- Publicitat -
Inici Articles És V de vendetta. Qui ens controla per tot arreu?

És V de vendetta. Qui ens controla per tot arreu?

“Amb la crisi, Espanya no vol perdre el motor productiu que és Catalunya. L’estratègia perquè això no passi la coneixem molt bé: primer cal arruïnar-la i després aparèixer com a salvadors”

Doncs són “las fuerzas y cuerpos de seguridad del estado” que, a més, com a “minoria”, estan protegides per la llei mordassa davant dels delictes d’odi. I dins d’aquest protegit col·lectiu que “vetlla” per la nostra seguretat hi incloc Mossos, policies locals com la Guàrdia Urbana de Barcelona i tota mena de vigilants. POCA BROMA.

Amb aquest panorama, els ciutadans hem d’estar molt pendents de com ens els trobem, d’adonar-nos a primer cop d’ull com n’estan de radicalitzats, de si han esmorzat bé o de si són molt i molt espanyols, perquè sense cap problema ni mania et poden destrossar de moltes maneres: multant-te i estellant el poc coixí econòmic que et quedava o, fins i tot, et poden imposar penes de presó.

Ara mateix no pots baixar al carrer a llençar les escombraries amb la teva filla menor perquè pot perfectament passar que al policia de torn amb qui ensopeguis no li faci gràcia veure’t al carrer. Ah! Però sí que pots agafar un avió i anar-te’n a Londres, París o a qualsevol part del món sense saber si has passat el virus o si el tens o no. Es veu que volar no encomana el virus a la gent del teu voltant però llençar la brossa és molt perillós.

Però aquesta “protecció” no només passa venint de les autoritats. Ara mateix i a tots els nivells, la situació és de campi qui pugui. Ja pots ser molt bo i obedient aplaudint cada vespre als sanitaris, però no hi ha cap problema si, pel fet de compartir-hi escala i tenir por que t’infectin a tu o als teus fills, els amenaces a la porta de casa seva. A més, per a aquests “amables” veïns resulta ser una ocasió ideal, si el sanitari de la porta del costat és moro, negre, sudaca o “lazi”, per afegir-hi insults, agressions i denuncies. Hipòcrites que si els infectats fossiu vosaltres i us calgués anar a l’hospital a què us salvessin la vida, bé que us estarieu calladets i els besarieu els peus.

Estem en temps de la venjança, d’arreglar comptes amb el veí, amb el que et paga la nòmina i t’esclavitza, amb el treballador que no pensa com tu. Aprofitant que Espanya ha agafat el poder de tot i de tots, aquestes actituds no les mou només la por, sinó també l’odi, la rancúnia, l’enveja, la supèrbia, la gola, la luxúria, i tots els pecats capitals i defectes humans que t’hi puguis imaginar.

Em “putegen”? Doncs jo també “putejo”! Heus aquí l’argument més antic de la humanitat que es troba escrit en un dels primers textos desxifrats de l’antiguitat, el Codi d’Hammurabi, que deia allò d’”ull per ull…”. Molta gent racionalitza així la pandèmia.

Preparem-nos per al pitjor de la pandèmia, decessos a part. Vindrà la fam. Més de 530.000 llars no tenen ingressos més enllà de tres mesos i n’hi ha moltes d’altres que ni aquest raconet tenen i viuen al dia, endeutats.

Fa anys que explico que algú molt llest va entendre que, per mantenir quietes a les masses, se les havia de donar la percepció de ser “classe mitjana” pel fet de tenir propietats, un pis, per exemple. Calia que ens creguéssim que tenim alguna cosa pròpia, tot i que la gran majoria dels pisos segueixen essent dels bancs. La bombolla ens anava insuflant diners, que mai no podríem retornar. Aleshores, i paradoxalment, la sensació de tenir alguna cosa, tot i que en el fons sabem que no és nostre, ens fa porucs davant la idea de perdre-ho i, per tant, manipulables. Fins i tot el comunista més convençut i radical, si té una bicicleta que és seva, faria el que fos per conservar-la. És una qüestió de l’ADN humà.

Però un poble que no té res, com passarà ara, és un poble perillós i incontrolable. I és justament per això que veiem militars cada dia a les rodes de premsa en una imatge, la traducció de la qual és: Us queda clar qui mana a Espanya? La força i els militars i, per tant, manipulem la informació com ens vingui de gust.

I de la roda de premsa als carrers amb l’augment de la presència de PN i GC per tot el territori emparats en un discurs que legitima desitjos inconfessables com robar i requisar. Fixeu-vos que fins i tot les enquestes, com les molt ben cuinades del CIS, hi apareix que la població aprova la censura.

I un cop el poder està en mans militars (recordem la imatge de Borbó en mascareta i guants, però vestit de camuflatge i no pas de sanitari) venen les retallades en tots els camps, com a mínim en aquests quatre: socials, digitals, econòmica i laborals.

Les xifres que ens donen, les decisions que es prenen, les actituds que ens mostren, en resum, res de tot això NO té a veure amb les necessitats socials, sanitàries o econòmiques. Ben al contrari té a veure amb la política territorial, l’odi i la revenja. Té a veure a seguir ostentant el control del país malgrat que l’hagin deixat arruïnat per la seva incompetència.

I sobretot hi té a veure en no perdre el motor productiu espanyol que és Catalunya. L’estratègia perquè això no passi la coneixem molt bé: primer cal arruïnar-la i després aparèixer com a salvadors. No en dubteu que ho faran. I si ells no ho fan, estigueu segurs que Europa ho farà per salvar el que queda de l’aliança amb els EEUU i amb l’OTAN. Faran el que calgui per protegir-se de les esquerres de bo, siguin catalanes o espanyoles, i donaran un altre “cop una mà” a l’hereu de Franco.

I és aquí és on enllaço amb el títol d’aquest article, V de Vendetta, perquè la pregunta és: nosaltres que pensem fer-hi?

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -