després m’adono que són els àcids. El cor em batega de manera incontrolada i ja no sóc capaç d’aturar-me buscant la manera de crear un nou full de ruta, anirem fins al final companys!!!! I ja sabem que passa quan arriba la policia, i ens dissol. I ara torno a ser a la sala amb tots vosaltres, i sé que només era una al·lucinació, i per això estem aquí, en tractament. Aquestes sessions d’independentistes anònims, ens fan entendre que no podem continuar somiant, i que ja estem bé tenint la diada de Catalunya, que és tot el que ens pot oferir la Generalitat. Les altres festes les hem de compartir amb la resta de festes del territori com per exemple la Feria de Abril , on ens hem de reunir amb bons espanyols i polítics reconvertits per ensenyar-nos, que no és que aquella droga de l’independentisme era dolenta, sinó que hi ha cervells, com alguns dels nostres, que no hem sabut dissociar, la veritat, de les promeses electorals i ens vam confondre…

https://saralidiaester.cat/premium/

Necessari per descomptat i sens dubte és que vinguin a les reunions els educadors, abans anomenats líders del procés, que després d’anys d’estudi del comportament ( enquestes del CEO) han descobert que la facilitat per canviar de cadira, ideologia, o de partits polítics és gràcies a l’herència mitocondrial que tenen alguns. Però els independentistes més radicals no en tenim d’això i patim les conseqüències, de tenir criteri propi, honradesa i dignitat, i per això estem sempre disposats a perdre el pa, per guanyar el forn.

Ara ja vinc a les reunions sentint-me una més. Ja no tinc la sensació de ser una ciutadana de Matrix que viu entre llegir contes del Bisbe de Tramuntana, esperant decisions del príncep de Waterloo, o intenten entrar via #FrauColau a BCN, la capital del meu país.

Ara puc aixecar-me als matins i no pateixo per qui governa, tots els colors fan un Arc de Sant Martí preciós, i les decisions les prenen cada setmana, un color diferent. És molt guai perquè s’eviten discussions, decepcions i és tot molt més relaxat i ordenat. Fins i tot tenim molt clar que és millor parlar català només dins del centre de rehabilitació i en la intimitat, perquè així ni tu et poses nerviosa, i cap persona se sent ofesa si t’escolta. De tant en tant els coordinadors de zona ens fan una hora de tutoria, en llegeixen històries inventades i escrites amb tinta lila (que m’han dit que és el color de la inserció, i a canvi et pots posar el nom que vulguis). Més d’una hora és contraproduent. “No pensar” és l’estudi central d’aquest primer trimestre, i construir un jocs olímpics és la inventiva plàstica del segon i tercer trimestre de l’any.
Es tracta de què els mateixos que ens van connectar a l’independentisme, ara ens desconnectin. Com per nosaltres érem com una família, és molt més fàcil que si ho fes qui ens va robar les mascaretes en la primera onada de la Covid-19, l’enterramorts. Els nostres exlíders i ara mestres, estan tots més o menys bé. De fet, continuen tenint sous semblants i càrrecs molt similars, i si no entre tots ajudem. Que menys no? Així és més fàcil per nosaltres perquè no ha canviat res, ho entenem a la primera i no ens enfadem quan ens expliquen que el problema va ser que els nostres cervells no es van saber adaptar-se als nous canvis. D’allò que deien de la llei a la llei, nosaltres enteníem Urquinaona, i d’allò que escrivien com a “Sit and Talk”, era que el Pedro i seies amb nosaltres relaxat, i tinguéssim una conversa; nosaltres enteníem, hem de seure a negociar les capitulacions d’un divorci que sens dubte serà molt complicat.
Ells que són les bones persones no entenien res, i és per això que, llavors ens van haver de reeducar. I qui millor que ens reeduqui qui et va educar la primera vegada?? És difícil, és molt més difícil deixar de ser independentista, inclús que deixar una droga sintètica. L’independentisme és un sentiment que està en el si de l’individu i la frustració només és assumible si qui et desintoxica és el mateix que et va intoxicar. Només funciona així.
Tu pateixes malsons, precarietat laboral i per tant dèficit econòmic, per què et vas significar, però no ets polític, ets només un ciutadà normal i, en conseqüència, i hem de treballar de valent per poder tornar un dia a la circulació. Ells, en canvi, han girat la truita, perdó, la cadira i ja tornen a ser altre cop a lloc. Així que companys, lluitarem per defensar-nos d’aquesta maleïda plaga que és la independència i gràcies per deixar-me parlar tota aquesta estona en català, però ya sabéis que para que nos dejen volver a ser ciudadanos de primera no solo tenemos que hablar, sino que tenemos que pensar en español, y que nuestra bandera rojigualda, nos haga llorar de emoción.
Gracias líderes independentistas por hacernos recapacitar, por hacernos entender que jamás se vivió mejor en Catalunya, que en los últimos 80 años.
Arriba España compañeros!!


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular