Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -

GASLIGHTING.

Sóc crítica, però també m’agrada fer autocrítica, crec que és saludable. He de dir que tinc tendència a veure el got mig buit, que mig ple,  i suposo que té a veure amb el meu ADN, però el que és cert que estic tipa de se’ns estigui fent llum de gas i a sibre ens facin callar. I per ser exactes i gens hooligan, ni amb les paraules, ni amb els fets, anem a la Viquipedia per desxifrar que es, i que significa, fer llum de gas, i si el meu diagnòstic es o no, encertat.

Fer llum de gas, en anglès gaslighting, és una forma de manipulació que busca sembrar llavors de dubtes en un individu determinat o en membres d’un grup determinat, amb l’esperança de fer-los qüestionar la seva memòria, la percepció i la salut mental. Amb l’ús de la negació persistent, la distracció, la contradicció i la mentida, s’intenta desestabilitzar psíquicament l’objectiu i deslegitimar-ne les creences.

Crec que des del 27 d’octubre de 2017, els partits polítics, amb l’ajuda inestimable dels mitjans audiovisuals ens estan fent gaslighting. És evident que “la política” no va planejar res més enllà de l’1 Oct., però el 3 i el 4 els ciutadans van evidenciar que ells sí que ho havien fet. I es va entrar en pànic.

Des de llavors, la feina dels mateixos que vam votar per alliberar Catalunya, ens van començar a qüestionar la nostra memòria col·lectiva que era molt clara, la del fet que vam fer un referèndum i el vam guanyar. ERC des del primer moment va anar posant fil a l’agulla no per desdir-se’n ells, sinó per fer-nos creure que som nosaltres els que vam distorsionar el que ells van prometre. I és en aquell moment, de la mà dels titulars de premsa servits per en Tardà, on van començar les proclames sectàries contra els hiperventilats, que ja érem uns quants, i els “sacrificis” que caldria fer començant pel de la de no investir al candidat guanyador de les eleccions forcades del #21D després del cop d’estat fet a Catalunya amb el 155. Sacrificar a Carles Puigdemont, el president legítim va ser el primer pas, i durant els tres anys següents, s’ha utilitzat la negació dels fets, i se’ns ha manipulat amb proclames falses, on la gran actuació va ser mobilitzar a la població, per aconseguir un sit and talk, on ningú s’ha assegut, i ningú ha dialogat.

També tenim un partit polític, JuntsxCat, que és soci de govern i que es fa dir octubrista, però el cert és que forma part de la distracció i la contradicció del gaslighting. De fet, després de les eleccions del #14F, JuntsxCat i la CUP, tenien bones cartes per pressionar a ERC per fer allò que ja havíem votat i guanyat en referèndum, i s’havia tornat a guanyar a les eleccions autonòmiques per una majoria del 52% independentista, però el sobtat pacte “d’esquerra” entre la CUP i ERC, que no s’està complint, i les preses d’ERC amb ganes de governar en solitari, van ser l’excusa perfecta perquè el sol·lícit Jordi Sánchez i JuntsxCat, entressin al joc. Certament perquè així ho va acceptar la militància (on si hem de ser honestos, com a mínim, i passa això en tots els partits, unionistes, independentistes o mig-pensionistes, deu haver-hi el 65% que són polític amb càrrecs i que volen seguir, amb algun càrrec a sou), i per tant, la votació no representava la voluntat majoritària dels votants que els demanava que es posicionessin si volien ser legals, amb allò que es va prometre en les eleccions. Defensar el referèndum i no fer una altra vegada, un govern autonomista, que no només no porta enlloc, sinó que desgasta el procés d’independència. I per evitar aquest desgast, també ells utilitzen el llum de gas, o com a mínim deixen fer, i anar fent.

Els fets són que ens estan fent llum de gas col·lectiu per tenir-nos distrets amb altres qüestions que per la independència de Catalunya són intranscendents, com el fet que hem de salvar Espanya de la monarquia, o de si els governarà a ells, o no, l’extrema dreta.

Ara cal un descans terapèutic, una pausa per endreçar el nostre cervell, i lliurar a les neurones de manipulacions externes, perquè s’està preparant un escenari al setembre que ens farà pensar a molts que tenim problemes o de visió, o que estem dins la pel·lícula Blade Runner escoltant al replicant Roy Batty dir aquestes paraules del monòleg, Llàgrimes en la pluja:

 “He vist coses que vosaltres els humans no us creurieu mai de la vida … He vist com atacaven naus incendiades més enllà d’Orió … He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser … Tots aquests… moments segur que es perdran… en el temps… com … llàgrimes… en la pluja … És hora … de morir.”

Estic segura de què serà una tardor molt moguda, entre homenatges lliristes, per no abandonar totalment el procés, i titulars amb paraules boniques de pau i germanor per obviar la buidor del contingut polític, de què ni en la reunió bilateral ni la taula de diàleg, avançarà ni un mil·límetre. Pedro Sánchez tindrà les fotos que necessita per ensenyar a Europa, de com de bé, té de controlats, als catalans, i ERC les seves, per preparar el vot de suport al PSOE del 155, altre cop.

Pensem que farem nosaltres, perquè en aquesta tasca hi han participat tots, des dels partits polítics fins a les associacions, tot i que cadascú, amb diferents graus i pressions.
Fer-nos llum de gas els hi ha anat bé durant una temporada, un temps perdut que hauria d’haver estat com a mínim de reflexió i no d’atordiment, però a poc a poc molts es van despertant d’aquesta mena de núvol que ens han posat davant dels ulls, de manera massiva he de dir en tots els mitjans de comunicació, perquè seguim tenint la percepció del fet que hem estat errats en les formes, i ara ja també potser, en el fons.

Per això és important aquests dies, la desconnexió “informativa”. Hem de començar a mirar-nos als ulls, i dir-nos a la cara, que el poble no ha estat mai dividit, per què sempre ha volgut el mateix, i pateix exactament igual, la repressió. QUE QUI ESTAN DIVIDITS SON ELS PARTITS, I QUE JA EN TENIM PROU.
Hem après tot i la distracció i desestabilització psíquica diària del gaslighting, de la mà del govern independentista, de què només la suma de la gent, que no de les forces polítiques i socials, en durà fora de la manipulació. Necessitem tornar a fer-nos preguntes de manera lliure, braç a braç, amb pensament crític i de manera individual, treballant altre cop de forma col·lectiva. I siguem sobretot crítics amb els nostres, sense por, perquè ells també han utilitzat aquesta por contra nosaltres, per treure’s les puces de sobra.
Només així podrem sortir d’aquest gaslighting col·lectiu de puresa en el que ens han instal·lat, on la crítica dura pels fets contrastats, són ara, deliris supremacistas de hooligans hiperventilats. També ells ens volen bons minyons i calladets.

Autocrítica si, però prou fer-nos llum de gas, prou deslegitimar als ciutadans que us han votat, només perquè no feu el que toca. Quina llàstima haver-nos de defensar de vosaltres, en lloc d’estar treballant junts per la independència de Catalunya.

Ja us ho he dit abans, toca descansar, passeu bones vacances.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -