Diumenge, juny 20, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?- Pere-Pastor/ PereJota

#EmRespons?- Pere-Pastor/ PereJota

Em dic Pere, soc natural de Mallorca (Sóller, 1976) i vaig arribar a Catalunya fa una vintena d’anys a descobrir món. Actualment treballo d’administratiu però en el meu passat laboral hi ha etapes de periodista, mosso de magatzem, ajudant de cuina, teleoperador o secretari en despatxos d’advocats.

Em podeu trobar a twitter (@pere_pastor), Facebook (@enfocs) i Youtube (youtube.com/perejota), i també, a la meva pàgina web, enfocs.es. I si considereu fer una aportació a la cultura i ajudar-me donant suport econòmic, per molt poquet a pere.aixeta.cat ho podeu fer.

Jo soc el seu alter ego, en Pere Jota. No sé ben bé perquè li van posar dos noms, però ja que ell no utilitza la Jota, jo me l’he feta meva. I no feu cas, si va venir a Catalunya és perquè “tiran más dos tetas que dos carretas”. Au!

Ah, a mi també me podeu trobar a twitter (@enperejota) i el youtube el tenim compartit (youtube.com/perejota), i web, aviat, a perejota.cat. Idò!

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món 

Pere Pastor: El primer que hauríem de fer és recuperar la proximitat amb nosaltres mateixos. Amb el nostre entorn. Amb la nostra gent. És molt fàcil avui en dia anar d’una banda a l’altra de món, i això ens fa perdre l’essència de qui som, per voler ser massa coses a la vegada. Abans ens conformàvem amb el que teníem perquè no podíem anar més enllà. Ara, en l’era digital, com que podem anar arreu, ho volem tot. Per tant, baix el meu punt de vista, la proximitat a tots els nivells (socials i de consum) seria un dels conceptes bàsics. Regat amb igualtat i responsabilitat per part, sobretot, dels qui més manen i més tenen.

Pere Jota: Bah, no li feu cas. Sa globalització és genial per arribar a més llocs. Que seria des meus monòlegs sense Twitter o Youtube? Que pujar d’alt d’un escenari és massa feina. Amb lo bé que s’està fent els vídeos des de casa i que pots enviar arreu del món, sense aixecar-te des sofà. Au!

)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diries que aporta a la teva comunitat? 

Pere Pastor: Com bé dius, la vida són etapes i aquestes es van consumint sense que ens adonem. A mi el confinament m’ha obert noves possibilitats a com relacionar-me amb altra gent d’una manera diferent a com ho havia fet fins aleshores, i que curiosament, m’han apropat a gent que no hagués pensat abans. Fa cinc anys vaig descobrir el món del teatre amateur i des de llavors he participat en moltes obres (El Florido Pensil, Toc Toc, fent de Jesús a La Passió de Llinars, a “Conxorxa” amb la qual vam recollir dos premis…). El confinament va provocar que haguéssim d’aturar els assajos de la meva primera obra de teatre, la qual també dirigeixo, i això va dur a fer la primera sèrie amateur confinada de Catalunya (“El viatge”, disponible a elviatge.perepastor.com). Per tant, és indubtable que la meva humil aportació ha sigut per intentar mantenir distret el personal, i a mi mateix. Després de la sèrie van venir els monòlegs, i els monòlegs han dut aquest personatge que m’acompanya dia sí dia també, en Pere Jota.

Pere Jota: Però què diu!!! Que va, en Pere Jota sempre hi ha estat, el que passa que no el coneixia el molt miserable. Ja ho val, se’ls ha de tenir ben posats per fer aquestes manifestacions. Si ha fet totes aquestes obres de teatre, la sèrie i els monòlegs, és gràcies a mi. Encara és hora que m’ho agraeixi. Caguenjudes!

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor 

Pere Jota: Putes quines preguntes. Va, aquesta li deixo al “jefe”.

Pere Pastor: L’amor és aquest fi cordill que travessa la nostra vida, de principi a fi. Des de que naixem fins que morim. Una corda molt fina per la qual caminem amb totes aquestes persones que ens estimen i a qui estimem, i que ho manté absolutament tot en moviment. No tensar i destensar la corda amb freqüència és essencial per tenir una bona experiència al llarg de la teva vida, tot i que, a vegades, no pots evitar que algú baixi de cop i t’ho faci bellugar tot.

Pere Jota: No en tens ni idea. Una vegada vaig escriure: “Tot era perfecte, fins que ens vam enamorar”. Idò!

4) Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents? 

Pere Pastor: Als meus avantpassats, més que dir-los alguna cosa, m’agradaria saber què van ser, com va ser la seva vida respecte els que tenien al voltant, com van discórrer per la vida, bàsicament. Als meus descendents, en Jaume i n’Aina, sempre els dic el mateix: no podem tractar a tothom per igual, com a màquines. No estem programats per reaccionar igual a un somriure o a un plor. Hi ha qui necessitarà deu abraçades al dia i n’hi ha que amb una a la setmana en tindrà prou. Per tant, que siguin el que vulguin ser. No el que els altres els diguin què han de ser. Coneix, observa i respecta, i actua en conseqüència.

Pere Jota: De quin llibre has tret aquesta frase? Impostor!

5) Entre tu i jo, ets feliç? 

Pere Pastor: Entre tu i jo hi ha moltes persones, Sara. No sé si l’estat “felicitat” existeix com a tal. Crec que, tal i com tenim el mon avui en dia, és difícil poder ser plenament feliç. Per tant, cal buscar petits moments i mirar de fer-los créixer. Dir-te que soc feliç seria mentir-te. Però dir-te que intento ser-ho, no.

Pere Jota: Des de que en Pere me deixa fer vídeos, soc més feliç. Però tampoc fa llarg, que tot me posa de molt mala hòstia.

I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ? 

Pere Pastor: No crec que ningú m’hagi deixat de preguntar res, bàsicament perquè moltes vegades ja parlo jo sol de tot i més. Però si algú em vol demanar alguna cosa i no ho ha fet per por a la meva resposta, ara té una oportunitat d’or per a fer-la.

Pere Jota: A mi que no me venguin amb tonteries. Si tenen por a la resposta, que no demanin, “caguenjudes”.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -