- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?-Marta Vidal Marco.

#EmRespons?-Marta Vidal Marco.

Soc la Marta Vidal Marco. Tinc quaranta-set anys. Soc de Barcelona i hi visc. Estic casada amb en Sergi. Treballo per compte propi en el món de la comunicació. M’apassiona construir imaginaris col·lectius. 

Soc una antisistema dels tòxics i dels que tiren un paper a l’espai públic. Gaudeixo caminant i amb les sobretaules amb familiars i amics. Crec que en el món hi ha un percentatge de persones que transformen la realitat del seu voltant. Ho fan a través d’ONG, l’emprenedoria, el voluntariat social…. Sempre he defensat que les persones que dediquen el seu temps a transformar la realitat, a través de la política, formen part d’aquest percentatge de la humanitat transformador. Faig activisme pel meu país des dels setze anys. Ara, a Demòcrates.

Vivim la millor conjuntura per a ser un país independent. Aquesta dècada és una finestra d’oportunitat en el temps. 

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estàs d’acord comencem…

(Somric).

1) Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món.

La connexió de la ment amb el cor, la llibertat i la sostenibilitat.

2) Tant si ets jove com si ets més gran, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que ara vius i què diries que aporta a la teva comunitat?

Pels aprenentatges de la vida, visc la millor Marta. Confio en aportar a la comunitat el sentiment d’amor i alegria, i també l’actitud de tirar endavant, de ser positiva. 

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor?

En el primer. També en el pla espiritual. Cuido el sentiment de l’amor, malgrat les contradiccions sovint de tot el que ens envolta.

4) Tu que estàs entre el passat i el futur, què diries als teus antecessors i als teus descendents?

La meva àvia Carmeta, de Peralta de la Sal, va venir amb set anys a Barcelona a fer de criada. Va morir sense saber escriure, ni llegir, ni comptar. Confiava en el canvi que li donaven a la botiga quan anava a comprar. El meu avi era vidu de la Serratella. Picapedrer, barber, qualsevol ofici per tirar endavant la família. Van tenir tres fills. Un dels fills va morir. El meu pare, del no-res, treballant i estudiant, va crear i construir una empresa de motlles i matrius. Enguany l’empresa fa cinquanta-set anys. Tenia una ment privilegiada, era espavilat, treballador, tenia un gran cor. La branca familiar de la meva mare també té una història de superació i d’amor. Els meus pares van morir fa catorze anys, amb sis mesos de diferència. Encara aprenc, cada dia, del seu exemple. Només puc sentir un amor infinit envers ells. Els estimo. El nostre país és ple d’històries com aquesta. A totes aquestes generacions que ens han precedit, un agraïment immens. 

Als meus descendents, els dic que confiïn en ells mateixos, que visquin en l’essència de l’amor, que mantinguin la curiositat pel coneixement i que recullin la torxa de la llibertat del nostre país, si la nostra generació no la podem assolir.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Sí. Cada dia agraeixo a l’Univers tot el que tinc i tot el que em deixa retornar.

I la pregunta opcional és:

6) Quina interrogació vols que et faci, i que ningú t’ha fet, potser per la por a la teva resposta?

La por a la por és un gran mal a la nostra societat. Ara mateix no imagino que algú tingui por a una resposta meva. 


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular