- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons? Nicolau Sagrera Castells

#EmRespons? Nicolau Sagrera Castells

Sóc en Nicolau Sagrera Castells, tinc cinquanta-cinc anys, casat amb dos fills, exerceixo a l’Institut de Masquefa com a professor de Tecnologia i d’Informàtica. M’agraden els esports (practico el pàdel), la política i la cultura. Capaç de plorar escoltant una ària o entretenir-me veient com cauen les fulles de la morera del jardí. M’agrada xerrar i escoltar a parts iguals.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estàs d’acord comencem…

1) Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per al futur del món

La innovació científico-tecnològica. Si fa trenta anys teníem Internet a les beceroles, com serà el món tecnològic i científic d’aquí a trenta anys? Existiran els mòbils com els coneixem ara? Viatjarem o mirarem el món en sales hologràfiques? Necessitarem metges per operar-nos o ho faran robots? Quins trasplantaments estarem fent aleshores? Els avenços científics i tecnològics inaturables marcaran la nostra existència.

El desenvolupament emocional. Lligat a la innovació tecnològica, trobarem el desenvolupament personal, humanista i emocional. Les persones que aconsegueixen aprofundir en el seu interior destacaran com a persones positives i coherents perquè relativitzaran allò que els arribi de l’exterior per veure si els interessa de veritat o no. Saber triar tot el que et ve de fora demostra fortalesa interior i dipsosició de criteri personal. Preguntes com “I l’amor què en pensa d’això?” o “Com em trobo fent això encara que ningú ho faci (o a l’inrevés)?” o “Que m’aporta aquesta acció o aquest pensament” seran trets diferenciadors en la societat del futur. Saber aturar-se per observar i per reflexionar. La persona completa en un món cada cop més tecnològic.

La llibertat. La cara oculta de l’esdevenir tecnològic i científic serà el control de la societat per part d’uns pocs. Ja ho estem veient a països asiàtics: si et portes bé i fas el que et diem ho podràs fer tot però, ai las!, si dissenteixes. La societat tractava com infants amb un premi-càstig continu. El concepte de llibertat recaragolat al màxim fins a arribar a la llibertat controlada. I, en aquest punt dependrem d’un quart concepte que, en part, és suma dels dos primers: la cultura. La cultura com a eina per fer front al control. La cultura amb les eines del desenvolupament tecnològic i emocional per créixer dins la societat. Països que apostaran per la formació de la seva societat versus països que esdevindran “dictadures democràtiques”.

2) Tant si ets jove com si ets més gran, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que ara vius i què diries que aporta a la teva comunitat?

Amb els 55 anys de vida he pogut obtenir moltes experiències que han canviat la meva manera de viure i la meva manera de ser. L’evolució al llarg dels 27 anys de docència, l’estudi del tractament de les emocions a l’aula que vaig poder fer, la relació continua amb joves que tenen unes ganes immenses dir la seva, saber escoltar i saber parlar… 

Les idees expressades des de la pluralitat, l’empatia, el respecte… són camins que s’han de fer cada dia i encara avui caic en el parany de no seguir-los. Però, si més no, en soc conscient i intento adonar-me de l’error quan això succeeix i no me n’amago. 

Des de la meva posició de professor de secundària, intento mostrar el ventall de possibilitats i les múltiples realitats en un problema o en un conflicte per fer pensar, per extreure conclusions, per tenir opinió pròpia. 

I, sobretot, recordo sempre que abans de mestre soc persona. Ser per poder estar.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor.

Senzillament, l’amor ho és tot. Dit d’una altra manera, com podríem entendre la vida sense l’amor? 

És el principi, amb l’amor de la mare i del pare, és la continuïtat amb la parella i amb els amics. L’amor també és l’esperança amb l’arribada de fills i de nets. I l’amor és la tranquil·litat més absoluta en arribar el final. 

M’he imaginat molts cops com seria el meu final i, si és un marxar tranquil, sempre hi veig la parella i els fills en una abraçada final per deixar-me anar. I és el que desitjo per a tothom: que puguem tenir una vida plena d’amor fins al final.

4) Tu que estàs entre el passat i el futur, què diries als teus antecessors i als teus descendents?

Qui soc jo per dir-los res! Només preguntaria. 

Preguntaria per com pensen que ha estat la seva vida, si han sigut feliços, si puc fer res per ajudar en el punt on soc jo. 

Voldria conèixer per reconèixer-los i reconèixer-me. Soc qui soc per ells, els meus predecessors, i els meus fills tenen part de mi, els agradi o no. Això és un compromís molt gran i per això, crec que el millor és formar-se per ser un mateix, per arribar a ser el millor tu. Segur que d’aquesta manera ajudaràs als que t’envolten, als que t’han portat a aquest món i als que deixaràs en marxar.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

La felicitat és un estat fluctuant d’ànim conseqüència del ser. Del SER en majúscules. Ser feliç és saber apreciar, saber valorar, observar, comprendre i aprendre, estimar, ser estimat i estimar-se (la importància de l’egoisme ben entès!), saber gaudir per gaudir (a voltes no en sabem de gaudir). Ser feliç és enyorar, acompanyar, estar, ser-hi. Són paraules però també silencis. 

Com més importància li donis al SER, al teu ser, menys fluctuarà la felicitat i més real i estable serà. 

Sí, soc feliç i, ves per on, soc feliç podent escriure aquí. 

I la pregunta opcional és:

6) Quina interrogació vols que et faci i que ningú t’ha fet, potser per la por a la teva resposta?

Hi ha preguntes o respostes inadequades o només són les formes i les intencions les que fallen? I si la resposta a una pregunta fa por, potser no és culpa de la resposta sinó de la persona que rebrà aquella resposta. 

Quan algú insulta a un altre, l’insult és un regal. Si l’insultat no accepta el regal qui se’l queda és la persona que insulta. Si una pregunta no es fa per por a la resposta, potser és perquè sospites que “el regal” te’l poden retornar. En canvi, si la pregunta la fas des de l’amor, la resposta, sigui quina sigui, també sortirà de l’amor.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular