- Publicitat -
Inici Faristol Escola, per Francesc Pomés i Martorell.

Escola, per Francesc Pomés i Martorell.

No diguis massa sovint que tens raó, mestre! 

Deixa que ho reconeguin els deixebles! 

No violentis massa la veritat: 

No ho tolera. 

Escolta quan parles! 

Poema Mestre, aprèn de Bertolt Brecht

L’escola catalana pateix de fa força anys problemes estructurals seriosos. Per una banda és de les comunitats que menys diners per càpita destina a l’educació:

Per altra banda és de les CC.AA. amb més ensenyament privat, concertat o no:

Cosa que genera un greu problema d’inequitat i desigualtat sobre les oportunitats educatives de l’alumnat i que no es correspon pas amb l’Europa a la qual diem pertànyer:

L’existència d’una doble xarxa escolar, sostinguda també amb fons públics, genera una selecció social de l’alumnat atès que, malgrat el concert de l’administració, tothom sap que cobren pel servei, en contra d’allò que estableix la llei, i a més els permet fer una hora de classe més cada dia. La qual cosa vol dir els alumnes de l’ensenyament privat/concertat acaben la secundària havent cursat realment més d’un curs més que l’alumnat de l’ensenyament públic.

I si a això hi afegim l’arribada de grans masses d’immigració forana i un ús excessiu de professorat interí i provisional, el panorama que tenim no és precisament afalagador.

Per si no n’havia prou el poder judicial s’ha arrogat la funció de definir en quins percentatges  lingüístics s’ha d’ensenyar a les nostres escoles, tot desenvolupant un poder legislatiu que no li correspon i demostrant que les institucions catalanes no tenen cap autonomia real d’actuació política.

Cal també parlar de com continua sense estar assegurat el servei educatiu entre 0 i 3 anys i que potser ja faria falta plantejar-se l’ensenyament obligatori i universal fins als 18 anys.

La pandèmia a més ha trencat el model educatiu afectant molt diferentment a l’alumnat amb un capital social i cultural important a les seves famílies i a aquell que no té aquest capital i que tampoc tenia un accés fàcil a la connectivitat i les eines digitals, ampliant la bretxa entre ells. No oblidem que tots els estudis demostren que l’èxit escolar està molt directament relacionat amb el nivell cultural i social de les famílies, fins i tot més que amb la situació econòmica, tot i que moltes vegades ambdós van lligats.

I davant d’això, els sindicats i la Conselleria d’Educació s’embranquen en una disputa sobre el calendari escolar que, sigui dit de passada, s’hauria d’homologar a la resta de països d’Europa i racionalitzar-lo, abandonant un calendari marcat per les festes religioses i no pas per cap raó pedagògica seriosa. A França, per exemple, cada 7 o 8 setmanes es fa una setmana de festa i, això sí, eviten que l’alumnat tingui més de 2 mesos seguits de vacances. Fet que trenca qualsevol hàbit i que aboca a més desigualtat: algunes famílies es poden permetre pagar activitats complementàries per als seus fills i d’altres no. I consti que som un dels països amb més dies lectius d’Europa, però molt mal repartits.

La Conselleria ha demostrat una manca total de voluntat de fer front als reptes estructurals que hem descrit, guiant-se només per la demagògia electoralista (pensen que iniciar el curs abans els farà més populars entre les famílies) i els sindicats només s’han mobilitzat seriosament en defensa dels seus interessos corporatius, oblidant qualsevol mena de responsabilitat social. Els seus arguments sobre les dificultats per començar el 5 de setembre són de pati d’escola: tan difícil és veure com s’ho fan a la majoria de països d’Europa per començar el curs l’1 de setembre i imitar-ne el seu funcionament?  

L’escola té un paper central en la disminució de les desigualtats socials i econòmiques, però no pas l’escola segregada que mantenim a Catalunya, per decisió política, i amb un professorat més preocupat de mantenir els seus privilegis que de lluitar per allò que és important: la seva formació contínua i acabar amb un sistema productor de desigualtat.

Aquí som!

Francesc Pomés Martorell

Barcelona, 20 de febrer de 2020
P.S. Si teniu ganes d’aprofundir en el tema de la inequitat i desigualtat en el sistema educatiu català, us recomano, ben immodestament, aquest article: La desigualtat i la inequitat en la provisió del servei educatiu  a Catalunya.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular