Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?- Sergi Romero.

#EmRespons?- Sergi Romero.

Em dic Sergi Romero, @Sergi9lledoners molletà de naixement, tinc 29 anys acabats de fer, sóc auxiliar d’Infermeria i futur historiador, tot i que d’ençà que era ben petit sempre he somiat de ser veterinari per ajudar als més vulnerables.
Visc amb els meus pares, sóc del 86% de joves menors de 30 anys que no es pot independitzar. I quan dic independitzar no em refereixo a anar-te’n amb 2 o 3 persones més a compartir pis, perquè el sou de merda que tens no et dóna ni per pagar el lloguer.
Sóc fan del cine de ciència-ficció i acció com ara STAR WARS, un bon exemple per saber a quin bàndol hem d’estar i a quin no ser-hi mai. També em considero una persona plena de vitalitat i molt familiar. M’encanta passar el temps amb els meus.


Per últim i no menys important, destaco que sóc membre dels 9 de lledoners @NouLledoners i un dels 3 nois NO absolts, a qui demanen 5 anys de presó.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem…

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món

Cultura i coneixements: Tenir un mínim de cultura i de coneixements generals et dóna el poder individual de pensar, fer autocrítica i preguntar-te a tu mateix si el que t’ofereix el poder és l’única alternativa. Tenir una preparació i conèixer el teu entorn, i el passat i present del país on vius és molt important a l’hora de prendre partit a unes eleccions i en el dia a dia. En poques paraules, fer política perquè no te la facin. Perquè el poder vol una societat inculta amb la finalitat de poder controlar-la amb més facilitat. Per tant, mai entendré les persones que passen de tot i després les escoltes queixar-se del sistema.

Solidaritat: La solidaritat és un punt principal per qualsevol lluita, per la consecució d’un dret o objectiu polític que impliqui renúncies.
Per exemple, sense la solidaritat l’independentisme no haguera arribat fins a on ha arribat. Aquest fet es pot veure reflectit en la quantitat de gent represaliada que hi ha al nostre país. Tots els grups de suport, el suport popular és primordial perquè aquestes persones no se sentin soles en un llarg procés judicial. Però no és suficient, cal molta més solidaritat i que molta més gent s’impliqui. Perquè mai se sap quan et pot tocar a tu o algun dels teus.

Determinació i sacrifici: I un cop tens el coneixement necessari i la solidaritat, t’has de preguntar a tu mateix fins a on arribaries per aconseguir allò que vols. Fins a on et sacrificaries i que estaries disposat a perdre per la teva lluita? Aquesta ha de ser la pregunta que s’ha de fer l’independentisme.
Molts veiem des de fa temps que l’independentisme no és pas un moviment revolucionari, sinó més aviat, un moviment de fireta. Només en contades ocasions ha tingut trets revolucionaris com va ser l’1 d’octubre, l’ocupació de l’aeroport o la batalla d’Urquinaona.
Però per norma general, l’independentisme és més de manifestacions folklòriques que no van enlloc, penjar llacets o cantar cançons a un descampat. Així cap territori s’ha independitzat, ni cap moviment ha aconseguit els seus objectius. Moltes persones represaliades amb penes de presó sobre les nostres esquenes ens mirem atònits aquest panorama i no sabem si riure, si plorar, si exiliar-nos o quedar-nos amb el risc que ens empresonin i esperar que arribi el dia en què el nostre poble ens alliberi, un dia que per molts de nosaltres mai arribaria.

2) Tant si ets jove com si ets més gran, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que ara vius i què diries que aporta a la teva comunitat?

Jo vaig néixer políticament amb el 15M, les meves primeres concentracions van ser a Plaça Catalunya. Jo creia que aquell moviment podia ser l’inici d’alguna cosa important però al final tot va quedar en no res. I de cop i volta l’independentisme es va fer potent i vaig veure una oportunitat per fer el que el 15M no va poder fer. Si alguna cosa bona ha tingut l’independentisme, no només des d’un punt de vista personal sinó també general, és que es va carregar CIU, ha posat contra les cordes el règim del 78 i ha fet que la gent obri els ulls davant la impunitat policial. A nivell històric, sempre podré dir que jo vaig viure l’1 d’octubre i tants altres moments èpics en la història recent d’aquest país. Moments que es quedaran per sempre a la meva retina. La politització de la societat també és un benefici per tots, perquè t’obliga a informar-te i a prendre partit. Però sens dubte el major privilegi que m’ha atorgat el moment polític que vivim ha sigut el conèixer a persones tan especials com l’Ester, la Marta, l’Alexis, en Germinal, la Clàudia, en Josemi, els Rafas, l’Emili…. en definitiva tots els meus companys i amics de lluita pels quals un també pateix. US ESTIMO.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor.

El sentiment contrari a l’amor seria l’odi, i jo he arribat a odiar, però m´he adonat que si l’odi perdura, t’acaba consumint. L’amor és una de les coses més importants i ha d’estar present sempre a la nostra vida. L’amor ens fa estar tristos quan perdem alguna persona estimada, o feliços, ens ajuda a crear vincles nous i a enfortir els ja existents. El podem expressar amb abraçades, petons o fins i tot mirades que ens diuen més que les paraules. Per sobre de tot, L’AMOR.

4) Tu que estàs entre el passat i el futur, què diries als teus antecessors i als teus descendents?

A la generació dels meus avis, un respecte i una admiració immensa. Perquè tot i haver viscut una guerra civil, una postguerra, una Segona Guerra Mundial i una dictadura de 40 anys, físicament i mentalment tenen una fortalesa que jo mai tindré. I mai oblidar com aquella generació va fer front i va combatre el feixisme que amenaçava el present i el futur del nostre continent.
A la generació posterior a la dels nostres avis els hi diria que van tindre l’oportunitat de canviar aquest país i portar-lo cap a una república i que no van saber aprofitar-la. No van agafar el camí de la Revolució dels Clavells de Portugal per exemple. I sens dubte a la generació posterior a la nostra els hi diria que aprenguin a respectar la diversitat i que siguin inconformistes, crítics i no acceptin la primera merda que els hi dóna el sistema. I sobretot, si nosaltres no veiem una Catalunya independent i republicana, que ells agafin el relleu i acabin el que nosaltres vam començar.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

És una pregunta que ara mateix em costa respondre. Per una banda diria que si sóc feliç, perquè tinc un tros de pare i un tros de mare que de no ser per ells, no seria la persona que sóc ni seria on sóc. El meu Manchitas, el meu gatet que forma part de la família juntament amb els altres dos gatets que ja no hi són vius. Tinc uns amics que sempre estan quan ho necessito, i la meva parella, en Marc, que fa 4 mesos que sortim junts, però és com si portés tota una vida amb ell. Tinc tot el que una persona voldria, però per una altra banda, molts cops em venen moments d’apatia en els que no tinc ganes de res, ni d’estudiar, ni de veure a ningú. Ara aquesta sensació s’ha incrementat degut potser al moment que visc com una persona represaliada. Però sempre intento que les coses bones guanyin a les dolentes. Uns dies me’n surto i d’altres no.

I la pregunta opcional és:

6) Quina interrogació vols que et faci i que ningú t’ha fet, potser per la por a la teva resposta?

…….


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -