Diumenge, gener 23, 2022
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?- Mercè Porqueres Quercia.

#EmRespons?- Mercè Porqueres Quercia.

Em resulta una mica difícil parlar de mi mateixa; sóc una dona gran que ha tingut la sort de treballar sempre en el que ha volgut. Sóc arquitecta i també graduada de Mestra, i més tard de professora en l’especialitat d’Arquitectura. De petita, vaig fer una mica d’incursió a les arts amb el piano, i també, fins a la primera joventut, amb la dansa. Condiments que m’han servit per a moure’m amb més soltesa quan es requereix creativitat.
Ara, des de fa temps, un cop jubilada, dedico de ple les meves hores productives a col·laborar amb la feina del Casal de Catalunya de Paranà, a l’Argentina.
Vaig néixer en Villa Maria, província de Córdoba, Argentina, en una família on s’entrellacen cultures, situació comuna en aquests racons del món.
De pare català de la Morera de Montsant al Priorat i de mare, filla d’italians, vaig créixer a Río Cuarto i vaig estudiar a la ciutat de Córdoba, capital de província on vaig iniciar la meva vida professional.
Després em vaig casar amb el fill d’una meravellosa asturiana i hem continuat camí lligant cultures ja a Paranà, històrica ciutat capital de la província d’Entre Ríos, a la vora del riu del mateix nom, que en guaraní vol dir, Parent de mar.
Sóc mare de dos fills i iaia de dues nenes a qui ja estic endinsant a la catalanitat. Amb una vida activa que, malgrat la gravetat de la COVID, m’ha permès continuar aprenent i participar d’esplèndides activitats de manera virtual.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estàs d’acord comencem…
1) Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants pel futur del món

*Solidaritat, perquè penso que és un dels valors que s’estan desdibuixant i és el puntal per a enfortir-nos. Quan hi ha solidaritat guanyem tots, els que donen i els que rebem, s’enforteix el que ajuda perquè el seu esperit s’omple d’alegria i creix qui rep perquè troba un mirall que li engrandeix; quelcom així com la cadena de favors.


*Reconèixer-nos com a iguals, respectar-nos en la diversitat. Si aconseguim això el món, canviarà. Sé que és com perseguir la utopia, que s’ha de treballar molt i bé, des del bressol, però serà l’única manera amb la qual podrem –tothom- viure una vida plena i sense cap mena de dubte, la humanitat es veurà engrandida.


*Cooperació, és a dir operar entre tots, fer pinya, aportar el millor de cadascú sense sentir-se el més gran, els uns i els altres tenim molt per a oferir al món i també per a rebre dels altres, conformar un nos-altres. Hi ha un lloc per a cadascú i espai per a tothom, només cal cooperar, de primer amb qui tenim més a prop i, de mica en mica la sardana es farà més ampla contenint-nos a tothom.

2) Tant si ets jove com si ets més gran, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que ara vius i què diries que aporta a la teva comunitat?


Penso que cada etapa de la vida aporta el seu polsim de benefici, la infantesa amb la seva quota d’ingenuïtat i d’imaginació fa que la vida sigui una contínua sorpresa; la joventut amb la seva fortalesa permet pensar que tot és possible i ara, ja en l’última etapa, amb setanta-tres anys viscuts, sento que s’ha de viure en plenitud, aprenent i oferint el que l’experiència t’ha aportat, no em refereixo a espurnes conselleres, sinó a aportar les bones pràctiques per a un benestar comú. Hem viscut de la millor manera que hem pogut; equivocar-nos ens ha possibilitat reprendre el camí i a hores d’ara visc una vida activa i enriquidora, gràcies a les persones que d’una manera i una altra m’envolten, em refereixo a les pròximes i també a aquelles a les qui no he tocat una mà, i que només conec a través d’una pantalla o simplement escoltant la seva veu, i que m’ofereixen l’oportunitat d’aprendre i de créixer.


La meva tasca en el Casal de Catalunya –des de fa vint-i-cinc anys, em dóna l’oportunitat de recuperar la llengua i difondre la cultura catalana integrant-la a l’entrerriana, i això sento que és una bona aportació a la meva comunitat; el mateix és el que percebo quan participo al Centre Comunitari del meu barri, Puerto Viejo, on estudia gent jove i gent gran, perquè estic convençuda que el coneixement ens dóna llibertat i la feina ben feta aporta dignitat, i un poble digne i lliure està més a prop de la felicitat.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor.


L’amor… és meravellós quan ho envolta tot. Si és possible posar-ne en un pla material, et diria que es fa tangible en el respecte, en el bon tracte, en fer sentir a l’altra persona la tendresa d’una tassa de cafè o el perfum d’una flor en el moment més inesperat.
En realitat no sé ben bé diferenciar els conceptes psíquic i psicològic, crec que l’amor, completa a qui estima i a qui és estimat, és –per a mi- un sentiment recíproc que completa a les persones.

4) Tu que estàs entre el passat i el futur, què diries als teus antecessors i als teus descendents?


Bé, de futur em queda poquet, als meus antecessors els estic agraïda perquè amb el seu esforç han ajudat a ser qui sóc, amb defectes i virtuts; no vaig conèixer els meus avis, però els meus pares m’han ajudat a respectar el valor de la llibertat, l’embranzida del treball, l’alegria de la solidaritat i la cura de l’amistat. I als meus descendents que caminin la bona senda, que siguin bones persones, que estimin la terra i que sàpiguen honrar la vida.

5) Entre tu i jo, ets feliç?


I què és ser feliç? Sí, he viscut feliç al costat del meu marit. He tingut una vida plena, una bona vida caminant junts. Encara avui riu amb ell –que ja no hi és-, recordant els bons moments. Sí, podria dir-te que sóc feliç i m’alegra el cor poder-lo dir.

I la pregunta opcional és:
6) Quina interrogació vols que et faci i que ningú t’ha fet, potser per la por a la teva resposta?


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -