Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons? Soraya Sough Yacia.

#EmRespons? Soraya Sough Yacia.

El meu nom és Sough Yacia, nascuda a la Kabylia, i sóc analista de dades, o el que està molt de moda: Business intelligence analyst.

Tinc llicenciatura com Intèrpret i traductora de la universitat central d’Alger, a més a més d’uns màsters de la universitat Autònoma de Barcelona i de l’Autònoma de Madrid (que de moment no m’han servit de res per millorar la meva carrera professional… he, he, he). Politòloga i assessora política quan m’ho han sol·licitat alguns organismes internacionals, principalment en temàtica de Dones.

De moment treballo en una multinacional anglesa, en el departament de finances per guanyar-me la vida com tothom, i poder seguir la meva llibertat i independència intel·lectual. També col·laboro amb una ONG que es diu: COOPERA en projectes de cooperació Internacional on puguem, principalment al: Congo, Tunísia, Equador, Cap Verd, Senegal, Ucraïna, Rússia, Polònia, Líban…

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estàs d’acord comencem...

1) Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants pel futur del món

El fi de la por que s’ha apoderat del conjunt de les societats arreu del món. Valentia per assumir les nostres eleccions que sigui a nivell, polític, geoestratègic o econòmic-social. Canviar les regles del joc internacional o acceptar que hem de tenir prou forca per seguir existint com a pobles.

2) Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diries que aporta a la teva comunitat?

Maduresa i la caiguda de màscares de molts actors propers o llunyans, que han tingut una influència sobre les meves decisions o eleccions, i per haver experimentat dolor, fracassos, frustracions. He après molt d’aquestes experiències que comparteixo amb el meu entorn polític o familiar si em demanen la meva opinió, si no no acostumo a ficar-me en la vida dels altres. Busco un canvi positiu del conjunt del meu poble i com posicionar-se entre els primers d’aquest món, aquest és el meu repte diari.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor

Difícil pregunta i inusual sobretot… 😊
L’Amor el poso en tot el que faig en el meu dia a dia, no sé fer-ho d’una altra manera. Pel meu compromís polític l’Amor s’amaga, procuro no mostrar aquesta emoció perquè ens està fent la guerra el règim Algèria, perque vol la desaparició del nostre poble i treballa en aquest pla diabòlic, així que hem de fer  front a aquesta adversitat, i som molt més racionals, més pràctics i pragmàtics i l’Amor sorgeix quan fem trobades, manifestacions, quan ens abracem amb altres militants d’altres pobles i sentim el mateix, germandat, AMOR i sacrifici per als altres compatriotes, per tenir una vida millor.

4) Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents?

Com dona Cabil, agreixo molt l´herencia històrica, identitària i tota la lluita que ens va acompanyant des de llavores, la perseverança per no ser assimilats, agreixo també els valors ancestrals que s’inscriuen en els valors universals i que m’han ajudat en el meu procés d’exili/ immigració una mena de: “bruixola”, estic molt agraïda de la riquesa, la profunditat de la cultura femenina Cabil lluny de les caricatures que es fa el món occidental de les dones del Nord de l´Àfrica.
Però, sempre ja un però… faig un retret als meus avantpassats d’haver reemplaçat o acceptat altres cultures, creences que eren eines polítiques per exterminar-nos. El retret de no haver tingut una visió de llarg termini per les generacions futures.
Per als meus descendents? no crec que en tindre, però a títol pòstum diria que: no renunciar mai al que ets, no renunciar a les teves arrels, les teves bones i boniques experiències i la bona gen que vas trobant pel camí.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

No puc ser feliç mentre el meu poble, els meus familiars, els meus amics a la Cabília són presoneres de moltes desgràcies creades per persones. Sóc feliç quan la nostra acció com col·lectiu fa la diferència en el nostre país d’origen, i és redueix una mica el patiment. La meva felicitat és quan coincideixo amb persones “rares” com jo… soc feliç de les amistats potser més que amistat de catalanes que m’han “adoptat” i son part important del meu cor.

I la pregunta opcional és:

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta?

Mai m’han fet aquesta mena de preguntes…he, he, he 😊 Però, podria ser si podríem perdonar o amnistiar algun terrorista islamista…perquè el nostre lema cabil és: OULACH SMAH OULACH… equivalent amb català del: NI OBLIT NI PERDO.
Gràcies per l’interès.

Mes informació de Soraya Sough Yacia.

https://informaciodeprimersauxilis.blogspot.com/2017/01/lindependentisme-catala-passa-de-la.html?m=1


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -