Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics #FreeJunqueras??

#FreeJunqueras??

Un cop llegida l’entrevista que Jordi Juan-La Vanguardia-li ha fet a l’exconseller Oriol Junqueras, he de dir que m’ha semblat avorrida i repetitiva. És per això, que aquest cop voldria escriure sobre la meva visió personal, sobre la persona i el personatge públic. D’antuvi felicito personalment al sr. Junqueras i a tots els presos polítics, per haver obtingut per fi té la merescuda i tant desitjada, llibertat vigilada. Per la nostra part tambe ens he sentim lliures d´aquests maleïts i satànics remordiments de consciència, i d´aquesta mena d’esclavisme existencial que ho envolta tot, per dir el que sentim, i opinar lliurament.

He de dir que no he trobat cap sorpresa en el discurs polític de l´ex-vicepresident. Ha fet un relat centrat en aquelles paraules que va dir en el JUDICI AL PROCÈS, i que repeteix constantment i és que: “ama a España y a los españoles y que es un independentista circunstancial”, i que cal tant diàleg, com poca pressa té desde fa 3 anys per resoldre el conflicte independentista. De fet, desde la indigestió estomacal del 27 d’octubre de 2017.

El que sí que he trobat és molta informació personal entre línies, que fins fins i tot queden registrades en aquestes captures de l’entrevista. Comencem.

Tothom ha vist a totes les manifestació o actes polítics aquests bàners de mida XXL de #freeJunqueras a primera fila, sempre encapçalant, captant i acaparant tota l’atenció dels mitjans.

I per tant per coherència, també té totes les seves fotos al menjador de casa seva. L’hegemonia personal que no de país, sura per tot l’espai.

En la primera captura, Oriol Junqueras és molt conscient en aquesta entrevista, que el pacte que vol fer ERC és sobre un tema autonòmic, que és precisament on si que podrien haver-hi algunes diferències ideològiques entre partits polítics, tot i que els votants de Junts que són en un 84% d´independentistes estan posicionats en el centreesquerra, com també ho està ERC, però ells només amb un 62% de votants independentistes.
En cap cas, aquest DIÀLEG seria per parlar sobre l’autodeterminació, perquè llavors el que hauria d’haver dit Oriol Junqueras és que tant el MHP Torra com el MHP Aragonès, negociaran sempre exactament de la mateixa manera, perquè es un tema de país i no ha de d’haver cap diferència. Una taula de negociació no va de partits polítics, va de resoldre un conflicte nacional on els 3 partits independentistes, JUNTS, ERC I CUP, amb una majoria independentista han de treballar alhora. En canvi ell, només pensa de moment i per ordre, amb ell, i amb el seu partit.

En la segona captura si deixeu de banda el titular del mig que és propaganda per enviar als possibles votants unionistes i “a los madriles”, veureu que el periodista li pregunta pel desgast de Pedro Sánchez, i Oriol Junqueras que no escolta, -sinó que es dedica a repetir el seu missatge fins i tot de manera obsessiva, tantes vegades com faci falta, – respons sobre el seu desgast- i ha de tornar a respondre, i ara si, pel que se li ha preguntat. Aquí es quan es torna a fer evident, els personalismes del personatge.

I aquesta és la tercera captura, i on ell ja es fa el màrtir. Aquí és on ell diu que la presó és la seva senya d’identitat, que va amb la seva trajectòria…de quina trajectòria parla? Es potser per això que ell se sent més Mandela que De Gaulle? i Possiblement.

Junqueras explica que no podia abandonar a la gent, ni als seus, com van fer altres, i que ell no critica. De debò? Si fas una reflexió així i determines que la teva elecció és la bona, ja dones a entendre, que l’altre no ho és. Això si, reconeix a l’entrevista que ja se sent com un personatge històric, vés a saber si com Jaume I el Conqueridor, o com el bandoler Joan de Serrallonga. El que si sabrem nosaltres d’aquí a uns anys, és, si ha passat a la història, com un Mandela però a la catalana, que va negar-se a acceptar fins a 7 propostes d’indults perquè significava rendir-se, o com un Duran i Lleida erkivergent ,que suca a tots el plats i totes les ollas.

El temps posarà segur a cadascú al seu lloc.

No posaré les imatges d’una menor, (las de la seva filla Joana). No les utilitzaria per adular-lo, menys ho faré per criticar-lo. Ell sabrà que fa, i per què. Jo sincerament ho dic, segueixo veient en ell a un polític de poc nivell, i un ostatge molt complaent amb llibertat vigilada.

He de dir que per molta imaginació que li pugui posar, no em puc imaginar a Oriol Junqueras sent el president de la República Catalana. No el ser veure, per exemple, parlant sobre pressupostos europeus assegut entre Merkel i Macron. No el veig no crec que estigui capacitat, però no sé què en penseu vosaltres.

Ho dic desde la reflexió d´estat repassant una mica la seva trajectòria dialèctica, i no puc evitar recordar-lo, quan ens explica quelcom insistentment, repetint cada frase tres cops, que és tan i tan bona gent a les entrevistes de ràdio i TV, mentre renuncia fins i tot a la legitimat de rebre els cops de porra l´#1Otc, per haver votat.

Buscant per Google alguns d’aquests talls, he trobat una d´aquestes descripcions de “bones persones” que segurament no té res a veure amb la seva personalitat, però que he cregut que podria ser curiós i del vostre interès. Coses meves.

NARCISISME MESSIÀNIC

Aquest tipus de narcisisme es basa en el “elevat nivell moral”. Es tracta de persones que es consideren més útils, bones i amables que els altres, per la qual cosa solen mirar a tots per sobre de l’espatlla i criticar-los. Creuen que són una espècie de Messies.

No dubten a comptar totes les seves “gestes” morals per a rebre elogis dels altres. Es presentarà com un salvador, però en realitat la seva ajuda aparentment desinteressada porta implícites moltes condicions. Aquesta persona no dubtarà a reclamar els favors i a exigir un homenatge constant pel seu suposat “sacrifici”, per la qual cosa la relació es converteix en un deute permanent.

Ara el que es important son les vostres reflexions, i que en penseu de tot plegat. Cal fer també una reflexió personal del què esteu disposats a fer, per canviar les situacions que no us agraden. Recordeu que nomes el poble, salva al poble.

Visca Catalunya LLIURE! (si els nostres ens deixen, es clar)


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -