Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol Filosofar no provoca danys cerebrals. Ei, almenys aparentment! per Francesc Pomés i...

Filosofar no provoca danys cerebrals. Ei, almenys aparentment! per Francesc Pomés i Martorell.

Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s’agita? 

La vida és un combat. Únicament l’esclau 

és digne d’envilir-se en l’arena suau 

ignorant el plaer de la lluita infinita. 

Fragment d’un poema de Màrius Torres

Avui, amb la vostra inestimable comprensió, provarem de demostrar que moltes vegades anar a  cercar en la història de la filosofia i el pensament inspiració per pensar en el nostre present, no és  només una tasca d’erudits i intel·lectuals, sinó que pot ser una font imprescindible per entendre i  reflexionar sobre la nostra realitat actual. 

Tots recordeu que en moltes manifestacions vàrem cridar: tu tens poder si jo tinc por, si no tinc por,  tu no tens poder! Malauradament sembla que era només un lema sense contingut real, i així ens va! Als catalans ens aniria molt bé llegir o rellegir el text d’Étienne de la Boétie, un filòsof del segle  XVI: “Discurs sobre la servitud voluntàriaper entendre el perquè alguns sempre acaben  sotmetent-se de bon grat, no per por, o per la força o per engany, al poder de torn. Així no ens  exclamaríem tant i no ens dedicaríem a titllar de botiflers o traïdors a tothom que no pensa com  nosaltres, i entendríem que les posicions de cada persona o grup tenen una fonamentació en fets  perfectament explicables. Cosa que no vol dir pas que hàgim de compartir la seva posició. Anem al text de de la Boétie, que anava dirigit fonamentalment contra les monarquies absolutes i  tota mena de govern tirànic, i la seva relació amb la situació de Catalunya avui. La seva primera  reflexió és aquesta: «…com és possible que tants homes, tants pobles, tantes ciutats, tantes nacions,  suportin en algunes oportunitats a un únic tirà, el poder del qual surt del que ells li vulguin donar:  que només els pot fer mal mentre el vulguin suportar; que no els podria fer cap mal si no triessin  patir-lo abans que contradir-lo». 

Ell mateix es respon: “Són els mateixos pobles aquells que es deixen, o més aviat, es fan reprimir,  doncs en deixar de servir es veurien lliures. És el poble qui se sotmet, qui es degolla, qui podent  elegir entre ser serf o lliure, rebutja la seva llibertat i es junyeix al jou: qui accepta el seu mal o,  més aviat, el persegueix…si no els donéssim res ni els obeíssim (als tirans), sense necessitat de  combatre’ls ni atacar-los, els deixaríem nus i derrotats i ja no serien res». I continua: «…podríeu  alliberar-vos sense ni tan sols intentar-ho, simplement volent-ho fer. Decidiu-vos, doncs, a deixar  de servir, i sereu homes lliures». 

Com veieu, de la Boétie no dóna les culpes a d’altres, sinó que ens fa responsables, en primer lloc, a nosaltres mateixos de la situació d’opressió en la qual vivim. No s’hi val allò tan nostrat de donar  sempre les culpes als altres, siguin aquests persones, partits o Estats. I a més introdueix una tàctica  que alguns es pensen que acaben d’inventar: la desobediència civil. 

La seva concepció de les persones i la societat podríem dir que és optimista: «…la llibertat és  natural i que, en la meva opinió, no tan sols naixem posseint-la sinó amb el pruït de defensar-la». Llavors per què ens conformem a estar sotmesos?: «Per descomptat, tots els homes, mentre els  resta alguna cosa d’humanitat, si es deixen sotmetre, és necessari que ho facin per una d’aquestes  dues causes: a la força o enganyats». Però de la Boétie remarca que els homes: «…no són  enganyats tantes vegades pel pròxim, sinó per un mateix». Ho podríem dir d’una altra manera:  moltes vegades no és que ens enganyin, és que volem ser enganyats! Això sí, ens exclamem que ens han enganyat, com si fóssim criatures sense capacitat de pensar i actuar pel nostre compte. D’això  se’n diu immaduresa. I els catalans/nes en tenim molta! 

Continua explicant de la Boétie perquè ens sotmetem de grat:”…els homes que neixen sota un jou i  després són criats i educats en la servitud, sense mirar mes enllà, s’acontenten de viure com han  nascut, i no pensant en tenir d’altre bé ni posseir cap altre dret que aquell amb què s’han trobat;  prenen com a natural l’estat en què van nàixer“. És a dir, ens hem acostumat a no ser lliures i ens es mes còmode continuar així. I això val per a totes les decisions que prenem durant la nostra vida.  Volem ser lliures, però no n’assumim els riscos per aconseguir-ho. 

Però hi ha mes raons d’aquesta servitud voluntària: “…gràcies a la concessió de favors, als guanys,  o a les compensacions que s’aconsegueixen amb els tirans, hi ha quasi be tanta gent per a qui la  tirania es profitosa com per als que la llibertat seria desitjable…Així es com el tirà sotmet als seus  súbdits, a uns mitjançant els altres“. I aquí es fàcil de pensar en totes aquelles persones,  principalment de la classe política i de les classes benestants que, malgrat cridar a favor de la  llibertat, a l’hora de la veritat sempre trien allò que els permet mantenir la seva situació privilegiada, abans que córrer el risc de perdre-la. Un exemple clar és com es pretén mantenir la ficció que des  d’una institució, la Generalitat, que forma part indestriable de l’estructura de la monarquia  espanyola, es pot fer res útil per a la llibertat dels catalans. La Generalitat s’ha convertit en un  obstacle per a la independència. Fa de vigilant de presons dels nostres presos, acusa als activistes als tribunals espanyols, empra els mossos com a repressors, i s’agenolla davant el Borbó i el Gobierno.  Potser que ens deixem de fer l’orni i ens acarem a les coses com son, i no com voldríem que fossin! Ho diu de la Boétie d’una manera molt clara: «…no s’ha d’abusar del sant nom de la llibertat per  tirar endavant males empreses». No podem confondre la lluita per la llibertat de tots amb la lluita  per la llibertat d’alguns. Tota la solidaritat i esforç contra la repressió que pateixen tants  catalans/nes, però la lluita fonamental es per a la llibertat de tots. Benvinguts indults, amnisties i  altres faramalles legals, però això no ens ha de distreure d’allò que es fonamental, el dret a decidir   lliurement i democràtica el futur de tots els catalans/es. I això no ens ho donarà ningú, ho hem  d’aconseguir lluitant i fent que a l’Estat espanyol li surti mes car mantenir-nos sotmesos que no pas  deixar-nos decidir lliurement. I aquesta lluita comença per cadascú/na de nosaltres amb les nostres  actituds i decisions de cada dia. 

I ara que es pretén fer veure que hi ha una taula de diàleg impossible quan ambdues bandes no estan en situació d’igualtat i una continua reprimint a l’altra, va bé acabar amb una darrera frase de de la  Boétie: «…quina altra cosa és apropar-se al tirà, sinó allunyar-se de la llibertat i, per dir-ho així,  abraçar la servitud?». 

Espero que aquells/es que m’heu seguit fins aquí, ara estigueu d’acord que llegir a filòsofs o  pensadors d’altres temps paga la pena moltes vegades. 

Autor: Francesc Pomés Martorell a Barcelona  6 de Juliol de 2021

Nota: Les cites que he fet son traduccions meves del francès d’una edició que podeu trobar en accés lliure a https://archive.org/details/etienne-de-la-boetie-discours-de-la-servitude-volontaire-1548/ page/34/mode/2up


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

Article anteriorMaría Rodríguez i Catalunya.
Article següentBORRÀS ESBORRA.
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -