Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons.- Noemí Lucas i Coll.

#EmRespons.- Noemí Lucas i Coll.

El meu nom és Noémie Lucas i Coll, i he decidit recentment integrar la formació Força Catalunya per a lluitar en primera línia i assolir la tan anhelada República Catalana. Sóc nascuda a barcelona l’any 1975, i sóc independentista des que tinc ús de raó perquè simplement, Catalunya NO ÉS ESPANYA, Catalunya és una Nació ocupada des de 1714, i això és un fet irrefutable.
 Sóc mare de dos nois adolescents de 19 i 16 anys, separada des de l’any 2005 i exiliada al Nord de Catalunya l’any 2013 perquè el país que em va veure néixer, no em va ajudar a sortir endavant després d’una separació dura i complicada. En plena crisi, sense feina, sense atur, amb dues criatures petites, em vaig veure obligada a buscar una sortida per a poder garantir el futur dels meus fills i el meu propi. Aquella crisi que Zapatero negava que existís, em va dur al Nord de Catalunya, deixant enrere la meva estimada Terra entre llàgrimes, però també amb ràbia i impotència de saber que sense l’espoliació que Catalunya pateix any rere any, ni dones com jo haurien de marxar fora a retrobar una vida digne, però tampoc els joves “cervells” del nostre país que busquen oportunitats a l’estranger on sí troben, per exemple, fons per a la investigació i el desenvolupament, i on se senten valorats i ben remunerats. De mare Catalana i pare Francès, la historia em juga una mala passada,…però si fóssiu vosaltres, podríeu renunciar a algun dels dos?


No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem… 

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món.

 
L’ amor, la perseverança i la humanitat, encara que el 1er és el tot, i comença per l’amor a sí mateix.
Qualsevol objectiu que algú es marqui en la vida, si es fa amb amor és garantia d’èxit. Trigarà més o menys, però aquest sentiment fa que mai no et rendeixis, et fa perseverar i seguir lluitant per allò que creus, pels teus valors, per allò que saps que és injust i inhumà. I per això sé que un dia no molt llunyà, Catalunya serà lliure, perquè som molts els qui no desistim ni desistirem, som molts els qui estimem la nostra Terra i seguirem en la lluita fins a reeixir.
 De la mateixa manera, la nostra llengua el Català mai no desapareixerà, impossible, som masses els que l’estimem i que no ho permetrem. L’ataquen per terra, mar i aire, la volen fer retrocedir tant com puguin, la humilien constantment, intenten aniquilar-la, però nosaltres som més forts que ells perquè el nostre sentiment d’amor cap a la nostra llengua, ens fa invencibles contra l’odi visceral que ens ténen. No va desaparèixer a la època perquè gent com el meu besavi Josep Coll i Mas, mestre de professió i President de la  Federació de mestresNacionals de Catalunya l’any 1936, i que va participar activament a “l’Escola d’Estiu” del 1933, un cop es va prohibir l’ensenyament i l’ús del Català, ell la va seguir impartint d’amagat al seu cercle més proper, i com ells, molts. Gràcies a ell, la meva mare nascuda al 1943, va aprendre a parlar i escriure en Català, em va parlar en Català a mi, i jo evidentment als meus fills. No tingueu cap dubte que ells ho faran amb els seus.
No podran amb nosaltres, per molt que ho provin. Més de 300 anys ocupats, i aquí seguim. Resistim i resistirem, però això sí, perquè no tornem a reviure moments ignominiosos, la independència urgeix i no només pel fet de conservar la nostra identitat intacta.

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diríes que aporta a la teva comunitat? 


Aquesta nova etapa que tot just he començat en les files de Força Catalunya, m’obre un nou camí de lluita per a la llibertat de la meva Nació, acompanyat de persones que hi creuen fermament com jo, i amb la mateixa força i determinació per a fer que les coses a nivell polític del nostre País canviïn. Milers de famílies catalanes estant patint la pobresa decadent, mentres l’estat colonitzador ens maltracta constantment, ens insulten de nazis egoïstes perquè ens rebel.lem davant la seva repressió tant financera, com emocional. No ens respecten ni ho faran mai, només som la seva colònia i com a tal ens tracten. I ja en tinc prou de la passivitat i processisme enquistat que hi ha a la Generalitat des de fa dues legislatures. Ja en tinc prou de veure que els importa ben poc la dignitat del meu poble i que la única cosa que fan és repartir-se les poltrones a raó de 6.000 euros mensuals, mentres ens venen un taula de negociació en la que es pot parlar de tot, excepte de fer un referèndum d’autodeterminació. No! s’ha d’aixecar la suspensió de la DI del DOGC, ÉS URGENT

Què és el que jo aporto a la meva comunitat?, el no conformar-me, el seguir lluitant, aporto la força dels meus avantpassats perquè els nostres descendents puguin viure en una República Catalana lliure, igualitària, democràticament impecable, i que pugui ajudar el seu poble quan aquest pateixi i no es vegi obligada a marxar a l’estranger perquè a Catalunya li prohibeixen la gestió de la seva riquesa.
Tal com va dir Albert Einstein, “si cerques resultats diferents, perquè sempre fas el mateix?” Cert que aquesta frase és treta d’un altre contexte, però crec que és aplicable en tots el àmbits de la vida.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor ?


Em sap greu haver-me adelantat en respondre a la pregunta 1, però voldria afegir quelcom i aquest cop en un plànol més personal. L’amor en la parella et fa superar tots els problemes, ja siguin materials, o de qualsevol tipus, evidentment si aquest és un amor pur i Incondicional. I aquest amor pur i incondicional també t’ajuda a superar una ruptura sense guardar rancúnia ni odi per molt dolor que hagis sofert. T’ajuda a perdonar tot, i a seguir endavant, t’ajuda a evolucionar en la vida segura de tu mateixa i dels sentiments viscuts, sense penedir-te d’haver-ho intentat una i mil cops.
Qui hagi viscut aquest tipus d’amor, sap del què parlo, jo mateixa he tingut el privilegi de viure’l, encara que no fos correspost. 

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents? 


Als meus avantpassats: gràcies per l’exemple de lluita que heu estat, gràcies pels valors que m’heu transmès i gràcies per no rendir-vos mai.
I als meus descendents: espero haver-vos transmès amb força, de la mateixa que jo ho he rebut, l’exemple de lluita dels nostres avantpassats, els valors i l’esperit de no rendició, perquè aleshores sereu homes forts, lluitadors, dignes i íntegres.

5) Entre tu i jo, ets feliç?


En general sí, perquè ara, afortunadament tinc una situació personal estable i una molt bona relació amb els meus fills, dos joves de molt bon cor, responsables i honestos dels quals em sento molt orgullosa. També per sort, gaudeixo d’un cercle d’amistats que han aportat i aporten a la meva vida riquesa emocional i humana. Però el que ens passa a les persones inconformistes, és que sempre volem i busquem més i ens posem sempre nous reptes al davant, per tant…, la felicitat sempre serà incomplerta mentre siguem en el camí de la lluita per a aconseguir el nostre propòsit.
I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ?


No diria que per por a la meva resposta, però sí per la claretat amb la que respondré a la mateixa. 
Què els diries als qui acusen Força Catalunya de ser un partit d’extrema dreta/feixista/nazi ?
En primer lloc, ja n’hi ha prou de banalitzar l’holocaust dia rere dia amb aquesta lleugeresa d’esperit. És un insult i d’una baixesa moral que m’indigna i no soporto, a més de ser molt perillós. En segon lloc, els diria que els meus avis van fugir de Catalunya precisament a causa del feixisme, van haver de marxar a l’exili sota amenaça de mort, ja que eren considerats un perill pel règim franquista.
En tercer lloc, els nazis eren els qui entraven a les cases atemorint els infants amagats sota el llit, gairebé sense respirar de la por que els causava veure els militars alemanys fusells en mà, robant el menjar i enduent-se tot allò que consideraven que tingués valor.
….Aquesta seqüència, que és tan real com terrible, me la va explicar el meu pare amb la veu tremolosa uns anys abans de morir. Ell tenia 4 anys i  vivien en un poble prop d’Orléans. No perdonaré mai la por que el meu pare va passar en aquell moment. S’entén prou, oi ?


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

  1. És una dona forta i amb les idees clares. Transmet sinceritat i honestedat. M’ha agradat. Tant de bo anem sumant entre tots i assolim el nostre objectiu. Gràcies a totes dues. Sara, endavant!!! Persones noves amb coses interessants per dir. 👏🏽👏🏽👏🏽🌹💫

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -