Dilluns, setembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?-Muntsa Mar

#EmRespons?-Muntsa Mar

Artísticament em dic Muntsa Mar, soc dona, mare i actriu de teatre i cinema, locutora i model fotogràfic i de publicitat. Tinc 56 anys i encara em queda moolt per aprendre… en formació continua, a la vida i a la professió !

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem…

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món

Sinceritat

Valentia

Empatia

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diríes que aporta a la teva comunitat?

Personalment la cinquantena té molts matissos, si la teva ment es manté jove i penso que la meva se’n manté, el cos ja no t’acompanya igual que als 20 o 30, obviament, però tampoc igual que als 40 i en aquest sentit el dia a dia és una lluita interna entre voler i poder. Les experiències viscudes, les positives i les negatives, en certa manera t’haurien de donar perspectiva i certament de cara per exemple a l’educació i cura dels fills quan ja son adolescents els anys ajuden… no és fàcil però al menys tens la possibilitat d’empatitzar amb el que ells estan vivint, comparar-ho amb el que tu has vuscut i treure’n conclusions, més o menys encertades… Professionalment la meva edat és un impediment absolut per aconseguir papers interessants i prou atractius per al creixement com actriu, no ets ni «carn ni peix», no ets noia, tampoc ets encara àvia i sembla que no encaixes enlloc, tret de fer de mare que està molt bé, però la dona té infinitat de registres més per a oferir a l’espectador.

Intento aportar esperança, malgrat tot… i això no treu que dies dolents en tinc i forces, però sempre cerco allò per petit que sigui que em fa seguir endavant.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2020-10-25-133647.jpg

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor?

L’amor així com a concepte és indispensable per a viure, amor a la vida, a la natura, als animals, a la música, als poemes, a la mar, a les paraules sencilles, a la tramuntana, a la calor del sol… fins i tot el més desanamorat estima quelcom…

L’amor de parella en seria un apartat més dins el concepte global i en aquest sentit i en el meu cas personal, els anys i l’experiència el redefineixen totalment, tot allò que amb 20 anys, jo em vaig casar als 23, ho veies clar amb 50 ni ho veus ! He viscut 20 anys amb el meu marit fins que ens va deixar als 44 anys víctima d’un càncer… posteriorment he conviscut amb un altre home però actualment visc sola amb els meus fills, penso que m’he tornat «egoista» ja no vull compartir, vull descobrir, ja no vull mimar, vull que em mimin, ja no vull patir, vull ser feliç i no es pot dir mai no, però ara per ara no «compro» cap relació de parella a qualsevol preu…

Es una manera de expressar-ho, es clar, però vet aquí on poso l’amor en el pla material, no a qualsevol preu i on el poso en el pla psíquic i psicològic, indispensable en qualsevol de les seves formes.

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents?

Als meus avantpassats els hi donaria les gràcies perquè tot el que en se d’ells m’omple d’orgull, besàvies, àvies i mare valentes, intel.ligents i treballadores, besàvis, avis i pare que vàren saber analitzar el moment que vivien i varen saber actuar de la manera més encertada. A la meva familia s’hi poden trobar pagessos, maquis, empressàris, contables… i gràcies a ells vaig nèixer jo i soc com soc!

Als meus descendents és prou més dificil, el món canvi tan ràpidament… però vull pensar que les persones sempre serem persones i com responía a la primera pregunta els hi aconselleria sinceritat, valentia i empatia.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Dies si i dies no! I això abans em preocupava perquè ens han venut la felicitat com allò que tots hem de tenir sempre i a tot arreu. Ser feliç és una actitud i encara que ho intentem sempre hi ha dies o temporades en les que per més que ens hi esforcem els factors externs o perquè no, el teu estat d’ànim no son propocis a ser plenament feliç. Penso que l’important és reconeixe-ho, viure-ho amb tanta normalitat com sigui possible i després tornar a respirar i gaudir de tot allò que tenim , poc o molt, l’acceptació d’un mateix, la tranquilitat personal, el somriure…son fonamentals.

I la pregunta opcional és:

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ?

Ostres !! Doncs mira, a mi personalment no m’han preguntat mai si vull l’indepèndencia de Catalunya i la meva resposta, no crec que faci por a ningú, es SI!! En majúscula !

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -