- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?-Mireia Viladevall i Guasch

#EmRespons?-Mireia Viladevall i Guasch

Hola, sóc la Mireia Viladevall i Guasch. Filla i néta de catalans nascuda a Mèxic, i he viscut intermitentment als dos països, per tant, tinc una identitat híbrida que bé es podria definir amb un terme per mi inventat que és: Catamex. Sóc antropòloga social i faig esment de la meva professió perquè és un altre peu important de la identitat. L’antropologia no sols és una eina per tindre un treball i entendre el món social on vius; és una manera de viure i estar en el món. No es pot ser antropòleg si no ho vius.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem…
1) Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants pel futur del món


Més que conceptes jo parlaria de reflexions i accions, que crec importants per a tindre futur com humanitat i com planeta de vida. La primera reflexió que hauríem de fer és sobre les decisions que prenem i les seves conseqüències tant en l’àmbit individual, con social, com a escala ecològica. Crec que a vegades per no voler prendre decisions prenem la decisió de deixar-nos portar per la moto que ens venen en el moment, i mai no som conscients, i, per tant, responsables dels efectes de prendre la decisió de deixar-nos portar sense reflexionar abans. Aquesta reflexió ens porta a una acció: ser responsables del que lliurement decidim. Entenc fer-nos responsables per assumir les conseqüències d’allò que decidim. Per últim crec que hem d’aprendre a estimar. Estimar-nos a nosaltres mateixos, ningú no ens ensenya i crec que aquest és un dels problemes de fons de tota la crisi que com humanitat vivim. Si no ens estimem, no podem estimar els altres, però tampoc podem estimar la vida.


2) Tant si ets jove com si ets més gran, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que ara vius i què diries que aporta a la teva comunitat?


Crec que el desenvolupament humà té moments molt macos, en cada una de les seves etapes. Jo ja estic a una edat a on les tranyines mentals han caigut o van caient i això em fa molt més lliure i feliç. Ja no estic pendent de què diran, ni de quedar bé amb ningú. El meu objectiu és quedar bé amb mi i això implica no violentar el que estimo, el que crec, el que valoro i el que sé.
Ens ensenyen que mig món se’n riu de l’altre mig. El que mai no ens diuen és que hi ha una altra manera d’estar al món, on la finalitat no és estar pendent de qui riu de qui, sinó que el propòsit és entendre que vivim en un món d’interconnexions amb altres persones, i que gràcies a aquesta interconnexió, som qui som. Llavors la pregunta és: si he de viure relacionant-me amb altres persones, com ho faig per poder tindre relacions més sanes, amb elles i amb mi mateixa?
Llavors el teu punt de mira implica poder conèixer que vols, que estimes que desitges i com pots viure sent tu en companya dels altres.


3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor.


Com ho deia més a dalt crec que estimar-se i estimar la vida, i als altres és la peça fonamental per viure més feliç i poder relacionar-te en aquest món de competència, individualitat, consumisme i molta solitud d’una manera més humana. Entenc l’amor no a la manera romàntica de les pelis de Hollywood. Jo penso en un amor que el seu objectiu és cuidar. És un amor que et fa sentir cuidat, segur, protegit, valorat. És un amor que fa que tu vulguis el millor a tu, per les persones que estimes i per les diverses formes de vida perquè entens que gràcies a elles tu pots viure.


4) Tu que estàs entre el passat i el futur, què diries als teus antecessors i als teus descendents?


Els meus avantpassats els hi donaria les gràcies per donar-me vida i per regalar-me experiències i coneixement. No tinc descendents, però a les generacions futures els hi diria que aprenguin a connexes i a estimar-se dintre d’aquest món, on sols pots ser perquè els altres són.


5) Entre tu i jo, ets feliç?


Sí, la felicitat no és només un estat. És un projecte, un compromís, una actitud d’avant la vida.


I la pregunta opcional és:
6) Quina interrogació vols que et faci i que ningú t’ha fet, potser per la por a la teva resposta?


Qué significa ser catamex?
Significa viure sempre amb la possibilitat de veure el món des de dues perspectives distintes, de vegades complementaries, de vegades complementaries. Així i tot, en el cas que sigui pots entendre que no hi ha sols una manera de veure i viure el món, sinó que hi ha moltes i totes són vàlides a condició que honrin el fet humà.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

Article anteriorRES DEL QUE PASSA ES CASUAL.
Article següentCAN TWITTER.
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular