Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?.-Violeta Dealbert i Vilagrasa.

#EmRespons?.-Violeta Dealbert i Vilagrasa.

Sóc la Violeta Dealbert Vilagrasa, @VDVips una persona oberta, generosa, eloqüent, però cabuda i intransigent en certs aspectes.
Si ets amable i bona persona t’ho dono tot, si no puc ser molt desagradable.
No suporto l’engany, el feixisme ni l’abús de qualsevol mena, amb aquests 3 conceptes em broto i em costa afluixar, són temes que em posen els pèls de punta.
Tinc un caràcter fort, però tinc molt autocontrol
Si m’estimes, t’estimo.
Et tractaré igual que tu em tractis.
Veig ràpidament el tipus de persona que ets veien com tractes els altres.
Si et veig tòxic m’esfumo.
Si ets dels meus, vaig a totes.
Intento ajudar en el que puc i no puc amb les injustícies siguis del meu cercle o no.
Sóc del món de la Sanitat, estic formada com a Tècnica d’emergències Sanitàries, per temes personals ja no m’hi dedico i ara estic en recerca de feina administrativa relacionada amb temes sanitaris.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem…

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món.

Considero que hi ha molts conceptes importants, si he d’escollir 3, són… i els explico

1) Tenir una societat tolerant, feminista i antifeixista (sóc conscient que necessitem temps i un canvi de sistema educatiu de la canalla i sobretot dels pares)

Quan dic antifeixista, em centro en valors com, l’antiracisme, l’anticlassicisme, l’antihomofòbia ( que engloba, l’antitransfòbia, etc. ), contra les fòbies sobre l’idioma, la identitat individual i col·lectiva, això per mi, engloba ser antifeixista, tolerant i feminista, en poques paraules RESPECTE per tothom que sigui diferent de tu, tant físicament, com religiosament, com d’idees (democràtiques clar) o de com se senti i com estimi

2) Ser lliure tant de pensament com d’actes. M’explico, poder decidir la teva vida com et sentis millor, tant la personal com la laboral sense tenir cap mena de pressió social. Decidir amb vots com vols viure i que vols i no vols en el lloc on vius (país, regió, etc. ) que totes les persones poguessin votar sobretot el que ens afecta d’on vivim, des de propostes insignificants com propostes més importants, que els que fan política siguin al servei del poble i no el revés. Considero que per arribar això s’ha de fer un canvi del sistema polític, educatiu, policial i judicial. En algun lloc vaig llegir (ara no recordo el país) crec que era un dels països Nòrdics, que l’estat quan volia fer o canviar qualsevol cosa sempre feia referèndums a la ciutadania, a l’any poden arribar a centenars de referèndums, em va semblar una idea genial, crec que amb aquest sistema atorgues valors democràtics a la gent i canvia la seva forma de veure la vida, més justa.

3) Tenir una consciència col·lectiva més solidària, vull dir, que l’estat fomenti amb actes i formacions a l’escola per inculcar que l’ajuda de qualsevol manera, amb actes, econòmicament o simplement escoltant, és una bona forma de viure, i ser constant, no només a Nadal o dates assenyalades. Però és imprescindible que l’estat de cada país doni exemple. S’hauria i tenir una partida pressupostària anual suficient per atendre a tanta gent amb vida precària: ningú hauria de viure al carrer, sense calefacció o sense menjar, etc.: Garantir uns serveis mínims
Sóc conscient que és molt difícil poder fer-ho, però crec que amb una bona gestió i sense corrupció, evidentment, no és impossible.

2) Tant si ets jove com si ets més gran, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que ara vius i què diries que aporta a la teva comunitat?

Bé ara mateix en l’actualitat no ho veig gaire clar, veig un camí amb moltes traves, no impossible, però molt difícil, hi ha molt per canviar i molt poc interès polític per fer-ho, això que el poble salva el poble, està molt bé d’eslògan i crec que el poble té més força del que ens imaginem, però sense uns representants polítics dignes i valents, és improbable poder arribar on volem. (em refereixo tant a la independència com a tots els problemes socials)
Ara bé, el positiu de tot això és que aquesta situació que vivim fa tants anys m’ha obert els ulls, m’ha fet interessar per coses que els vint anys ni pensava, m’ha fet sortir del “mundo de Yupi” i veure les injustícies que l’estat Català i Espanyol fa diàriament i que abans pensava que si eren on eren és perquè feien les coses bé i justes. Crec que col·lectivament ens aporta jovent molt activista, cada cop obren els ulls abans, per mi és positiu que pugin amb aquests valors reivindicatius i lluitadors per allò que creuen i volen pel seu futur. El seu futur és el futur i el present per aquells no tan joves.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor.

Complicat, tinc una opinió molt bona de l’amor, però després veig que cada cop hi ha menys pel món o es confon per altres coses i
m’acaba atabalant.

M’explico… Per mi l’amor és un sentiment molt bàsic i fàcil, estimar algú per com és i no per qui és, tant amor/família, amor/amistat o amor/romàntic.
Per mi el sentiment és el mateix l’únic que canvia és en el romàntic que s’aplica el sexe en aquest amor.

Sí que és veritat que cada persona es relaciona amb un àmbit semblant en el qual vius, llavora’ns dones per fet que els que t’envolten tenen el mateix nivell cultural, econòmic o educatiu que tu, és cert que a vegades veus parelles molt diferents en aquests nivells, però no és l’habitual, així que considero que involuntàriament ens ajuntem amb aquelles persones que socialment són com tu. Quan dic nivell, no ho dic per desqualificar, és per descriure-ho.

No sé si t’he respost la pregunta, però per mi el més important de l’amor és que psicològicament m’estimuli, el material no et diré que no és important perquè et mentiria, però si secundari, ja que avui tens i demà no i l’inrevés. Quan dic que és complicat és perquè avui en dia s’escolta cada cosa, que a vegades et fa por poder sentir per algú i que aquest algú, estimi d’aquella manera tan criminal, que en l’actualitat està tan de moda.

4) Tu que estàs entre el passat i el futur, què diries als teus antecessors i als teus descendents?

Els meus descendents; Primer de tot, que encara que la vida et faci veure coses molt dolentes no et canviïn les ganes de fer coses bones, ara sí amb molta cautela , allò de. Sigues bo però no ximple. Que canviar d’opinió és vàlid, però actuar amb conseqüència és imprescindible. Tothom ens equivoquem, però pocs ho reconeixem. Sempre fes-te preguntes sobretot i mai donis les coses per fetes, i per últim encara que sigui un tòpic, no deixis de fer allò que creus o t’agrada per allò que et diuen que has de fer.

Els meus antecessors: Perdó, per haver-nos carregat tot allò que tant us va costar d’aconseguir i gràcies perquè la lluita també és per vosaltres.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Crec que la felicitat no és un estat prolongat, hi ha moments que ho sóc i d’altres no tant.
Que tinc una bona vida, potser sí, si em comparo amb altres que tenen la vida més complicada , però també considero que podria estar millor, perquè no em vull conformar.

Si ho miro amb perspectiva diria que si, sóc feliç.

I la pregunta opcional és:

6) Quina interrogació vols que et faci i que ningú t’ha fet, potser per la por a la teva resposta?

No sé si algú, alguna vegada no m’ha fet alguna pregunta per por a la meva resposta o no, suposo que seria en temes complicats on la resposta no sigui políticament correcte.
Em ve al cap un tema que a mi em preocupa i me’n rabia molt, els crims i violacions que hi ha actualment; la majoria opina que hi haurien de tacar-los per vida, jo no estic d’acord, mantenir a criminals d’aquesta índole per vida??, Ni parlar-ne!!
Suposo que el que penso és molt bèstia, però és el que penso, i no, no els desitjo la mort, que seria molt lleu.

Jo els hi desitjo una tortura constant fins al punt que vulguin morir-se, desitjo que ho passin 3 o 4 vegades pitjor que la seva víctima, fins que finalment ells mateixos posin fi a la seva miserable vida.

Ho sé, és com heavy, però no puc deixar de sentir el que sento, i és això.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -