Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons? - Silvia Soler Vilagran

#EmRespons? – Silvia Soler Vilagran

Em dic Sílvia Soler, tinc 52 anys. Soc la gran de tres germanes. M’apassiona la literatura i l’escriptura. L’olor que fa la llibertat, amiga dels meus amics, ciutadana i republicana. M’agrada cuinar perquè crec que és l’acte d’amor més gran i generós que tinc a les meves mans.

Del pare he heretat la paciència i la perseverança. Soc una lluitadora de soca-rel. Honesta i directa, una dona que li agrada fer xarxa i contribuir a transformar la societat per fer-la més justa.

Visc a Castelldefels des de 2003. El dia que hi vaig posar els peus vaig saber que era per quedar-m’hi, malgrat la llengua i la cultura catalana no hi té un espai sòlid. Una ciutat amb mar i muntanya i on les lluites polítiques i socials son difícils de sostenir i liderar. Un bon lloc per transformar. Però la meva terra, és l’Empordà, la Mar d’Amunt; a Colera és on em sento plenament feliç

Vaig començar a treballar a una comercial de corbates quan tenia 16 anys. Una empresa familiar que vam sostenir fins el 1996. Treballar per a tu, t’ensenya un munt de coses interesants: l’esforç, a conviure amb la incertesa, a fer equip, a tolerar els inconvenients, a ser fidel als teus.

A finals de 1996, vaig començar a treballar al TERMCAT. Vaig començar en un lloc telefonista, i ben aviat vaig passar a ser secretària de direcció i gestió econòmica. A finals de 2012 vaig canviar de lloc de treball i dono suport als treballs terminològics que s’hi fan. 

Vaig ser durant 5 anys la coordinadora de l’ANC de Castelldefels i cap de llista de Primàries per Castelldefels. Per no trair-me a mi mateixa mai militaré a un partit polític; m’agrada fer política des d’altres espais. Influir per transformar la societat, també és fer política.

Ara mateix formo part del col·lectiu Afectades i afectats persistents per la COVID—19. Em vaig infectar a la primera onada i lluito per curar-me i ajudar als membres del col·lectiu a que tinguin l’atenció de la sanitat pública que ens mereixem i pels nostres drets laborals. Una experiència gratificant, tot i que estic malalta fa 9 mesos.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem…

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món 

La generositat, la sostenibilitat i l’economia circular.

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diríes que aporta a la teva comunitat? 

Als meus 52, aquesta etapa de la meva vida està dedicada als malats i malaltes de la Covid persistent. L’expertesa assolida a llarg d’aquests anys, fa que pugui aportar el millor de mi mateixa per ajudar al col·lectiu i transformar la societat. Hem teixit una xarxa, bàsicament de dones, amb diferents perfils que ens cuidem, ens ajudem, ens complementem sense conèixer-nos de res. 

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor 

L’amor és el motor que ho mou tot. Concebo l’amor com un tot, no sé estimar en singular. L’amor forma part de la meva vida des de la meva infantesa i joventut. Em sento afortunada perquè m’han estimat molt, de moltes formes diferents i és per això que, potser, entenc l’amor com un tot que és capaç de transformar, de canviar i millorar la vida. Viure en l’amor és una altra manera de viure. 

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents?

Als meus avantpassats els dono les gràcies cada dia. Als avis, als tiets, als pares. Sense ells, no seria res del que soc ara. Ells són les meves arrels, els meus referents, els meus errors i els meus encerts. 

No tinc fills, però he intentat participar activament en l’educació dels meus nebots el Marc i l’Arnau. Que siguin feliços, que respectin la natura i les persones, que s’estimin encara que s’equivoquin, que siguin honestos amb ells mateixos, que siguin lliures per triar el seu camí, que res ni ningú els podrà aturar si creuen en ells mateixos. I sobretot que siguin generosos, molt generosos.

5) Entre tu i jo, ets feliç? 

Sí, sense dubte. La felicitat és un concepte que està lligat de forma indestriable a la vida. És llegir un bon poema i emocionar-te, és la passejada amb un amic/amiga, és compartir un dinar que has cuinat per algú altre. Gaudir de tots els sentits per poder copsar la vida a l’engròs, és un somriure o una llarga tarda de pluja i llàgrimes, és retrobar a la gent que estimes després de molt de temps. És ballar, observar, abraçar, passejar en silenci. Petites coses que omplen un sac que cal recosir perquè no tingui forats.

I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ?

Ets una dona compromesa. Per què no has sigut mare?

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

  1. M’han agradat molt les teves paraules. Veig una gran energia, tot i que en aquests moments no et trobis massa bé.
    Jo ja no m’ho pregunto, però he viscut molts i molts anys preguntant-me: perquè no he tingut fills…?

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -