Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Social Gestionar les emocions i aprendre a desvotar.

Gestionar les emocions i aprendre a desvotar.

Com ho portem això?

Els catalans independentistes portem un desgavell important d’emocions i decepcions que s’assembla més a un Dragon Khan, que a una setmana de vacances a Marina d’or.

Només ens ha faltat aquesta barrejadissa de sensacions, amb una sensació complexa de sentiments poc digeribles alhora, que son la la frustració, la decepció, la culpabilitat, el desencís, la ràbia, la covardia, la inexperiència, i la incredulitat, la falta d’empatia, i l´ egoisme, la practicitat, el narcisisme, la egolatria, la manca de professionalitat, l´enveja, la falta d’escrúpols, el supremacisme, i el col·laboracionisme.

En fi, totes les patologies i sentiments que deriven d’una guerra, i aquesta, treballa amb la INjustícia, que ara fa la feina de les armes, i les falses imputacions, són les eines que t’emmanillen. Com a qualsevol guerra, tenim i patim violència, i ells utilitzen a col·laboracionistes, i notícies enganyoses al servei del més fort. De debò, quan a España i a Catalunya no tinguin cap tipus d’interès en què es fa a l’exili, i al consell, mentrestant continuem.

Parlo en general, de l’estrès que patim els que formem part d’un poble al que no se’ns respecte i que més aviat que tard o haurà de trencar barreres, o quedar-se dins de les tanques electrificades de l’imperialisme, i per molts republicans.

Estava i estic convençuda que la responsabilitat ha de ser enorme per aquests representants. Sé que el que es vol fer és molt important, i cal el màxim de fortalesa i sentit d’estat. No valen mitges tintes, cal estar al 💯% i disposat a tot. Això també vol dir tenir una mirada, la més objectiva possible, per poder opinar.

Si alguna cosa he après en aquesta vida, és a ser responsable de qui sóc, i els límits que tinc. Saber qui pot fer millor la feina i si no ets tu, donar suport a qui sigui. Són guerres més sibil·lines on l’aparença és de normalitat, però on som destruïts, de mica en mica, empobrint als ciutadans en general, sense que ens adonem del que passa, i creant així més odi, per ocultar la seva deriva autoritària, a tots en general, acusant les minories de gestionar malament les engrunes.

Fa trenta anys, segurament com la majoria de vosaltres, cobrava el mateix sou que ara. La diferència és el canvi de moneda i l’estafa derivada i que un paquet d’arròs ara val mil vegades més del que pagàrem fa trenta anys. Ara suma això a les patates, la pasta, els ous, etc.

Si et fixes, és més car menjar, que consumir “informació” o pagar una quota a internet. Però és que sense internet no existeixes, és impossible trobar feina, relacionar-te amb allò que de debò ens importa, o simplement fer un pagament d’un servei bàsic, com és pagar l’estafa de la llum, si no es per la banca digital.

Un altre exemple, avui dia per liquidar un préstec del banc per avançat, et fan pagar interessos, com un “càstig”. En canvi anys enrere, et feien una bonificació, per bon pagador.

I en mig de totes aquestes sensacions estic patint la mor sobtada d´una companya de vida, la meva gata Lola, justament en mig d’un esdeveniment important per la societat catalana independentista, com és la votació de representants de l’assemblea del consell per la república. i m´he adonat que vivim en estat d`alerta psicològica.

Un moviment democràtic que viu sota una pressió bèl·lica sense armes, i on jo no m’he trobat forta per donar el suport que volia aquests dos últims dies.

És per això, i per altres qüestions de responsabilitat que ja vaig decidir fa temps no ser candidata.

Val explicar que la ciutadania independentista estem patint un estrès durant aquest procés i que la pandèmia no ens ha ajudat. Que ens sentim desprotegits i que molts no hem fet dol, de moltes situacions, acumulant més pressió. Ni que dir dels qui pateixen imputacions injustes per part dels governs central i autonòmic, que són el nostre referent i  tenen el meu suport , en allò que jo pugui ajudar.

I un cop dit això cal ser exigent amb tothom que si ha decidit presentar-se.  Fiscalitzar als responsables perquè facin la feina encomanada, demanar explicacions i si cal denunciar, si no la fan. Sé que les persones no som perfectes, però cal ser conseqüent amb el que es promet.

El meu pare sempre em castigaba quan arribaba a casa amb un suspens, i en canvi no hem felicitaba si duia un notable o un “sobresaliente”. Enfadada li vaig retreure  l’actitud molts cops, i la seva resposta va ser sempre, “aprovar és la teva obligació”.

Quaranta anys més tard i després de la seva mort, per fi l’he entès i m’he fet un auto-somriure de complicitat. Els pares tenim una responsabilitat amb els fills, de donar-los tot el que puguin necessitar perquè arribin a adults amb les màximes eines possibles, però els fills també han d’aprendre a respectar, i valorar els esforços que fan uns pares que no han nascut ensenyats, amb responsabilitat d’utilitzar allò que els hem aconseguit a base d’esforç i aprenentatge.

Aquest exemple podría servir també per qui diu que han estat pocs els que han votat al consell per la república. Jo no sé quin ha de ser el tant per cent adequat en una eina nova que tot just comença, per donar-la per bona. El que sí que puc dir és que res del que es vulgui fer a partir d’ara, com va explicar molt bé el MHP Puigdemont es pot fer amb les mateixes eines que es treballa fins ara a Espanya i a Catalunya, i que si exigim als governants a fer passos endavant, nosaltres com adolescents en la matèria, també hem de posar tota la nostra intel·ligència, dedicació i responsabilitat a aprovar l’examen, i si cal, tornar-se a examinar al setembre. No fer-ho com una pèrdua, sinó com una nova oportunitat d’aprovar i demostrar que si vols, pots fer-ho, i que suspendre no ha de ser mai més el punt d’arribada de la nostra reivindicació sinó el punt de sortida.

A partir d’ara,  un cop tenim als representants de l’assemblea del consell per la república, caldrà exigir que compleixin amb la paraula donada, i qui no ho faci, perquè es va presentar per notorietat i no per fer un servei públic, ho sabrem i  podrà  ser “desvotat”, si no ho fa.

“Desvotar” és una paraula que caldrà afegir al diccionari de l’il·lustre Pompeu Fabra, pel seu futur valor democràtic. Serà una eina potent, que ja s´ha provat a Estonia, amb molt bons resultats, com explica Vicent Partal, director de Vilaweb, a l´acte d’ahir a la nit electoral, del Consell per la Republica. 2:23:00

Estem aprenent a gobernar-nos d’una altra manera, per tant no feu cas als mitjans d’INcomunicació, ni a qui us diuen que el que s’ha fet al consell per la república aquest cap de setmana “és un picnic”. Tots sabem que significa això.

Preparem-nos, és la proposta democràtica i el consell X la república és l’eina sobirana lliure. Per tant el primer que cal fer és, analitzar perquè no ha votat el 💯% dels registrats amb IDigital, i quins passos calen fer de màrqueting. I no em parleu de mitjans audiovisuals subvencionats, que una sèrie a Netflix, si interessa, és fa viral amb una hora, no fotem.

Espero respostes ben aviat!


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí) per 3€/mes

Article anteriorCantar la canya.
Article següentEl lideratge dels vençuts.
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -