Dijous, setembre 23, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Víctimes #FIGUERES, 22 DE MAIG

#FIGUERES, 22 DE MAIG

REPÙBLICA? NO, 197 REPRESALIATS!!!!!

Era novembre de 2019 quan ens va convocar el Tsunami Democràtic i en aquell moment no podíem pensar que aquella mostra de força, que ens arribava desde el secretisme i el misteri, era l´eina del principi de la fi d´aquell moviment social que havia arrencat anys enrere amb tanta forca, i que havia passat per davant dels partits polítics. Però es evident que així ha estat. Aquell Tsunami Democràtic que ens va sorprendre a tots, va marcar un seguit de talls en diversos punts del Principat i de la Catalunya Nord un cop sabudes les sentencies als presos polítics, i va desconvocar tres dies després, deixant-nos a tots, amb un pam de nassos, fins avui.

Aquell gir va ser un immens auto-tallafocs contra l’independentisme que encara avui arrosseguem, creat pels mateixos que ens van prometre que ells no eren com els polítics d´abans, que ells eren com nosaltres. I nosaltres, majoritàriament també així ho vam entendre, i ho hem confirmat votant en repetides ocasions electorals desde llavors la decisió de no tirar tant per la confrontació, i esperar altres ocasions mes propícies.

Ara només queda el politiqueig dels de sempre que mouen la cirera de sempre, i darrere queden les persones honestes que si van jugar la pell, la família, la feina, la salut i els seus estalvis i que tot i el reconeixement d’aquests dies de grups, comitès, personalitats vàries, i associacions més o menys famoses, i es farà festa grossa, però després quedaran sols i sense protecció jurídica, ni política, ni econòmica, i per arrodonir, és el mateix cos de seguretat del país els que els acusen, perquè que creuen que en aquelles manifestacions va haver-hi delictes. Fem constar també aquí, que la policia francesa no va veure ni un de delicte.

En aquest cas als de la zona de le Pertús va ser la Guàrdia Civil l´encarregada de citar-los a declarar i que com el Mossos d’Esquadra, formen part del cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol. A veure com l´esquerra catalana es fa càrrec ara d´aquesta conselleria tan espanyola.

Aquest dissabte, 22 de maig  de 2021 a Figueres, serà escenari d’un gran acte de suport als represaliats, amb el lema “Independència” i no sé si és una bona idea aquest titular veient els esdeveniments que succeeixen aquests últims dies en la formació de govern de la “NOVA NORMALITAT”. El que sí que sé és que els represaliats són de comarques d’arreu del país. La majoria, de Figueres, però també n’hi ha de Girona, d’Amposta i de les Terres de l’Ebre.

Suport als represaliats en un acte a Figueres el dia 22.EL PUNT AVUI.

El més important és que la causa injusta de totes aquestes persones que estan imputades, sigui arxivada, i pugui acabar aquest mal són ridícul. I haurem de tornar a recordar aquelles dites de tanta saviesa com, “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit” i ja ens indica que res pot sortir de bo, si no saps de part de qui bé. Recompondre’ns i aprendre de tot allò que ens ha fet mal, de tot el que ens ha vingut sobreposat per dividir, de com ens han dit que ens sumaven mentre feien ells ens restaven, i de com de sols si han trobat molts més, dels pocs que s’han pogut sentir amb molt de tot perquè han tingut a tothom pendent d’ells.

El Tsunami Democràtic ens va destrossar la moral a centenars de milers, només per anar a parar a una taula de diàleg inexistent. Crec que hem après tots plegats una gran la lliçó, i ara haurem de decidir si circulem sense pagar més peatges, a l’amo de l’autopista, o com a decidit la majoria, i en lliure elecció, allò de què el “peix al cove”, per petita quantitat que sigui, no està tan malament.

Des de saralidiaester.cat, en la “comoditat” d’un medi escrit realment lliure, enviem tota la solidaritat als companys i companyes represaliats per al seu propi govern, amb l’esperança que ara si, hi haurà un govern republicà i d’Esquerra, que vol la independència del país català. Potser només el problema de la unió, era això, les sigles. O potser és que això de voler la independència és com l’amor, que pot des de ser etern, a platònic.

Molta sort, i ens veiem als carrers, quan per fi siguem, i ens sentim lliures, de debò.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -