Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?- Maria José Tintoré Espuny.

#EmRespons?- Maria José Tintoré Espuny.

Sóc ningú, o millor dit, sóc una de tantes filles de l’1-Octubre que diria la Laura Borràs. @boiraintensa /foreignfriends.cat

La meva història personal és la d’una dona que va complir 18 anys el mateix dia que es votava la Constitució espanyola, aquella que ha esdevingut la Sacrosanta defraudant propis i estranys amb un parell d’ulls i ganes de veure.

Professionalment vaig estudiar Filologia castellana i després de treballar a la UB sis anys, em vaig reciclar com assessora fiscal. Els companys que el primer dia de classe a la Diplomatura de Postgrau en Assessoria i Gestió Tributària es van oferir per ajudar-me si tenia algun problema, el darrer dia de classe em van “acusar” carinyosament de jugar amb avantatge perquè entenia el que llegia. Crec que tenien raó: Llegir ho és tot,  i més encara en temps de fake news. I tinc un hobby, la fotografia.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem… 

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món. 

Justícia, justícia i justícia.

Tota la resta que et podria posar: pau, igualtat, redistribució de la riquesa, solidaritat, fins i tot sostenibilitat són manifestacions de falta de justícia. Amb justícia no caldria demanar-les.

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diríes que aporta a la teva comunitat? 

El procés té una cosa radicalment positiva: ens hem trobat persones de dins i fora del país, d’ambients socials, culturals, econòmics, ideològics (dins d’uns límits) i hem fet amistats que, almenys jo que sóc una persona molt tímida i tancada en la meva bombolla pre-Covid, estic gaudint moltíssim.

Tant de bo tingues la convicció del fet que el que faig, servei a la comunitat, però si mes no, crec que aconseguir la independència de Catalunya de forma unilateral i pacifica (de l’Estat espanyol no espero el mateix tarannà) seria un bon exemple per altres lluites. En l’àmbit del nostre petit país hauria de servir per demostrar-nos a nosaltres mateixos que les coses depenen de nosaltres. La independència només hauria de ser la primera fita.

Les actituds d’alguns líders i els seus equips de màrqueting em fan témer que si no acabarem amb una rèplica en miniatura d´Espanya.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor?

No acabo d’entendre això del pla. L’amor ho és tot. És el motor de la vida. Ens movem per amor a la parella, a la família, als amics o a la humanitat en general i molts cops (de vegades massa i tot) per l’amor a nosaltres mateixos. L’amor físic, la parella fins i tot, estan sobrevalorats, és un instint necessari i gratificant i una convenció social (traient els matisos pejoratius al terme) imprescindible, però ens eduquen com si fos l’objectiu primordial de la nostra existència quan estimar i ser estimat per com més gent millor, hauria de ser l’objectiu.

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents? 

Suposo que als meus avantpassats els hi donaria les gràcies perquè m’he donat una vida molt fàcil i els faria petits retrets puntuals per aspectes de l’educació rebuda, sense acritud però.

Als meus descendents només m’agradaria transmetre’ls una idea: ser feliç no és una necessitat, és una obligació perquè si tu no ets feliç, faràs infeliç a la gent que t’envolta. No t’equivoquis, però a l’hora d’esbrinar que és el que et fa feliç a tu que probablement no és el que des de fora et diran.

Bé, encara que, literalment, als meus “descendents” només les puc dir: sit, plats, poteta i coses d’aquestes. Però cap problema, el dia que vaig tornar per primera vegada de Brussel·les li vaig confessar al meu nebot que per primera vegada em sabia greu no tindre fills perquè no tindria nets per explicar-los les meves “batalletes” I es va oferir generosament a prestar-me els seus. 😉

Fotografíes de Fernando Gutiérrez Nájera. Instagram: @fernando_logodelux

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Em defineixo a mi mateixa com la depressiva més feliç del món. Si, crec que puc afirmar que sóc feliç sense dir cap mentida i malgrat tot viure em fa una mandra espantosa. En paraules de Neruda que tinc al cap constantment: “Sucede que me canso de ser hombre”.

I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ?

He donat moltes voltes a aquest enunciat, trobo respostes a la primera part, però amb les limitacions de la segona cauen totes. Espero que a hores d’ara ja ningú tingui por de les meves respostes. M’has fet recordar una anècdota dels meus temps com a professora quan vaig descobrir que els meus alumnes americans no tenien gens clar un concepte explicat a classe tres o quatre dies abans i els vaig retreure no haver preguntat. Un noi molt trempat em va contestar: “És que, María José, interrumpirte cuando hablas es como ponerse delante de un tren en marcha”. Hauré de demanar als meus amics. 😉

imatges de Maria Jose Tintoré @edmondetaiga

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -