Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons.- Màrius Pallarés

#EmRespons.- Màrius Pallarés

Sóc en Màrius Pallarés, nascut el 1976 i Diplomat Universitari en Infermeria des del 2000. Sempre m’he considerat una persona propera, amb vocació de tenir cura dels altres, emprenedor i creatiu. Divertit amb els meus éssers estimats, lleial i amb un sentit de l’honor molt arrelat.

Pare de l’Ivet, de 9 anys, que és qui dóna sentit a la meva vida, de qui aprenc de la vida, dia rere dia. Vaig prometre millorar-li el futur, però lluny d’objectius assolits vull que senti que el seu pare sempre ho va intentar.

En l’actualitat treballant a l’Institut Guttmann, una de les meves grans passions, i ajudant en l’actual campanya de vaccinació Covid’19 des de desembre del 2020. Vaccinant des dels nostres avis i àvies fins als nostres menuts.

Orgullós de ser el Fundador dels Sanitaris per la República (SanitarisxRep) el setembre del 2018, amb l’objectiu d’atendre a qualsevol persona que necessités assistència sanitària en les mobilitzacions de caràcter, majoritàriament, independentista.

Tot i així, vaig renunciar al meu càrrec dins de SanitarisxRep l’Octubre del 2020 per una situació econòmica precària i perquè no havia estat capaç de donar-li a la meva filla un lloc digne on viure.

En l’actualitat allunyat de l’activisme “polític” per centrar els meus esforços en la pandèmia del Covid’19.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem… 

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món 

Difícil pregunta davant la diversitat de cultures i religions arreu del món.

Però m’agradaria reformular la pregunta perquè em sigui més fàcil respondre-la;

-Què és el que més em preocupa en l’actualitat?-

Per una banda, i la més important, és la sostenibilitat. Estem destruint un Planeta meravellós. L’herència que deixarem als nostres fills serà catastròfica.

Una de les imatges més impactants de la meva vida va ser veure Barcelona des de Collserola sense contaminació durant el confinament del març. Tenia aleshores 44 anys.

El terrorisme em preocupa especialment avui dia pels fets ocorreguts a l’Afganistan, perquè ens condiciona i condicionarà les nostres vides.

I la normalització, la veritable pandèmia. Ho normalitzem absolutament tot, des de la repressió, corrupció, judicialització sense justícia, preus de serveis bàsics fins als preus abusius de l’habitatge. Tot per tenir una fictícia sensació de benestar.

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diríes que aporta a la teva comunitat? 

Des de la Fundació dels SanitarisxRep fins avui, he viscut en un breu espai de temps totes les emocions. Des de la realització i Felicitat més absolutes fins a la frustració i depressió més preocupant.

Aquesta etapa potser està essent la més rica de la meva vida, allunyant-me de la cosa material i apropant-me a la meva part més emocional. Durant aquesta preciosa etapa tots els SanitarisxRep ens hem sentit estimats als carrers perquè ens han sentit i ens senten a prop. Tenir una mà que té cura de tu en el moment de més necessitat no té preu.

Durant l’etapa Covid’19 dins de SanitarisxRep vam estar fabricant mascaretes, comprant bates, polaines, aconseguint pantalles de protecció facial i altres per repartir-les a centenars i centenars de residències, hospitals i centres especialitzats arreu de Catalunya per tal de tenir protegits al màxim a tot el personal sanitari.

I com a infermer a la campanya de vaccinació prioritzi els meus esforços en la pedagogia del moment i en protegir al màxim la població.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor?

L’amor, aquell gran concepte que a vegades és tan difícil de sentir, però quan se’t presenta et condiciona d’una manera molt especial.

Allunyo l’Amor del pla material absolutament, però en el pla Psíquic i/o psicològic és molt necessari perquè dóna sentit a les nostres vides.

Sento un profund amor pel poble de Catalunya, pels meus amics i amigues, pels meus pacients de l’hospital (als quals sento profunda admiració i estima), per aquelles petites coses que et dibuixen un somriure.

L’amor per una mare o per un pare és d’aquells amors a vegades trasbalsant però d’agraïment infinit. Un dels amors més necessaris que en un futur ens definirà d’una manera o d’una altra com a persones.

Però sobretot l’amor incondicional el trobo en la meva filla. Aquest és potser l’amor més pur, més sincer, i el que m’apropa més a la felicitat.

L’amor per la parella, és segons la meva experiència, el més difícil d’alimentar perquè en el context actual de l’Era de la Informació, a poc a poc ens allunyem i ens transformem en grans desconeguts.

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents? 

Als meus avantpassats els agrairia la lluita per la supervivència davant el feixisme, voldria aprendre de les seves experiències de Vida i treure’n conclusions que m’ajudessin a ser millor persona.

I als meus descendents els hi diria que fossin lleials, dignes sincers (encara que no agradi el que s’exposa) i que sobretot tinguessin molt clar que a pesar que la Vida és molt complicada, millor no complicar-la encara més. Sovint les coses són més fàcils.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Rotundament NO, si entenem felicitat com a sentiment perllongat en el temps.

La felicitat l’he trobada quan m’he sentit realitzat en diferents aspectes de la meva vida.

Com a pare, com amic, com a professional i com a activista m’he sentit plenament feliç en infinitat de moments.

Però mai l’he buscada sinó trobada. És el que lluny de l’ambició em fa emocionar.

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ?

Si tornessis a néixer, voldries tornar a ser en Màrius?

 La resposta seria SI, però he de reconèixer que he estat massa anys latent formant part d’un sistema el qual no deixa que siguem feliços i on constantment ens sentim coartats evitant que explotem les nostres màximes capacitats.

Si tornés a néixer voldria ser més fort psicològicament, més reivindicatiu i amb més capacitat de lideratge sense menysprear, per cap concepte, la meva part més emocional que és la que em fa més humà.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -