Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol Estem assistint a la desaparició dels llibres? per Francesc Pomés i Martorell.

Estem assistint a la desaparició dels llibres? per Francesc Pomés i Martorell.

De los diversos instrumentos del hombre, el más asombroso es, sin duda, el libro. Los demás son extensiones de su cuerpo… Pero el libro es otra cosa: el libro es una extensión de la memoria y de la imaginación. 

Jorge Luis Borges

En aquest article provarem d’aplicar el model SCOT a un artefacte, permeteu-me el terme, que després de molts segles de predomini sota una determinada forma, està actualment sotmès a una batalla tecnològica de final incert com és la que hi ha entre el tradicional llibre de paper i l’anomenat llibre electrònic o, millor dit, el llibre digital.
Per tal d’entendre’ns Eduardo Aibar resumeix el mètode SCOT així:
«En resum, SCOT, com a model analític, es desplega en tres fases:
1) Identificació de GSR –
Grups Socials Rellevants– i la conseqüent demostració de la flexibilitat interpretativa d’un artefacte.
2) Descripció del procés de construcció social que condueix a l’estabilització de l’artefacte i dels mecanismes de clausura que hi intervenen.
3) Explicació d’aquest procés analitzant la interacció entre els diversos marcs tecnològics en joc.»

Per situar-nos històricament, i conscients que deixem de banda elements importants, com la invenció del paper i la tinta, per exemple, cal referir-se a que, trencant l’etnocentrisme occidental, la primera impremta coneguda, amb blocs de fusta, va aparèixer a la Xina del segle VI a.e. La primera impremta, amb tipus mòbils d’argila, també fou xinesa, del segle XI, però indubtablement, en el nostre àmbit social i cultural, fou la impremta amb tipus mòbils d’aliatge metàl·lic de Gutenberg (s. XV) qui va marcar un salt qualitatiu que amb totes les millores tècniques que vulgueu: la rotativa, la linotípia, la impressió offset, làser, etc. ha arribat fins als nostres dies.
Centrant-nos en la impremta de Gutenberg, cal dir que amb aquest nou aparell podem observar un fenomen que destaca Aibar en el seu text: «Si hi ha alguna cosa que pot transformar o subvertir les correlacions de forces prèvies i, per tant, les relacions de poder, és precisament la tecnologia». Veiem-ho: Fins llavors els llibres eren un bé escàs i molt car, atès que el sistema ordinari de còpia durant l’època medieval era la còpia manual sobre pergamins, en gran part fetes en els monestirs i en alguna de les naixents Universitats. Aquest sistema permetia que hi hagués un grup social d’interès conformat bàsicament per l’església que controlava clarament tant el marc tecnològic, la còpia manual, com els continguts i la distribució dels llibres i textos de tota mena. La impremta de Gutenberg va marcar un canvi radical del marc tecnològic, amb l’aparició d’uns especialistes: els impressors, com la configuració d’un nou grup social d’interès: la burgesia alfabetitzada, cosa que provocarà durant segles un enfrontament clar entre aquests dos grups: un que volia continuar tenint el monopoli sobre la difusió del saber i el coneixement, l’església i la monarquia, i el nou grup burgès que lluitava per trencar el monopoli.
S’ha de dir que aquest resum, obligadament breu, no hauria de portar a conclusions simplistes com que l’aparició de la impremta va portar indefectiblement al canvi social. Recordi’s que en paral·lel les universitats i la ciència s’estaven deslliurant del domini eclesiàstic (Renaixement i després la Il·lustració) i que el luteranisme, amb la introducció de la possibilitat que els creients poguessin llegir directament la Bíblia i interpretar-la pel seu compte, deixant de banda l’autoritat de l’església oficial, obria unes possibilitats a la difusió dels llibres impensable fins llavors. No va ser cap casualitat que el primer llibre que va sortir de la impremta de Gutenberg fos una Bíblia, amb 180 exemplars. Les monarquies anaven també deslliurant-se de la tutela eclesiàstica. L’accés a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura de cada vegada més àmplies capes de població, tot i que minoritàries fins al segle XX, es un altre factor social a no menystenir. Al mateix temps s’estava abandonant les llengües clàssiques com a norma per a la publicació, substituïdes per les llengües modernes autòctones. 

Es allò que la teoria SCOT denomina la construcció d’una xarxa que combina elements tècnics, socials i econòmics en una enginyeria heterogènia que no es pot reduir a anàlisis unívoques, de causa-efecte o de primacia. També es obvi, i prou conegut, que la lluita entre el grup social d’interès que volia mantenir almenys el control de la nova tecnologia i aquell altre que la volia deslliurar d’aquest control va acabar fonamentalment amb el triomf d’aquesta última, tot i que també amb matisos: l’església va perdre el seu quasi monopoli sobre la difusió de les idees i coneixements, però això no vol dir que d’altres grups d’interès: els naixents estats moderns o determinades classes socials, no lluitessin per controlar la nova tecnologia i sobretot els seus productes. La construcció d’un nou sistema socio-tècnic es desenvolupa sempre en un marc històric concret i forma part inevitablement dels conflictes socials existents en una determinada societat. Al final, qualsevol innovació tecnològica és sempre un procés col·lectiu, per molta importància que tingui al principi l’activitat individual de qualsevol persona. El triomf de la impremta venia també de la ma de l’abaratiment de les còpies i la introducció de la tinta oliosa i el paper. Els mes costós era confegir la pàgina a imprimir, però una vegada fet això, la possibilitat de fer-ne còpies era quasi be il·limitada gràcies a tenir tipus mòbils metàl·lics.
Fent un salt històric, queda clar retrospectivament parlant, cosa que pot ser un punt de vista també problemàtic, que la nova tecnologia es va consolidar, sobretot a partir del segle XVI, i finalment es va produir un mecanisme de clausura entorn de la nova tecnologia que la va convertir, amb totes les millores posteriors, en indiscutible i universal. El màxim èxit que pot obtenir una nova tecnologia. Des de llavors la difusió de les idees i el coneixement es produeixen en un nou marc tecnològic, del qual el llibre i també la premsa passaran a ser-ne els artefactes emblemàtics.

Però malgrat els gurus que van anunciar la fi de la història, aquesta continua i ens permet situar-nos en un nou marc tecnològic i social, l’actual. En aquest marc l’artefacte llibre, tal i com l’hem conegut des de fa segles, passa a ser un artefacte discutit i potser en procés de desaparició. Això està passant davant dels nostres ulls: jo mateix he passat de fer còpies amb multicopista, a fer fotocòpies i finalment a la digitalització de qualsevol mena d’informació, sigui textual o d’una altra mena. Tots els canvis que ja he citat en d’altres intervencions i que podríem definir com el pas del món mecànic, a l’analògic i finalment, provisionalment, al digital, torna a remoure no només pressupòsits tècnics, sinó també socials, la qual cosa porta a una reconfiguració dels grups d’interès, els marcs tecno-socials, i ja veurem a quina mena d’estabilització i clausura.


El llibre digital, del qual encara se n’aprofiten poc les seves possibilitats multimèdia i els enllaços directes a Internet, trenca amb pautes i formes que ens semblaven completament estabilitzades i clausurades. I torna a passar allò que es repeteix quasi bé sempre amb l’eclosió de noves tecnologies: com deia Gramsci, el vell es resisteix a morir i el nou no acaba de néixer. Per molt que ens dolgui a aquells/es que consideràvem el llibre en paper quelcom mes que un objecte útil, el llibre digital no sembla que hagi de desinventar-se i la lluita social configura uns grups d’interès determinats que haurem de veure si se n’imposa clarament un o si finalment, com ha passat amb d’altres tecnologies, es configurarà un híbrid que reunirà coses d’un i l’altre. Tecnològicament, com a artefacte per a la difusió de textos, la superioritat del llibre digital sembla indiscutible, si es que hi ha res d’indiscutible: permet una difusió senzilla, ràpida i pràcticament universal, permet la seva actualització constant, ecològicament és sostenible, és accessible en qualsevol lloc i circumstància si tenim accés a Internet, podem portar centenars de llibres en un aparell senzill i força petit, es pot llegir en múltiples aparells o artefactes d’us comú, permet afegir-hi notes a voluntat, etc. Això no vol dir que no presenti problemes, per exemple respecte al tema del copyright i l’explotació econòmica de l’autoria, però també podem llegir aquests problemes com a intents de conservar els interessos d’uns quants: autors/es, editors/es, impressors/es, distribuïdors/es, llibreries, etc. o també per a aquelles persones que nostàlgicament encara valoren el tacte, l’olor i d’altres elements del llibre de paper. Potser acabarem comprant llibres de paper com avui alguns/es encara compren discs de vinil o qualsevol altre producte que etiquetem com a vintage.

I amb tot, l’eclosió del llibre digital i dels aparells per llegir-los no està complint amb les expectatives comercials que tenien els grups d’interès que van apostar per ell. Sembla que el llibre de paper resisteix, cosa que no ha passat per exemple amb els CD’s i la música digital, i aquí hauríem de tornar a analitzar l’heterogeneïtat tecno-social i la seva impredictibilitat i variabilitat. Com diu Aibar: «no hi ha res “natural” en les trajectòries tecnològiques. Aquestes poden explicar-se millor com a institucions, en el sentit sociològic del terme: estructures que es mantenen al llarg del temps, però no per una lògica interna que les dota d’una seqüència necessària d’evolució, sinó pels interessos que acompanyen el seu desenvolupament i per la creença que continuaran existint en el futur».
Podríem afegir que la relació llibre digital/llibre de paper és un bon camp per mostrar allò que defensa la teoria SCOT de què l’usuari no es simplement un agent passiu, sotmès al poder dels grups d’interès que sostenen un determinat desenvolupament tecnològic, sinó que és també un agent actiu. El determinisme tecnològic és, en aquest sentit, un mite desmentit manta vegades per la realitat històrica. Aibar ho resumeix molt entenedorament: «la relació entre tecnologia i societat és bidireccional i molt més complexa del que suggereixen els estudis d’impactes…qualsevol tecnologia és un reflex del medi social i cultural en la qual ha estat creada…El que és tecnològic està socialment construït en la mateixa mesura que el que és social està tecnològicament configurat».
Espero que aquesta modesta aproximació a un exemple concret serveixi com a element de reflexió i discussió.


1.-SCOT correspon a les igles en anglès de Construcció social de la ciència i la tècnica. En podeu trobar un explicació a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Construcci%C3%B3_social_de_la_ci%C3%A8ncia_i_la_tecnologia.

2.-Aibar, E. 2002. “El conocimiento científico en las controversias públicas”. En: Aibar, E. & M.A. Quintanilla. Cultura tecnológica : estudios sobre ciencia, tecnología y sociedad. Barcelona: Horsori; 105-126.

Autor: Francesc Pomés Martorell

Roda de Berà, 18 d´Agost de 2021


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -