- Publicitat -
Inici Articles Repressors Espanya, Rússia, Catalunya, EUA, i la mare que els va parir a...

Espanya, Rússia, Catalunya, EUA, i la mare que els va parir a TOTS. Això qui ho paga?

Espanya, Rússia, Catalunya, EUA, i la mare que els va parir a TOTS. Això qui ho paga?

Creix l’extrema dreta davant del comunisme, i en mig del conflicte mundial tornen a estar en venda, els drets fonamentals dels ciutadans.

En pocs dies, les peces del tauler s’han mogut ràpidament intentant un atac per sorpresa que els dóna de moment una previsible victòria, ni que sigui perquè estaven preparats i estan disposats a tot, perquè això és una guerra, per si algú ho dubtava.
La política té això, que de vegades les qüestions més importants porten un full de ruta llarg i tediós, i de vegades agafen de manera sobtada una embranzida, que en principi no s’entén per on ha sorgit, però que tot té un perquè. Molts cops té a veure amb el caràcter polític del conflicte i les estructures que ho porten a terme, i de vegades té a veure amb el caràcter del lideratge i com aquest líder vol desenvolupar l’estratègia.

Però el fons de tot plegat i del que es tracta, és de qui serà i en companyia de qui, serà la primera potència mundial, en les pròximes dècades.

Mentrestant Europa, després de 80 anys d’intents de construcció personal, continua buscant-se a si mateixa.

Tornant als fets demostrables i malauradament per mi, no sóc experta en res, i, per tant, no faré aquí una dissertació de què s’ha de fer en qüestions que van més enllà de la meva capacitat en temes geopolítics, i que no conec en profunditat. Però ser l’ull de poll està en el meu tarannà, i, per tant, explicaré el que si considero opinable, en la meva humil opinió.

Fa uns mesos patíem terriblement perquè Donald Trump estava disposat a prémer el botó atòmic contra Corea del Nord i provocar la tercera guerra mundial i fins i tot la fi del món, amb una guerra atòmica, i no va haver cap conflicte militar en el seu mandat més enllà d’intentar per activa i per passiva el reconeixement de Guaidò, per fer fora a Maduro del control del govern de Veneçuela. En canvi, Biden no va trigar ni deu minuts a treure d’Afganistan les tropes americanes que suposadament estaven allà per defensar als ciutadans del país del règim talibà, i fer-los desaparèixer del mapa. En canvi, en aquests moments, aquest mateix règim és més fort que mai dins i fora de les seves fronteres, i compte amb tot l’armament que voluntàriament els EUA els hi va deixar, davant de la porta de casa seva, i en òptimes condicions per utilitzar.

Rússia amb Putin al capdavant, és una maquinària potentíssima disposada a tot per tenir el control. Vol, ho pot fer, i no li preocupa quants morts costi aquest posicionament. I si, ha fet ús del dret d’autodeterminació de manera fraudulenta, i no passa res. De fet, Rússia no és l’única que fa servir paraules que diuen una cosa, per fer la contrària. La resta de països, d’estats, de nacions i de líders, estan fent exactament el mateix. Aquí tots juguen, al mateix joc

A Espanya es juga a la democràcia en la taula europea, i el Borbó ja ha dit que es posarà a primera fila marcant paquet.
El que no diu el monarca és que ell i la seva dinastia corrupta, només existeix perquè com sempre, els EUA els hi ha interessat que el territori espanyol, estigui lliure de comunisme. Per tant, queda més que clar que ni el PSOE ni Podemos, han tingut mai ni l’oportunitat, ni les ganes, de liderar cap partit polític d’esquerra a territori ibèric.

A Catalunya tampoc, i per això s’ha permès desde el règim, l’existència d’una ERC desdibuixada, i ara fins i tot emblanquinada, amb un PSUC que van fer desapereixer i que ha tornat convertit en un cas amorfa d´unionisme d’unicorns, i un PSC versió catalana del PSOE, durant aquest règim del 78, amb dos cops d’estat votats per la majoria espanyola, i la minoria catalana.
Les guerrilles internes per veure qui governarà a partir d’ara Espanya, amb permís de la UE (perquè tot el que deixi passar ara Europa, com a potència mundial, en contra dels drets fonamentals per protegir un “bé major”, li haurà de permetre també a Espanya, i això el règim del 78, ho sap molt bé).
I que fa el govern de Catalunya i els partits polítics independentistes davant d’aquesta debilitat europea? Doncs posicionar-se, ensenyant les seves cartes, sense assegurar-se la protecció adequada, la seva rereguarda.
No aprenem!
Som un país petit, però això no significa que hàgim de ser dèbils. Tenim uns polítics incapaços de decidir anar units ni tan sols per no fer el ridícul. I som els primers a donar lliçons, a qui els importa un rave la nostra opinió. Això denota la manca de força interna per defensar qualsevol moviment que es pugui produir.
Coi, si no esteu forts, ni dins ni a fora, potser que callem i esperem esdeveniments, que les rebel·lions pacífiques també necessiten d’estratègia i aquí anem com gallines sense cap!

Espanya és d’extrema dreta, i els seus polítics a la que els dónes una mica de màniga ampla, triguen entre poc i res a posar el dit el gatell per prémer el tret verbal o escrit, com el cas d’un diputat/advocat català de què no et pots dir ni escriure res, ni sobre ell ni del que fan els seus, perquè et posa una querella de manera immediata. Això si, ell pot amenaçar a qualsevol ciutadà al mig del carrer, perquè li surt dels ous.
Algú em va dir fa anys, que el professional més mal parit de tots, és un advocat, perquè coneix molt bé les lleis i sap com posar-les a favor seu. I si t’hi enfrontes, et pot enterrar en un mar de querelles de les quals és impossible assumir si no ets milionari. En canvi a ells, els hi costa quatre duros fer-te la vida impossible.

A l’Espanya profunda, un polític espanyol amb estudis fraudulents ha volgut fer-li una OPA a la seva competència abans de les pròximes eleccions, i en lloc de fer una “Cifuentes”, acusant-la de corruptela d’un familiar i fer-li passar vergonya amb l’amenaça de destapar més corrupció, a ell li han fet un “Ayuso”, treient la tropa civil al carrer, en forma de massa tumultuària, però pacífica perquè onejaven la bandera espanyola, donant per fet que la majoria de ciutadans de la dreta extrema accepta la corrupció com a forma de govern.

Casado ja és història, tot i que ell ho va donar tot, per aniquilar Catalunya i als seus polítics, amb amenaces incloses en directe i per TV al president legítim el MHP Carles Puigdemont a l’exili, i al president del Parlament Roger Torrent ja no els interessa, perquè ja tenen substituta. Isabel Ayuso és la líder perfecta per fer tàndem amb Abascal, un candidat potent que està aconseguint unificar als pobres i els rics, en un gran partit masclista i xenòfob, molt espanyol. La meva predicció en aquest cas és que seran un matrimoni ben avingut, perquè com no hi haurà gelosia carnal sinó només de poder, serà un matrimoni, força estable.
De fet, ja deuen estar preparant, els termes de la convivència i el repartiment territorial.

En quant a Pedro Sánchez, portarà el timó del vaixell espanyol uns mesos més, i quan el facin fora, li donaran algun premi addicional, pels serveis prestats. Ja ha fet el seu servei que es fer creure al món i per tant, els seus propis votants com va fer Felipe González, que a Espanya han governat dos corrents alternes en forma de democràcia parlamentària.

Ara el règim està fent una nova transició i Pablo Iglesias, Albert Rivera, i ara Pablo Casado, han fet el seu servei. Pedro Sánchez està a la recámara.


El mateix camí porta Catalunya, que durant 11 anys, uns partits “independentistes” ens van fer creure a la majoria dels votants, que anàvem a la recerca d’Ítaca, i ha resultat ser que no només són uns autonomistes incompetents, sinó que són independentistes fraudulents, i ara, nefastos estrategues internacionals. Si es que sembla que anem com gallines sense cap!

Recordeu la pregunta que va fer en Josep Pla en arribar a Nova York i quedar bocabadat en veure aquells gratacels?

“I escolti, tot això qui ho paga?”
I la meva resposta a Josep Pla, i a tothom que es faci un pregunta semblant, és que tot això ho paga i ho pagarà, com sempre, el poble.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular