- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?- Sara Sánchez Granero.

#EmRespons?- Sara Sánchez Granero.

Hola, tots em coneixeu per @saralidiaester a Twitter i em dic Sara Sánchez Granero, casada, mare d’una filla i àvia de dues nétes. Filla de catalans lliures pensadors (cadascú anava a la seva), i neta de valencians, i de catalana i murcià tot quatre anarquistes, i amb un avi afegit comunista manxec. Tot i que vaig fer estudis de piano, guitarra i solfeig, em vaig posar a treballar molt jove. La meva vida va canviar amb 29 anys quan vaig tenir un accident de tràfic que em va deixar seqüeles que han fet que la meva vida hagi passat per moments difícils, amb períodes llargs de rehabilitació i que vaig superant.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem… 

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món 

La sostenibilitat de la terra.
Protegir els drets fonamentals.
Formació ètica educacional.
Em preocupa molt, allò del pa per avui i la fam per demà, en tots tres aspectes. I si no som capaços de pensar per nosaltres mateixos, tot allò que hem pogut fer bé les anteriors generacions per arribar fins aquí, no només no haurà servit de res, sinó que donarà les passes perquè les següents generacions ho tinguin molt més difícil que nosaltres, o fins i tot, impossible.

2) Tant si ets jove com si ets més gran, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que ara vius i què diries que aporta a la teva comunitat?

Cap a la seixantena he trobat un cert equilibri que no tenia abans, però no deixo de fer-me preguntes com quan tenia vuit anys, o potser ara me’n faig més i tot. Suposo que quan ets petita ets sents d’alguna manera refugiada en les respostes dels pares, dels avis o dels professors, això no obstant, en aquests moments m’ho qüestiono tot, perquè res i ningú és per mi un referent al 100% i sento que només jo he de resoldre totes les preguntes que em faig. Intento aportar precisament això, a què la gent no deixi de fer-se preguntes constantment, sobre tot allò que l’afecta, i fer entendre que això és la política, la negociació diària amb tu mateix i amb el col·lectiu de totes les qüestions de la vida en comú, que és la civilització.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor. 

He passat per tots els nivells, estats i preferències, fins a arribar on sóc avui, i això em permet dir que l’amor és en cada moment allò que necessites.

4) Tu que estàs entre el passat i el futur, què diries als teus antecessors i als teus descendents?

Als meus antecessors que moltes gràcies per la seva valentia, pel seu coratge, per doblegar a la por i a la misèria, i convertir-les en històries didàctiques i en lliçons de vida per a les seves filles i nétes. Mai oblidaré aquelles tertúlies de diumenge al matí, després d´esmorzar entre anarquistes, comunistes, desencantats i una adolescent avida, de saber, d’aprendre dels errors, per no tornar-los a cometre. Tot i que la maduresa et deixa clar que tothom ha de passar per les seves pròpies equivocacions, si vol evolucionar. I a les meves descendents, els hi diria que em sap greu no haver-ho fet millor, però que si una cosa he après i és el millor consell que els hi puc donar és que estudiar i estimar és un binomi perfecte, i que aquesta unió que tenen ara entre elles, no les separi mai, ningú.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Ara que sé que la felicitat són estones entremig del no-res, sí. I em sap greu no haver-ho sabut abans perquè en lloc d’haver-la estat buscant incansablement, em podia haver dedicat a gaudir-la quan la tenia.

I la pregunta opcional és: 

6) Quina interrogació vols que et faci i que ningú t’ha fet, potser per la por a la teva resposta?

Com portes la mort del teu pare?

No la porto, no vaig poder estar al seu costat quan va morir ni el vaig poder enterrar, i son dues situacions difícils de les que no he fet net. El pare va morir de càncer durant la primera onada de la Covid_19, en ple confinament, i tinc el dol aparcat, perquè hi ha coses importants a la vida més urgents ara mateix que requereixen la meva atenció sentimental, que és cuidar-me dels vius, seguir endavant jo. Necessito el temps i l’espai que requereix dir-li adéu al meu pare amb serenitat, i sense fe mal a ningú, per fer-ho. La pandemia i el confinament intermitent i maldestre de la mala gestió del nostre govern, ha creat llacunes psicològiques per mi difícils de creuar ara mateix, i estic segura que molts ciutadans de Catalunya, en aquests moments estan patint el mateix que jo, i entenen, el que estic explicant.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular