Diumenge, juny 20, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmResponsJudicial #EmResponsJudicial. Indults

#EmResponsJudicial. Indults

Josep, et veig molt escèptic amb el tema dels indults. No hi estàs a favor?

No em mal interpretis, he estat i estaré a favor de l’alliberament dels presos. De fet, hi he estat implicat sempre. El que succeeix és que l’indult és un afer privat entre l’Estat i els presos que en cap cas ens beneficia com a catalans ni com a moviment independentista, encara que els nostres ens vulguin fer veure que és una nova jugada mestra. De fet, jo defenso que no hi hauran indults.

Com vols dir?

L’indult és una rendició individual, perquè només afecta a la persona beneficiaria de l’indult. L’amnistia, és una rendició col·lectiva, perquè ens deixa venuts a tots. 

Qui els ha demanat, els indults?

Encara que els hagin demanat terceres persones, com ara José Ramon Bosch de Sociedad Civil Catalana, UGT, etc… És un afer privat de cada pres i l’Estat Espanyol, i jo no faré cap retret, i m’agradarà veure’ls amb les seves famílies. El que no accepto, és que això sens vengui com un èxit. 

Però tu sempre dius que no hi hauran indults.

I ho segueixo dient. De fet, portem setmanes parlant-ne i no s’han produït. Estan llançat un globus sonda per acabar aplicant un tercer grau. Però obligant a arrossegar-se a tot el país, i en això no hi estic d’acord. 

Quina seria la solució?

Si reconeixes el sistema, demandes l’indult o l’amnistia. Si no reconeixes el sistema, demanes l’alliberament dels ostatges, que és el que són. No havíem quedat que hi havia resolucions internacionals que ho emparen? I en tot cas, hi ha dos casos en que es pot presentar el recurs al TEDH demà mateix. És un formulari limitat a l’espai a un foli per davant i darrera, i es pot fer en català perquè Andorra forma part del Tribunal. Un cop presentat el recurs, el tràmit és més lent, però en casos com el que ens ocupa, el Tribunal podria demanar l’excarceració dels presos. 

Perquè parles sempre d’ostatges i no de presos polítics?

Perquè l’estat els utilitza com a ostatges. Els treu per campanya electoral, per Sant Jordi per firmar llibres i ara amb el xantatge emocional envers les persones que ho hem vist sempre clar som titllats de “males persones” i fins i tot ens diuen que si nosaltres estiguéssim al seu lloc no diríem el mateix.

Explica’t.

Estan retinguts com a ostatges per un estat demofòbic, que és el culpable en última instància. La gent, no som responsables de que estiguin a la presó, i a mi no em fan cap favor estant a la presó. De fet, jo puc ser moltes coses, però no em vaig presentar a unes eleccions dient que faria coses que no acabaria fent. Insisteixo, faré el que calgui perquè puguin ser lliures, però no signaré cap petició d’indult, ni toleraré que sem vengui aquesta via com un èxit. 

L’indult pot afectar l’exili?

Aquest debat jurídic el trobo insultant. Els exiliats no estan vençuts, i no han demanat, i em consta que no demanaran l’indult. Per tant, l’indult només pot afectar en les seves peticions concretes, perquè hem quedat que es una petició individual. A banda, que com ja he piulat i pots recuperar els twits, només és aplicable a persones condemnades i la llei parla de reos. I encara que es faci una excepció en els delictes que ens ocupen, estaria prevista per gent que han estat judicades per un tribunal espanyol amb sentencia condemnatòria encara que no sigui ferma. Per tant, l’indult només afectarà a les persones que l’han demanat. Si finalment hi ha indult. 

A més, indultar processats sense sentència o encara pitjor amb sentències favorables a l’exterior es vulnerar la presumpció de innocència. No té cap sentit, alhora que perjudica la via de jurídica exterior que es la única que ha comportat èxits. No entenc ni com es pot plantejar per segons qui. Bé, sí que ho entenc.

Què vols dir?

Que jo no tinc tant clar que hi hagi indult perquè hi ha una figura que no ha parlat i és clau en tot el tema, perquè es qui ha de signar l’indult, i ja es va jugar la corona una vegada, i va fer un “Burning Bridges” el 3 d’octubre, allò de “cremar les naus”. Les coses com siguin. 

Alguna frase final?

Mentre els catalans preferim la superioritat moral dels vençuts a realment vèncer, continuarem empassant merda autonomia farcida de dialecte, doncs el procés és la cerca constant del plaer en la derrota.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

  1. Hi estic molt d’acord. És una perla d’entrevista. I voldria afegir: el canvi de mentalitat és tan urgent que és inajornable. Guanyar no és supèrbia, és ser lliure. Gràcies a tots dos!!!

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -