- Publicitat -
Inici Articles Polítics ENDOLLATS i LLEPAIRES.

ENDOLLATS i LLEPAIRES.

Us preguntareu per què vull parlar d’endollats i llepaires, en la investidura d’un MHP de la Generalitat? Doncs perquè avui estaran tots, independentistes i unionistes, pendents de què passa a l’hemicicle i calculant les seves pròpies possibilitats, des de casa.


Realment a mi em preocupen els meus, però ho fan tots, així que no us poseu nerviosos i comencem.

Tenim molts casos a totes dues bancades:

-L’endollat que passa d’un partit a l’altre per no perdre la seva posició, defensant el que defensa el partit en el qual està en aquell moment, punt.

-L’endollat que viu d’això i tant se li’n fot qui governa i de quin color és el partit al qual pertany, mentre ell o ella, tingui el lloc que creu que li correspon.

-L’endollat que creu que el parlament és la seu de la democràcia i li posa tota la voluntat del món, però com que és un inepte declarat, només pot servir-se, i ho fa amb la feina de llepaire, que és l’única que se li dóna bé.

També tenim a:
-L’honrat que li posa voluntat, feina i creativitat, però que està a punt de perdre el càrrec, la feina i el sou, perquè l’endollat del partit, o del diputat, ha demanat el teu lloc o potser ho farà el llepaire que ha escalat posicions, al líder li fa gràcia i el posen al teu lloc.

També tenim a:
-L’endollat / llepaire que és molt sibil·lí, capaç de canviar de posició en mig de la jugada perquè és un llepaire expert, que de cara té moltes fisonomies i totes agradables, o per l’esquena on és un rèptil perillós que no només ataca, sinó que llença verí, intoxica persones i fins i tot aniquila projectes.

I l’últim és:
– El llepaire endollat, un ésser menyspreable perquè no només treballa per tots dos sistemes sinó que cobra de tots dos amb un somriure a la boca mentre ens dóna lliçons a la resta de com ens hem de comportar i que hem de pensar.
I ara no cal que els busqueu a primera línia del Parlament, perquè pòster tots aquests espècimens dels quals parlo no són a primera fila on és més difícil la manipulació (tot i ser grans experts) sinó a segona, tercera, o fins i tot quarta fila, esperant pacientment i movent fils i teixint amenaces. Estan a vegueries, alcaldies, en consells comarcals, en centenars de consells d’administració que formen la xarxa de la qual no ens desfan els partits perquè hi formen la xarxa. I són ells els que pressionen des de a baix, picant portes i fent trucades de telèfon amb amenaces perquè no et moguis de lloc, del lloc d’on hi són ells. De vegades ni ho saps que els tens, però quan te n’adones ja estàs empastifat, prou perquè aquells que potser volíeu fer alguna cosa, ja no les pugueu fer ni ara, ni més endavant.

Nosaltres hem de trencar aquests murs perquè els tenim molts cops al davant, masclistes, pedòfils, supremacistas, fanàtics polítics i religiosos, polítics als serveis de l’estat endollats, llepafils i llepaculs disposats a tot per tot, que sustenten als que veieu asseguts al Parlament de Catalunya, perquè són de les bases, però no de les nostres bases que no som res i res tenim, sinó de les seves bases, les bases apoltronadas per tots a costa de tots.
No caiguem en el parany que a Catalunya som millors o més de res perquè no és cert. Els independentistes com jo, volem viure entre nosaltres en millors condicions i noves regles i decidides entre tots, però abans de fer govern i menys si és autonomista si us plau senyors i senyores polítiques, facin neteja de les seves files, no sigui que el dia que vulguin de debò aixecar la veu del qui el va votar davant del FARISTOL del parlament, es trobi que darrere seu té, un femer tan gran sota la seva catifa, que l’hagi d’obligar a recular en els seus intents democràtics de voler obeir el mandat del poble.

Com heu vist aquests dies no parlo de pactes de partits, perquè per mi no deixa de ser com l’allioli. Ells no saben definir quin és el millor punt. Per mi en canvi, el millor punt, és no posar-li vinagre.

Del Consell X la República? En sóc fan, per mi és el full de ruta més clar que he vist mai i per això qui no vol la independència en fa befa i comparteix budells de manera maquiavèl·lica.
Però també crec sense cap mena de dubte, que els qui són en aquest consell han de donar un cop de porta ja, i fer passos endavant de manera definitiva sense esperar la falsa unitat. És imprescindible i de màxima prioritat què seguim lluitant, o si no pensarem que els ENDOLLATS i LLEPAIRES són també a primera fila del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Consell X la República.

Poseu-vos a treballar  com si fóssiu polítics de primera línia, i no un club d’hipòcrites a la caça d´un bon titular per posar als mitjans, mentre us feu abraçades quan creueu que no us veiem, com está passant avui mirant el directe del Parlament de Catalunya, esperant la investidura del sr. Pere Aragonés.

Això si, no feu un pacte per fer un govern tan autonòmicament incompetent com l’anterior per favor que ens cau la cara de vergonya. I si no sou capaços de fer allò que vau prometre, pot ser que fer tot i totes, un pas al costat,  i convoqueu eleccions dient la veritat d’una vegada per totes. Els votants cada dia som mes pobres, tenim menys futur, i estem mes segurs que mai, que dins d´Espanya no hi haurà solució, i si vosaltres no ho veieu igual potser es l´hora que els poble es divorcií d’aquesta farsa que sou els partits polítics.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setm

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -