Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Repressors Espanya, un problema greu per Europa.

Espanya, un problema greu per Europa.

Espanya, és un problema greu per Europa perquè el franquisme està instal·lat a la judicatura espanyola i és difícil per ells de controlar i manipular, com quan vivia Franco.

De fet, els magistrats del CGPJ estan tan disposats a enfrontar-se amb els estaments europeus per mantenir la seva ideologia jurídica, que fins i tot Vox, el partit polític de capçalera en totes les seves decisions, ja he declarat que si per defensar Espanya cal abandonar la comunitat europea, no tindran cap mena d’inconvenient. No se n’amaguen de què tenen el control i que aquí no pinta res cap partit polític, que no combregui amb les seves idees, ni cap governant. El que faci Pedro Sánchez amb el càstig i el perdó, com abans feia servir el pal i la pastanaga, els hi és igual. Ells són els que controlen el país, i són ells qui castigaran o perdonaran. Ves que si Pedro Sánchez els molesta massa no trobin “algun delicte convenient” per ell. Perquè ara mateix, tot és possible. Està quedant al descobert gràcies a la pressió democràtica dels independentistes, que la “Constitución que nos hemos dado entre todos” és tan “elàstica i oberta” que poden posar amb calçador qualsevol normativa que els vingui de gust modificant en qualsevol sentit, qualsevol llei. Fins i tot han descobert que no els calen els polítics per canviar res. Gràcies al poder jurídic que els va “regalar” Rajoy, també gràcies a la via democràtica independentista, sabem que el TC treballa com la inquisició, l’AN com el tribunal d’ordre públic, el TS com “la gran sala particular” del jutge Marchena per gaudir dels seus inputs ideològics.

Fixeu-vos també que està passant amb el “Tribunal de Cuentas”. És un òrgan d’arrels franquistes sense cap supervisió política ni jurídica que treballa amb mà de ferro contra tot allò que es desviï de la veu única del règim. I aquí fins i tot Pedro Sánchez li han saltat totes les alarmes perquè entén que avui l’assetjament és contra l’independentisme, però que el que s’ha destapat és una via sense fiscalització per reduir i controlar a la dissidència, i dissident ho pot ser ell demà mateix si un guàrdia civil fa un informe ideològic, un fiscal li dóna forma a l’acusació i un jutge “conservador” ho determina.
No oblidem que la judicatura està on està per la gràcia del “generalísimo caudillo de España”. I cap mortal, separatista, judeumassonic, o estranger; ni cap institució catalana, europea o mundial, els dirà que han de jutjar o que no, en el seu país.
Geopolíticament els estats europeus maniobren perquè Espanya esdevingui un estat federal o confederal en forma de República perquè 1) veuen que és un país de pèrdues que arrossega a la ruïna europea i ofegant Catalunya, s’ofeguen ells mateixos. I 2) perquè cal aturar el creixement de les idees d’independència perquè es poden “contagiar a altres minories d’altres estats”. Afortunadament per nosaltres, el poble català independentista ha entès que dins d’Espanya és impossible sobreviure, i el franquisme espanyol que té controlades totes les estructures, no acceptarà mai cap canvi. I quan dic mai és mai. Arrasaran amb tot si cal, amb el predicador Sánchez o sense ell. Posaran al capdavant a Ayuso, Abascal o si cal a Aznar que ja és darrere de tot i ho està desitjant.

dibuix de @Elsabem

Els jutges volen el país perquè creuen que és seu, i dels seus. Pedro Sánchez vol el poder, i com més temps el pugui tenir millor i farà el que calgui per obtenir el que vol.
Potser és que les dues espanyes només és el control de dues obsessions, l’endogàmia ibèrica i l’ambició d’un egòlatra.
L’Europa política intenta fer d’Espanya un país “normal”, però no ho aconseguiran. (Ells van deixar instal·lat al dictador pel seu profit, i ara tindran també les conseqüències del que van sembrar)
Espanya morirà matant i si
juguem bé les cartes i deixem al calaix de l’oblit als partidismes i anem tots a una, tenim una oportunitat. Potser un bon plantejament per demostrar això seria que després de la visita dels presos polítics als exiliats de Waterloo i Suïssa, tornessin tots junts i obrissin l’esquerda repressiva de bat a bat, retornant el govern legítim al Palau de la Generalitat. Però és una estratègia política que no sé si interferirà en la via judicial que tan bé ens ha d’anar a partir d’ara, com diu Gonzalo Boye.

Però crec que això no passarà. Junqueras anirà primer a Suïssa amb l’excusa de saludar amb urgència a la Marta Rovira, curiosament l’única presa política de la qual no se’n parla mai, menys que per guanyar vots, i evitarà tot el que pugui, la imatge del govern legítim sencer amb foto a l’exili de Waterloo (de la casa de la República), o si mes no la intentarà difuminar tant com pugui. Per tant oblideu-vos de vies unilaterals com entrar tots alhora per l’aeroport o per la frontera. Junqueras sap que no pot fer enfadar a Pedro Sánchez, ells se sustenten mútuament gràcies, els milions que gasten tots dos als mitjans, per vendre’s una taula de diàleg inexistent. I em pregunto sovint si el president espanyol haurà reobert per l’ocasió la “bodeguilla” de González, per fer les reunions més relaxants, i si Rufián ja gaudeix de sentir el plaer del poder més progressista de la història.
Quant al MHP Puigdemont, i amb l’experiència ben apresa en aquest tema polític i personal, ja no es refia ni dels seus, i crec que fa bé de tenir aquest recel. Seguirà treballant des del Parlament Europeu i des del Consell de la república perquè sap perfectament que a l’exili és on està aconseguint èxits de manera unilateral i reforçant la causa justa i democràtica i amb Junqueras serà impossible pactar res, de res.

De fet seria un bon full de ruta, entrar al país i prendre el control del territori caminant rodejats del poble, i entrant al palau de la generalitat com a govern legítim. Però sóc conscient que això seria assolir la independència de debò, demostrant al món que sí que vols aconseguir-ho i de manera pacífica, pots.

Com no hi ha unitat de l’independentisme. S’està fent per la via més lenta que és la INjustícia espanyola, ella, ens donarà segur un cop de mà.
Però el que no falla mai, és quan el poble controla el territori, després d’entendre que ja es va votar i es va guanyar, i que l’únic que falta és que per fi, ens ho creiem i sortim via fora amb les sentències contra l’estat espanyol a les mans. Per això els mitjans a Catalunya matí, tarda i nit ens diuen que això és impossible.

Si Europa no controla aquest règim repressor, el Tribunal de cuentas pot acabar sent la maquinària perfecta perquè espanya s’autodestrueixi en poc temps, una espècie de caiguda de l’imperi que diria Delofeu. En principi pot semblar un gran ajut per fer recular a l’independentisme, però a mig termini, és letal per una Espanya que està en fallida democràtica i té una malaltia endèmica que es diu la incultura de l’odi.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -