- Publicitat -
Inici Faristol Feta la llei, feta la trampa! Sobre la funció pública i els...

Feta la llei, feta la trampa! Sobre la funció pública i els partits, per Francesc Pomés i Martorell.

L’ardidesa del Cid

L’autoritarisme de Felip II

La voluntat d’imperi de Carles V

I el cul i la veu d’Isabel la Catòlica.

Del poema Personatge de Joan Brossa (Sabeu de qui parla?)

La història, a vegades, serveix per explicar les coses que passen avui.

Durant segles els càrrecs públics eren elegits i nomenats a discreció pel poder establert, normalment monàrquic, i molts d’aquests càrrecs, com recaptadors d’impostos o jutges i eclesiàstics, eren senzillament venuts al millor postor, que òbviament es rescabalava de la despesa en l’exercici del seu càrrec. Vàrem haver d’esperar a tenir règims constitucionals moderns i democràtics per poder començar a establir una forma d’accés a la funció pública fonamentada en la capacitat i el mèrit.

A Espanya, en la qual la tradició democràtica és una rara avis, no va ser fins al règim de la Restauració (1874) quan es va començar a establir un règim regulat però, com sempre, a l’espanyola: En aquells temps va funcionar amb un sistema d’alternança entre dos partits: liberals i conservadors. Quan governava un quedaven cessats els funcionaris que havia posat l’anterior govern i així successivament. La figura del cesante es una aportació ben espanyola a la politica que va descriure molt bé Pérez Galdós en algun dels seus Episodios Nacionales. Llevat del breu parèntesi de la II República, el franquisme va constituir tot un sistema d’ocupació de la funció pública per part dels seus fidels i seguidors que varen ocupar sense manies tots els ressorts de l’Estat, tant a nivell polític, com judicial, com militar i fins i tot l’eclesiàstic (amb el sistema de terna presentada al Papa). Una de les coses que ja no es poden negar, és que l’anomenada transició democràtica, amb un cap d’Estat nomenat pel dictador, i una Constitució redactada sota l’ombra dels sabres militars, va perpetuar aquests estat de coses i no es va produir cap desfranquistització seriosa en cap àmbit de la funció pública i això explica gran part dels problemes actuals, sobretot en la justícia i l’àmbit militar i de les forces de seguretat.

I aquí em volia aturar ara: el règim del 78, mentre ha pogut, ha funcionat quasi de la mateixa manera que el Règim de la Restauració. S’alternaven PSOE i PP i cada vegada que canviava el Govern milers de càrrecs públics, assessors, presidents, consellers d’empreses públiques i de tota mena d’organismes eren cessats i s’havien de buscar la vida o eren col·locats ir regularment com a funcionaris, fins que tornava a governar el seu partit. A menys escala, hi havia menys càrrecs per repartir, passava el mateix a les comunitats autònomes, províncies i ajuntaments. Malauradament, l’administració de la Generalitat va copiar els mateixos vicis de l’administració espanyola i el manteniment en el poder durant tants anys del pujolisme, encara en va ampliar els vicis. 

Certament, l’àmbit en el qual poden manegar la funció pública els partits s’ha reduït però l’existència de càrrecs de lliure assignació, assessors i contractacions d’estudis externs han continuat sent una font de poder sobre la funció pública que no hauria d’existir en un règim autènticament democràtic que hauria de vetllar, a favor de tots els ciutadans, per la seva independència del poder polític de torn.


Fins avui la funció pública espanyola i catalana continuen, permeteu-me la frase, funcionant així, tot i que ara els pactes han portat a repartir-se els càrrecs i privilegis entre mes partits.    

Aquest funcionament, que ja veieu que ve de lluny, ha provocat dos fenòmens principals: 

1-La creació i el manteniment de milers i milers de càrrecs i d’assessors que cobren dels impostos i que deuen a la seva fidelitat als caps del partit el mantenir el seu lloc de treball. 

El tema real, que no volen abordar els partits, és l’existència de discrecionalitat en els nomenaments de càrrecs públics, que una democràcia decent no hauria de permetre. S’ha de professionalitzar i fer independent l’administració pública, per evitar el nepotisme i la corrupció. 

2- La impossibilitat de tenir una administració pública professionalitzada i al servei dels ciutadans. Aquesta inflació de càrrecs s’explica també perquè tots els partits, en mes o menys mesura, participen del repartiment i perquè així mantenen un control sobre l’administració. 

Per corregir el problema faria falta començar per simplificar l’estructura administrativa i reduir-la a només tres instàncies: local, autonòmica i estatal i professionalitzar, mitjançant oposicions i concursos de mèrits tots els càrrecs de l’administració fins al de director general inclòs i finalment reduir al mínim la possibilitat de contractar assessors i empreses externes. Segurament, si heu arribat fins aquí, pensareu que això, vist el panorama partidista que tenim, es impossible i reconec que es difícil. 

Algunes formes d’avançar en aquest sentit podrien ser aquestes:

1.- Professionalitzar la funció pública fins a l’equivalent a director/secretari general i establir l’accés a les direccions o presidències d’empreses i institucions públiques per concurs de mèrits oberts i pautats prèviament. 

2.- Establir objectivament el nombre de càrrecs, assessors i col·laboradors temporals que es poden anomenar i reduir-los i sotmetre’ls a sistemes d’accés objectius. Els partits s’han d’acostumar a treballar amb els funcionaris que hi ha quan arriben al poder, no a crear una estructura partidista paral·lela que posa en dubte la professionalitat i independència dels funcionaris i constitueix un malbaratament dels impostos de tots. 

3.- No deixar l’administració pública en mans de qui deuen el lloc que ocupen a una decisió partidista i que, per tant, no es preocupen tant dels interessos dels ciutadans en general, sinó dels interessos de qui els ha posat allà. 

També és veritat que s’ha pervertit la funció pública fent pràcticament inamovibles als funcionaris, cosa bona per evitar pressions polítiques, però que no hauria d’arribar a protegir a qui no compleix amb les seves obligacions, però això no és una excusa per no professionalitzar la funció pública. Els funcionaris han d’estar sotmesos també a rendicions de comptes i, en casos necessaris, poder ser remoguts quan s’acrediti que no compleixen amb el seu deure d’independència i treball.

Quan es diu que el règim del 78 es fonamenta en la corrupció sistèmica no parlem només de la corrupció política, amb la monarquia al capdavant, sinó també en l’existència de tot un sistema nepotista, d’amiguisme i de favors que impedeix l’existència d’una administració, a tots els nivells i sectors, que estigui realment al servei de la majoria de ciutadans. Els partits, els sindicats -als quals vaig dedicar un fil: https://twitter.com/Cesc1957/status/1263757799542206468?s=20, i certs poders fàctics impedeixen l’estructuració d’una funció pública moderna, professional i eficaç, per tal de mantenir els seus interessos particulars.

És d’això que hem de parlar, d’una reforma seriosa de l’administració per posar-la realment al servei de tots els ciutadans. Els escàndols periòdics, com nomenaments sense cap qualificació prèvia, el contracte d’assessors i personal eventual, l’encàrrec d’informes a empreses privades en administracions que tenen personal més que qualificat per fer-los, si són necessaris, l’aforament de centenars, milers de persones, en contra de les pràctiques vigents en els Estats del nostre entorn, els privilegis fiscals i per a la jubilació, la flota més gran de cotxes oficials del món desenvolupat, les targes a càrrec de l’administració, els sobresous i prebendes, etc i etc. no són més que la punta d’un  iceberg que podreix tot el nostre sistema administratiu. El problema general, que no acara ningú, és que tota l’administració pública s’ha convertit en una menjadora per als partits i sindicats deixant de banda la seva funció bàsica: el servei al ciutadà. En podríem aprendre dels països anglosaxons que no parlen de funcionaris, sinó de servidors públics. Alguns funcionaris també necessiten entendre això i assumir que la seva feina al servei dels seus conciutadans és fonamental per a la salut democràtica del país i que la seva responsabilitat en aquest sentit és l’única cosa que explica el privilegi de tenir un treball segur en una societat com la nostra.

Està molt bé que la premsa denunciï els casos escandalosos que es produeixen, és una de les seves funcions, però estaria millor que n’expliquessin les causes últimes d’aquests casos, tot i que això potser no ho poden fer perquè gran part de la premsa i mitjans de comunicació del país viuen precisament de les subvencions públiques que els atorguen, no pas gratuïtament, els partits en el poder. I entretant, els creadors i mantenidors d’aquest sistema, ens distreuen amb el: I tu més! tan habitual.

A nivell de ciutadans faríem bé també de no generalitzar sobre la funció pública i els funcionaris. Com en tot col·lectiu hi ha de tot però la pandèmia actual ens ha demostrat, si feia falta, que quan ha tocat servir als ciutadans molts servidors públics han estat a l’alçada i si voleu saber quan cobren les dades són accessibles: https://administraciopublica.gencat.cat/ca/funcio-publica/empleats-publics/retribucions/ Potser us sorprendeu dels sous que tenen persones com el personal sanitari o el docent que ens atenen a tots després d’haver fet estudis universitaris.

Vivim, agradi o no, en un sistema corrupte i això val per a Espanya però també per a Catalunya i les seves institucions autonòmiques. No farem cap Estat realment nou si no comencem a canviar això. Jo vull la independència però la vull també per fer un país millor i més just.

Francesc Pomés Martorell

Barcelona, 17 de gener de 2022


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular