Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Queixa ENQUESTA SANITARIA? per Anonymous Nutrix

ENQUESTA SANITARIA? per Anonymous Nutrix

Fa uns dies va arribar a les meves mans l’enquesta d’un col·legi professional sobre vacunes i la seva obligatorietat.

Vaig accedir a llegir el seu contingut.

Aquesta que escriu, a part de ser infermera de vocació, és «altres coses». Aquestes «altres coses» que també sóc fan que les neurones es posin en marxa i no només per dur a terme les tècniques i els coneixements de la nostra professió d’infermeria.

Deixant de banda les actituds i aptituds que una infermera hauria de posseir en el seu «dia a dia» tan necessàries i que es pressuposen, la nostra professió és vocacional. Però no altruista, ni militar, ni som soldats, ni hem d’acatar tot sense ser crítics com si fóssim peons d’un tauler d’escacs i la reflexió no anés amb nosaltres, sinó que les neurones també funcionen en veure l’enquesta i llegir-la detingudament per encendre dins el meu cervell (i també la meva ànima més profunda) una «llum vermella».

«Qüestionari sobre l’opinió de les infermeres en relació amb l’obligació de les infermeres a vacunar-se de la Covid-19».

Aquest és el títol en qüestió que has de llegir dues vegades perquè sembla que dóna per suposat que és «obligat». I no ho és. Es passa «pel forro» la condició de Tractament Experimental en la fase que sigui i que, encara que potser molts professionals voldrien, no és obligatori. De moment. T’avisa que «potser» ho volen imposar. O sembla que vulgui ser això. Per la qual cosa, es passen «pel forro» una altra vegada molts dels principis que, en teoria, no ens els podem saltar i que són «línies vermelles» que tots els sanitaris hauríem de respectar i que fossin obligatòriament «Imperatius Categòrics» usant aquest concepte amb el permís de Kant. Ningú pot ser obligat a inocular-se dins el seu cos cap tractament en fase d’experimentació. No està aprovat en cap país del planeta Terra. Només «autoritzat d’emergència» fins que, en «teoria», hi hagi algun tractament que pugui aplicar-se contra la Covid. I menys sense que ningú es faci responsable del que hi pugui passar en aquesta fase. Entenc que volem acabar amb això però no pot ser a qualsevol preu, en detriment dels drets fonamentals ni l’obligació de res ni de baixar el llistó ètic que hauria de ser intocable en tots els casos i en tots els conflictes presents i futurs.

ENQUESTA https://es.surveymonkey.com/r/BQMJNR9?utm_campaign=coibutlleti-16&utm_medium=email&utm_source=acumbamail

Però el que més em sorprèn de tot és que, un col·legi professional, hauria de respectar la llibertat dels que paguem les nostres quotes i protegir-nos a tots. Ajudant a mantenir el principi d’Autonomia, a vetllar per nosaltres en tots els nostres àmbits i no insinuar a través d’enquestes la possibilitat d’obligatorietat de res. Vetllar per la prudència i no entrar en rodes que no ens corresponen. Podem fer campanyes de vacunació, que d’altra banda SÓN NECESSÀRIES. Però de vacunació. No de tractaments experimentals que cal encara temps per saber molt sobre el que estem administrant.

La primera pregunta de l’enquesta és «si ens hem contagiat de la COVID»

Respecte a què? A la PCR a cicles (CT) que eren i són massa elevats i que l’OMS el mes de gener var dir que és una prova inespecífica i que fer-los a més de 24-28 cicles no és correcte? O a totes les publicacions científiques, revisades o no per parells, que van en contra de la PCR per ser una prova no significativa? O al test d’antígens? De quina marca? O saber si tenim immunitat amb una analítica de sang amb test d’Elisa? Quines defenses són exactament les que hem de tenir per afirmar que ens hem contagiat o no? O la pregunta es refereix a l’ingrés dins una UCI, amb una analítica on hi ha elevació del Dímer D i transferrina i una placa de tòrax amb pneumònia esmerilada? O significa que un metge/una metgessa per telèfon i sense fer-te cap prova per constatar res et digui que et quedis a casa perquè tens la covid?.

Hi ha preguntes que no et donen més opció i no es poden contestar perquè dins les respostes no hi ha cap alternativa que estigui a l’altra banda d’un pèndol guiat expressament en una sola direcció i no una enquesta amb diverses possibilitats oposades.

«Estàs a favor de vacunar-te perquè…»

No, miri, no estic a favor de vacunar-me i em vull explicar. Però no hi ha opció en aquest sentit d’aquesta resposta. No em puc explicar. Encara que volgués.

Seré negacionista? O és prudència? La prudència que hauríem de tenir si realment ens importés la vida de les persones i no dir tan alegrement tot el que estic escoltant últimament de companys; jutjant i etiquetant els altres el que no són i que ens aboca a sentir una profunda ràbia i tristor. Les vacunes al llarg de la historia han salvat vides. Mai he dubtat d’això.

No serà que interessa aquests tractaments en detriment d’altres per algun conflicte d’interès? Valgui redundar en aquest concepte.

Dóna per suposat que estem a favor de la obligatorietat, pel motiu que sigui. Doncs no. I el motiu pot ser perfectament perquè no em dóna la gana d’inocular-me cap tractament o que alguns preferim ser prudents i no inocular-nos i esperar. I no sentim que l’enquesta reculli prudència. No és un assumpte menor.

Barreja la vacunació amb la responsabilitat personal, «per garantir unes cures de qualitat»

És a dir, fins ara, quan hi havia un pacient en aïllament, les meves cures amb una EPI, eren de pena o irresponsables? Si no hi ha vacuna no fem cures de qualitat? O quan fem les cures d’una persona que pateix Grip A i no estem vacunats, és irresponsable? O quan ateníem als infants en aïllament a causa del Virus Syncytial, també eren de pena pel fet de portar una EPI?. O quan atenem a pacients que pateixen tuberculosis i no estem vacunats? i, perquè no dir-ho, disminueix la nostra qualitat quan infermeria atén dins les presons i no està vacunada de tots els bitxos que hi circulen? o pacients custodiats per la policia si no estem vacunats?. És això?.

Una altra pregunta sense opció a «no estic d’acord amb cap resposta perquè la meva opció no està reflectida»;

«Sobre l’obligatorietat de la vacunació, estàs d’acord en el fet que» ( i resumeixo les respostes):

– obligació de vacunar-se per infermeres a compte propi

– obligació de vacunar-se infermeres docents

– obligació de vacunar-se les infermeres gestores

– obligació de vacunar-se les infermeres de recerca

– obligació de vacunar-se totes les infermeres

I jo em pregunto: l’opció de «NO obligatorietat», per què no hi és?

Les preguntes són, en la meva humil opinió, d’una perversitat supina, capcioses i manipulant els inconscients de les persones sense tenir la possibilitat en l’enquesta (encara que sigui remota) d’aquella part de prudència en les respostes d’un «no la considero obligatòria». Les estadístiques que en sortiran d’elles estaran esbiaixades a causa de no contemplar TOTES les opcions.

I a més, no és una vacuna, sinó un tractament que està en una fase experimental i fins que no passi aquesta fase, el col·lectiu d’infermeria hauria de ser prudent.

Després en algunes preguntes et dóna opció d’explicar-te. Però aquestes NO.

La nostra professió té implícit un codi ètic que hauria d’estar molt bé assentat i que últimament sembla que cadascú el pot interpretar com li surti de l’arc del triomf:

un d’ells ens diu que la infermera incorpora l’aplicació dels coneixements que deriven de l’evidència científica. Doncs bé, quina evidencia científica és un tractament experimental autoritzat (que no aprovat) d’emergència amb un seguiment de 2 mesos on no hi ha estudis amplis de població de risc, gestants, lactància, pacients amb malalties greus, immunodeprimits o pacients amb tractaments actius contra càncers, per posar-ne exemples? No hi ha evidència científica ni estudis perquè no es van incloure. És van EXCLOURE totes aquestes persones. Ara s’estan enregistrant aquestes «evidencies» i no oblidem que alguns d’aquests tractaments acaben aquesta fase el 2022 o inclús el 2023. Només heu de llegir el vademècum i estudis dels propis laboratoris.

Un altre codi ètic és negar-nos quan alguna cosa no és segura o no podem garantir la seguretat. Està clar que aquesta seguretat referent als tractaments que s’estan administrant està «entre cometes» i segueixo dient que l’enquesta hauria d’apel·lar a la prudència. Perquè no s’ha pogut fer un seguiment de temps suficient com per afirmar que això serà així. De fet, hi ha enregistrats efectes d’aquestes vacunes molt més greus i en major número que els enregistrats d’anys anteriors de les vacunes de sempre. I hem de ser prudents.

Si una infermera ha de respectar les creences i valors, com ens poden preguntar el mateix col·legi professional si em negaria a atendre a una persona no vacunada? Aquesta pregunta està al mateix nivell de si atendré a una persona homosexual, amb idees independentistes, d’extrema dreta, o que li pregunti si alguna vegada ha matat algú o ha avortat, ja que va en contra de la meva religió, o negar-me a atendre persones vacunades per la creença (m’ho invento) que les vacunes són tòxiques o perquè les teràpies que són d’ADN estan fetes d’organismes modificats genèticament. És una supina bestiesa de pregunta. Doncs clar! Sóc infermera. NO JUTGE. Qui es negui a atendre les persones per aquestes causes s’hauria de dedicar a una altra cosa.

La infermera ha de respectar (i afegeixo: respectar PROFUNDAMENT) que un tractament sigui rebutjat. Donarem tota la informació que sigui precisa. Però NO és NO. Sense amenaçar ningú amb frases que he sentit tipus «si emmalalteix per la COVID tant de bo no hi hagi una UCI per aquesta persona». Em recorda als temps foscos de la SIDA als anys 90. Pensava que ja havíem superat aquesta fase medieval de cremar la gent a la foguera per tenir la SIDA o decidir no vacunar-se d’aquesta teràpia en aquestes circumstàncies concretes l’any 2021. O pressionar o coaccionar o amenaçar les persones. Quin nivell ètic és aquest?

Des de quan la nostre professió és això? Des de quan? I en tot cas que fos aquest tractament molt beneficiós per a la persona i per a la societat, tots els éssers humans adults i amb plenes facultats mentals poden decidir NO inocular-se un tractament que no s’ha experimentat mai amb humans (com la nanopartícula que conté l’ARNm per fer-ho més estable) o qualsevol altre qüestió en la que no tenim suficient experiència humana.

I, finament, una infermera evita els judicis sobre pensaments, creences, emocions i valors que puguin tenir les persones, per molt contraris que puguin ser als nostres pensaments o creences. No estem aquí per discutir sobre la filosofia dels pensaments o creences dels altres.

Cal més prudència en qüestions tan delicades com aquestes i tan controvertides on es posa de manifest el que tenim dintre les persones i més encara si som professionals infermers. L’angoixa que estem provocant és de conseqüències inestimables.

És una enquesta èticament reprovable i estem obligats a dir-ho públicament, independentment de si funciona o no el tractament en fase d’experimentació contra la COVID. Perquè la societat està anant per un camí de difícil retorn en quant a l’ètica i drets humans, els valors més preuats que tenim i que, en definitiva, ens conforma la nostra essència humana.

El col·lectiu d’infermeria, més que ningú, hauria d’estar a l’alçada i fer una profunda reflexió al respecte al marge de creences i en nom de la prudència i dels Drets Humans que haurien de ser sagrats.

Autora: Anonymous Nutrix


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setman

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

4 COMENTARIS

  1. “Soy médico de familia (jubilado forzoso por edad) .Coordinador médico durante casi 25 años del Centro de Salud MIRAFLORES en Sagasta.

    Estoy indignado por la casi eliminación de la ATENCIÓN PRIMARIA en ESPAÑA. La telemedicina por teléfono es un fraude y no debería ser aceptada por ningún médico que haya obtenido el título y consecuentemente haya hecho el juramento hipocrático”…
    Rafael Gazo Lahoz

  2. Autocirugia de fimosi.

    Estic a l’espera d’una intervenció quirúrgica de la meva fimosi. Ahir em va trucar el metge per dirme-me que està amagat a la consulta del CAP i que no me la pot fer perquè no vol tenir contacte amb ningú per tal de no contagiar-se i agafar covid-19.

    Em diu que me la faci jo, que ell em va dient per telèfon com fer-ho i que tot anirà bé. Que prepari un cutter com a bisturí i una amplolla de bon güisqui com a anestèsia.

    I aquí estic, amb l’ampolla de güisqui a punt , cutter en mà i seguint les instruccions del metge, amb el mans lliures del mòvil en “on”.

  3. Totalment d’acord, jo també vaig intentar contestar l’enquesta i la meva gran decepció es que una vegada més l’adjectiu emprat des de que parlem de COVID es: obligatori vacunar-se!. Ja has passat la malaltia?, Es igual: vacunat, vacunat o vacunat. Sense raonaments individuals i serens no ens permetran anar en lloc. Confio en que la raó i la ciència pura ens posi a tots a lloc.
    Gracies per fer-ho visible.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -