Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol Hi ha massa immigrants? És aquest el problema?, per Francesc Pomés i...

Hi ha massa immigrants? És aquest el problema?, per Francesc Pomés i Martorell.

La terra d’on sóc filla és lluny i sembla morta:

una flor ran del marge, una petja al sorral

i, sobre el blau de l’aigua, un bleix d’oreig que porta,

floc de perles desfetes, la boira matinal.

Fragment del poema Ocell de Mercè Rodoreda 

Tot i que les migracions humanes són un dels factors de l’evolució, i que han existit sempre al llarg de la història de la humanitat, avui han adquirit una rellevància política i social que les han situat en el centre del debat polític. Els motius d’aquest fet són diversos i no reduïbles analíticament a un sol factor perquè en el fenomen hi incloem migracions forçoses per causa de conflictes bèl·lics, canvis climàtics o desastres naturals; migracions no forçades a la recerca de majors oportunitats per portar una vida digna, per raons fonamentalment econòmiques; les migracions des d’Estats on no es respecten els drets humans fonamentals, com per exemple la llibertat d’expressió i associació o la igualtat de gènere, o el dret a viure lliurement la pròpia sexualitat, que podríem anomenar migracions a la recerca de llibertats bàsiques, etc. 

La pregunta seria que hi ha de nou en el fenomen actual com per considerar-lo un tema cabdal del nostre temps. Segur que hi ha diverses raons però almenys n’hauríem de citar aquestes:

1.- La mundialització i el colonialisme, que havien provocat la migració de molts europeus envers les colònies o els Estats que aquestes havien creat, ha passat a funcionar sota el règim neocolonial d’una forma inversa: ara són els habitants de les ex-colònies qui busquen oportunitats en les antigues metròpolis. Quan els immigrants érem els europeus teníem el dret a tot sobre els altres pobles, a massacrar-los, esclavitzar-los, robar les seves terres, etc. però quan ara el fenomen es dóna a l’inrevés, els immigrants no tenen a Europa dret a quasi bé res. I els antics colonitzadors i esclavistes ens quedem tan cofois, o diem que això és cosa del passat.

2.- La globalització, no només econòmica sinó també social i cultural, i l’expansió quasi bé il·limitada de les possibilitats de comunicació i interacció, han fet el món, i permeti’s la metàfora, molt més petit. Tots sabem què passa arreu del planeta i tots tenim una idea de com es viu, sigui de forma estereotipada o no, en qualsevol lloc. És estrany que això provoqui l’emigració de milions de persones a la cerca d’una vida millor?

3.- La globalització també ha provocat un augment de la desigualtat, no només a escala local, sinó planetària, i sobretot ha visibilitzat més aquesta desigualtat per a totes les persones. A més les empreses transnacionals i els mercats globals assenyalen la decadència de la forma política predominant en l’època contemporània: els Estats-nació.

Es fa difícil defensar la intangibilitat d’unes fronteres per als humans quan la realitat dels mercats globals passa clarament per sobre d’aquestes. Com a poc, es pot qualificar de contradictori reclamar la llibertat de moviment dels capitals, béns i serveis, i continuar defensant les fronteres per als éssers humans. Per cert, els rics i poderosos no tenen cap dificultat per establir-se allà on vulguin. A qui no volem són als pobres!

4.- La lluita pel domini mundial o regional a nivell d’Estats es fa sobre les esquenes dels Estats d’allò que havíem anomenat tercer món. Des del període de la guerra freda, posterior a la II Guerra Mundial, els escenaris militars i les seves conseqüències els han posat els països pobres i això continua sent així amb la fabricada guerra contra el terrorisme, que amaga la lluita pel control sobre els Estats i els recursos naturals per part de les potències dominants. La repercussió sobre aquestes societats i els seus habitants son innegables i moltes vegades això ha comportat el desplaçament de milions de persones. Provoquem les guerres i ens en desentenem de les seves conseqüències. I llavors el dret d’asil reconegut internacionalment s’ignora intencionadament per part d’Estats que proclamen el seu respecte als drets humans.

5.- Tant la globalització econòmica, que ha desfet en molts casos les societats i economies de molts Estats dependents, com el seu corol·lari en forma de canvi climàtic, esgotament o apropiació dels recursos bàsics i crisi medi-ambiental en general, són altres factors explicatius dels moviments migratoris. I d’això també hauríem de saber qui en són els responsables principals, oi?

Si en parlem tant avui de les migracions no és perquè determinades persones hagin decidit migrar a un altre lloc, en parlem perquè són milions les que ho fan, i el lloc del qual parteixen, la direcció que prenen i les causes que ho provoquen son substancialment les mateixes. Intentar acarar-ho des de concepcions individualistes i egoistes no va a l’arrel del problema, i a més provoca intents de solució que més aviat agreugen el problema de fons: la desigualtat; sigui per causes naturals, les guerres o la globalització econòmica imperant.

Ja hem fet referència a com el món globalitzat d’avui està depassant els vells Estats-nació i com la interdependència i la responsabilitat respecte a allò que passa al món es difícilment reduïble als límits fronterers i a factors unívocs. No es descobrir res que, malgrat això que acabem de dir, la major part de polítiques actuals es continuen fonamentant en aquest límits, des d’una política possibilista en què davant d’un fet migratori incontrolable es prefereixen polítiques fonamentades en el reforçament de les fronteres i pagar a Estats limítrofs perquè en controlin els fluxos, abans que plantejar polítiques que vagin a l’arrel dels problemes que provoquen els fluxos migratoris. Fins i tot acceptant una concepció de la justícia que parteixi del marc estatal, que ja es acceptar, ens trobem amb que la realitat està creant una situació en les societats democràtiques, tant més en les que no ho són, en la qual acceptem l’existència de persones privades dels drets mínims de ciutadania sobre els quals està configurada la nostra societat. Pot continuar sent considerada igualitària i justa una societat en la qual acceptem la presència de persones sense els drets bàsics d’aquesta societat? Fins a quan i amb quins límits? La realitat ens diu que un cert nombre de migrants són ja imprescindibles per al funcionament de les economies més avançades, però els volem només quan ens van bé i, si pot ser, sense concedir-lis-hi els drets bàsics de ciutadania. Són els nostres esclaus contemporanis, això sí no en diem esclaus, que avui sonaria malament, oi?

En el fons es tracta de la contradicció entre el mon globalitzat actual, on tots som interdependents i on les decisions preses en un lloc determinen canvis arreu, i la inexistència o debilitat de formes de governança globals que es corresponguin a aquesta realitat. En aquest sentit no ens serveixen els vells Estats-nació, i els seus tractats internacionals, ni formes de governança regionals, com la Unió Europea, que es dedica a fer la feina bruta dels seus Estats membres. És cert que tampoc ens serveix una mena de cosmopolitisme abstracte, bonista, que obrís completament les fronteres, perquè les nostres societats no estan preparades per a això. Però potser que ens hi anem preparant. 

Cal deixar constància que en el fenomen migratori actual hi ha un problema que toca a la igualtat econòmica i, per tant, a l’igualitarisme i les diverses teories de la redistribució. Es obvi que els fluxos migratoris, al contrari que en d’altres períodes històrics, van dels anomenats països pobres o endarrerits cap als països més desenvolupats. I això respon no tan sols a un problema de desigualtat econòmica i de desenvolupament, sinó a que el sistema capitalista globalitzat n’ha exagerat la profunditat d’aquesta desigualtat, i també ha desfet les formes econòmiques tradicionals d’aquests països i ha continuat amb una política extractivista que els ha privat en gran part del seus propis recursos naturals. Està clar que els Estats dominants són responsables, en alguns casos també des del punt de vista de la responsabilitat legal, d’aquesta situació. Per això, qualsevol política ha de ser pensada no tan sols des de l’àmbit d’una determinada comunitat política, sinó a nivell mundial i veure quines institucions i mecanismes poden actuar al respecte.

Els habitants dels Estats més desenvolupats ho som també per la colonització i el neocolonialisme, i per tant també ens hem de plantejar personalment fins a quin punt el nostre estatus econòmic es fonamenta precisament en aquesta desigualtat. Som els descendents d’uns lladres i explotadors que ara només volen mantenir el seu estatus aconseguit així? Ja se sap que els rics d’avui són, moltes vegades, els descendents dels lladres, legals o no, d’ahir.

L’acollida d’immigrants determina també com ens conceptuem com a persones i quina mena de societat volem. És possible mantenir illes de desenvolupament en un món on la pobresa es la realitat de milers de milions d’éssers humans? La pregunta no pretén ser retòrica o com alguns dirien humanista. L’actual pandèmia del Covid19 o la crisi medi-ambiental són suficients proves de que això és impossible, però malgrat tot assistim a un augment de la desigualtat en els propis Estats més desenvolupats i a nivell mundial. Està clar que una de les formes d’enfrontar-se a aquesta realitat es el retorn a l’etnicisme, l’autoritarisme i el tancament fronterer dels Estats-nació, però crec no errar-me en dir que això son falses solucions, populars si es vol, que no van a l’arrel del problema. Els corrents migratoris han rearmat determinades concepcions socials etnicistes i xenòfobes que ens obliguen a preguntar-nos fins a quin punt aquestes concepcions perviuen com una mena de fons cultural hegemònic. I no n’hi ha prou amb crides humanitàries basades en la radical igualtat entre tots els éssers humans, perquè determinades concepcions comunitaristes i estatalistes reforcen aquestes tendències en una mena d’amalgama en la qual es va de la concepció mes primitiva de defensa dels més propers, a la defensa de la comunitat enfront d’aquells que es considera forans. No és pas casualitat que aquesta mena de discursos etnicistes, racistes i supremacistes calin més fondament entre aquelles persones situades en els estrats més baixos de la societat, i no només per raons culturals, sinó perquè certament són aquests qui han de competir amb els migrants pels pitjors treballs i per sobreviure en la precarietat a que els condemna el sistema actual. L’ingrès bàsic universal de ciutadania podria ser una bona eina per evitar aquestes derives, no només la desigualtat econòmica. 

Un altre tema que els moviments migratoris plantegen és el dels problemes lligats a la desigualtat de gènere i a la persecució de les formes no heteronormatives de la sexualitat, dues formes d’injustícia no obviables. Les dones migrants han de patir les mateixes dificultats i penalitats dels homes migrants, però a més han de patir tota mena de violències sexuals i fins i tot una forma pròpia de migració destinada a fornir els prostíbuls d’Occident, que adopta la forma d’allò que anomenem tracta de blanques en els casos més extrems. Una part important de les dones immigrants es fan càrrec de la cura de les persones grans i els infants de la nostra societat, la qual cosa ja es una constatació del valor que donem en les nostres vides a les cures interpersonals i el perquè de la reivindicació feminista d’una altra manera de viure i entendre les cures interpersonals. Per aclarir-ho una mica, penseu que suposa el fet de ser dona, negra, lesbiana, pobra i immigrant i intenteu plantejar una política de la justícia que abasti totes aquestes realitats, que a més es poden donar simultàniament en una persona.

És força significatiu que l’últim gran acord en el si de la Unió Europea hagi estat la creació d’una policia de fronteres comuna, el Frontex, que s’afegeix al pagament a països tercers, com Turquia. Líbia o el Marroc, per controlar els fluxos humans, mentre es mantenen autèntics camps de concentració, aquest és el terme correcte, per a aquelles persones que malgrat tot arriben fins a les fronteres del primer món. No és necessari, per la seva obvietat, dir que el manteniment d’aquesta situació, es reconegui o no, respon als interessos de les classes dominants en els respectius Estats i s’escuda moltes vegades en les pulsions etnicistes, racistes i xenòfobes existents, i difoses i magnificades pels grans mitjans de comunicació entre una gran part de la població.

Cal també anar a polítiques educatives i informatives que combatin el fons racista, ètnic i xenòfob que si en d’altres moments històrics eren, malgrat el seu biaix, fonts de cohesió comunitària, avui son problemes per a una comprensió oberta del fet migratori. Despullar les bases antropològiques i ideològiques d’aquesta mena de pensament i desenvolupar polítiques educatives i comunicatives al respecte enllaça perfectament amb les teories de la justícia fonamentades en la igualtat de drets i de reconeixement, i també amb les concepcions sobre la interdependència, la cura dels altres, la igualtat de gènere i la diversitat sexual, que ha posat el feminisme contemporani sobre la taula.

I si voleu parlem de com a Espanya les persones migrades es troben amb un garbuix legal, no pas casual, que els posa sempre en una situació de vulnerabilitat i precarietat de la qual tenen molt poques possibilitats de sortir, ni ells, ni els seus fills/es. Un exemple palmari, emprat políticament pels grups feixistes, es el dels anomenant MENAS (menors no acompanyats), als qual acollim en centres específics fins als 18 anys i llavors els fem fora sense permís de residència i per això. segons les lleis vigents, sense possibilitat d’aconseguir un contracte de treball. Què esperem que facin? Que sobrevisquin en l’economia submergida? Això sí, tots ens escandalitzarem quan alguns d’ells delinqueixin, i els posarem injustament a tots en el mateix sac. Som tant bons! 

Crida l’atenció que un Estat amb forts moviments migratoris cap enfora, com Espanya; sense ser exhaustius només cal recordar l’emigració espanyola a Amèrica durant segles, inclòs els segles XIX i XX, quan les antigues colònies ja s’havien independitzat, la migració de centenars de milers de persones a conseqüència de la guerra civil, les migracions internes dintre de l’Estat a la recerca de treball i una vida digna, i l’emigració econòmica cap a l’Europa desenvolupada dels anys 50 i 60 del segle passat, sembla que ho ha esborrat completament de la memòria històrica i es prengui el moviment migratori actual sense la mínima comprensió humana exigible. Tan feble és la nostra memòria? 

I no parlem, per no allargar-nos, de com alguns pretenen que els migrants s’adaptin a la nostra societat, sense plantejar-se que aquesta també ha de canviar per fer una societat en la qual, amb l’únic límit del respecte als drets humans, hi cabem tots/es. O els migrants no tenen res a aportar a la nostra societat?

També fa falta una concepció de la vida en la qual la relació amb els altres éssers vius i el medi ambient en general, es imprescindible per acarar no només les migracions humanes, sinó la pròpia continuïtat de la vida al nostre planeta.

No n’hi prou de fer exclamacions contra el racisme, la xenofòbia o l’etnicisme, hem de ser capaços d’anar construint societats en les quals els vincles de pertinença i solidaritat estiguin oberts a tota la humanitat. En serem capaços?

Autor: Francesc Pomés Martorell

Roda de Berà, 22 de juliol de 2021


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

  1. Quin rotllo patatero …. Te’ls posaràs a casa teva? Els hi donaràs tu de menjar, els vestiràs i els curaràs quan caiguin malalts? Acolliran a les seves famílies quan demanin que vinguin? I si en venen molts (l’efecte crida va en progressió geomètrica …) els posaràs també a casa teva? És que jo no els vull, i no tenim perquè pagar amb diners públics els teus capritxos

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -