Diumenge, gener 23, 2022
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?-Xavier Armengol Gonzalez-Rothvoss.

#EmRespons?-Xavier Armengol Gonzalez-Rothvoss.

Sóc en Xavier Armengol González-Rothvoss (@xarmengolgr), nascut a Barcelona el gener de 1967. Sóc de Vilapicina (Nou Barris) i hi visc. Tinc una filla, l’Eulàlia. Em puc definir com un ésser impactat per moltes urgències personals i col·lectives. Mai m’ha agradat el sectarisme, perquè no posseeixo la veritat absoluta, ni la posseeix ningú: la superioritat moral em repugna. Em sento encara socialcristià, tot i que la realitat ho ha fet trontollar tot, i canalitzo el meu compromís mitjançant Demòcrates de Catalunya i altres entitats cíviques i culturals que treballen per una Catalunya rica i plena. Soc octubrista perquè l’1-O, un punt de no-retorn, em va canviar molt, i en positiu, com a tantes persones: cap renúncia posterior em pot arrabassar el sentiment d’orgull que vaig experimentar aquell dia plujós i intens a l’Escola del Timbaler del Bruc. Intento sempre construir, consensuar, conviure, procurant ser més ‘pro’ que no pas ‘anti’. Es viu millor si apostem per la cordialitat, que no suposa, però, ser ingenus, perquè la maldat aguaita. Per la meva feina actual, sé el que vol dir la interinitat, però sobretot tenir una bona cap i treballar en un bon ambient de treball. Em faràs molt feliç amb el teu somriure, amb un bon plat de nata i, sobretot, si et sé feliç. 

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si hi estàs d’acord comencem…

  1. Vull que em diguis tres conceptes que creus importants per al futur del món.

Dignitat, respecte i compromís, com a conceptes que ens permetrien relligar una alternativa per a millorar el nostre entorn i fer-lo més habitable, des d’uns paràmetres de fraternitat. Hem de ser proactius en l’assumpció i la defensa de la diferència, i en la dignificació de la vida allà on vivim i arreu del Món. I això reclama la nostra implicació cívica i el nostre activisme per a lluitar sense treva contra les injustícies i les desigualtats, tan sagnants, i també per a combatre frontalment l’emergència climàtica i les amenaces a la democràcia: des del sofà no es construeix un Món millor. Es tracta de posar tot l’èmfasi en el nostre dret a autodeterminar-nos, com a pobles sobirans i lliures, però també com a persones, fita que suposa acceptar-nos i estimar-nos tal com som, tal com vivim, pensem, parlem i estimem.

#MeridianaResisteix
  1. Tant si ets jove com si ets gran, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que ara vius i què diries que aporta a la teva comunitat?

Si hagués de descriure com em sento als meus gairebé cinquanta-cinc anys, diria que em sento prou jove, alliberat i desacomplexat, en tot cas més que quan en tenia quaranta. Han passat tantes coses que un acaba prioritzant el que de debò importa: viure plenament la vida, fràgil i bonica com és. No sé si la maduresa és exactament això, en tot cas així la sento. A més, quan se suposava que m’havia de trobar tancant etapes, rutines i inèrcies, cercant ja la pista d’aterratge plàcid a una vellesa propera i a una jubilació ben guanyada, em trobo, per contra, davant un seguit d’interrogants pendents (sobre el meu futur professional, sobre el futur del meu país, sobre la meva vida afectiva, etc.) que a voltes em neguitegen fins a la desesperació, però que també m’estimulen. D’altra banda, pertanyo a una generació, la dels boomers, fills de l’EGB i de la Transició, molt implicada en reivindicacions diverses (al tall de la Meridiana, per exemple, aquest punt generacional es percep molt). I considero que, com a generació, degudament introduïts en un món digital que no era el nostre, podem aportar perspectiva i consistència als joves, els quals estan molt marcats per la immediatesa i el zàping i tendeixen a perdre’s estrepitosament en el maremàgnum de productes, sensacions i experiències que els és ofert. Posats a envellir, crec que envellir bé és estar en condicions de traspassar als joves tot el bo que els puguem aportar. 

  1. En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor?

L’amor (i també, malauradament, el seu negatiu: l’odi) ho mouen tot. L’amor, en totes les seves manifestacions, i amb tots els seus destinataris, és el que ens fa veritablement humans, de vegades dolorosament humans. Perquè ens deslliura de la planificació, d’aquelles distopies tan al·lucinants d’un món sense sentiments, dominat per les màquines, on tot és programat o programable, on l’eficiència és el mot d’ordre. Perquè l’amor és tendresa, empatia, emoció, i es manifesta espontàniament, imprevisiblement, sovint inexplicablement. En tot cas, cal apostar-hi, davant la desídia i la fredor inhumana, canalitzant-lo adientment: hem d’aprendre a estimar –i a estimar-nos– més i millor.

  1. Tu que estàs entre el passat i el futur, què diries als teus avantpassats i als teus descendents?

Crec que les nostres vides serien infinitament millors si ens diguéssim més sovint ‘Gràcies’, ‘T’estimo’, ‘Em sap greu’…. Dit això, als meus avantpassats, a totes les generacions anteriors, els expressaria, sobretot, la meva gratitud per tot el que m’han fet –i ens han fet– arribar, amb els seus errors, les seves servituds, les seves renúncies…. No ho han tingut fàcil, no ho tenim fàcil. I pel que fa a l’Eulàlia i a tots els nostres descendents, els diria que em sap greu que encara estiguem lluny de l’horitzó de llibertat nacional que Catalunya mereix, reclama i necessita, i que lamento profundament que el medi ambient estigui greument amenaçat i que el Món no gaudeixi aquell estat de pau, d’harmonia i de desenvolupament sostenible que caldria. Els demanaria, a més, que fossin comprensius amb les nostres mancances, però que alhora no abaixessin mai la guàrdia, que perseveressin en tots aquells camins correctes que tenim encetats, pel que fa a l’assoliment de fites de llibertat i de justícia social, i que es deixessin aconsellar i acompanyar, però sobretot que volessin ben alt, sense trepitjar ningú, amb consciència, sense renunciar mai a allò assolit amb tant de sacrifici.

  1. Entre tu i jo, ets feliç?

Per a mi, per tal de ser feliç cal sentir-se còmode on –i amb qui– et trobis i saber-te útil. No concebo una felicitat lligada merament a l’hedonisme, a l’èxit o al poder: es tracta més de realització personal, de deixar empremta en el cor d’altres persones, de permetre que te n’hi deixin…. En aquest sentit, i malgrat que objectivament hi ha núvols negres i d’altres d’amenaçadors en el meu cel personal i familiar, i també en el nostre cel col·lectiu, em sento raonablement feliç on i amb qui soc ara, i me’n sentiré sempre que tingui oportunitats i prou esma de compartir, de conviure, de construir coses perdurables amb tantes persones que m’envolten i que m’aprecien i aprecio….

  1. Quina interrogació vols que et faci i que ningú t’ha fet, potser per la por a la teva resposta?

Entre tu i jo, si parlem d’entrevistes personals, les preguntes que fan por són les que remouen la consciència de l’entrevistat i fan que, en intentar respondre-les, es confronti al mirall de les seves contradiccions íntimes, de les seves decepcions, de les mancances que li són ben evidents, però que sovint queden ben dissimulades. I sí, potser si em preguntessis si em considero una persona fracassada, et respondria que he pogut sentir la llosa feixuga del fracàs en certes etapes de la meva vida, com la que estic vivint ara, i que massa sovint he tingut la sensació amarga de no haver sabut gestionar prou bé la meva existència, de no haver-me protegit prou, de no haver-me centrat en el meu benestar, de ser summament feble i fràgil quan tothom em creu fort i sòlid…. I quan experimentes aquest malestar immens, llavors voldries descansar eternament, no llevar-te als matins. Cal ser positius, però, i remuntar aquests estats d’ànim, tan perniciosos, i repetir-se que les crisis se superen, i que sempre en sortim millorats, més forts. Cada matí surt el sol i tot recomença, tal com diu aquella cançó de foc de camp. I la vida, amb els seus accidents, és bonica, tot i que sovint ens la compliquem innecessàriament, imprudentment, maldestrament….


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -