Dimecres, juny 16, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmResponsESPECIAL?- Marcel Vivet Regalón

#EmResponsESPECIAL?- Marcel Vivet Regalón

Soc en Marcel Vivet Regalón, tinc 26 anys i a la vida, he fet alguns girs dràstics dels que no em penedeixo sense oblidar ni deixar de valorar ni enyorar el passat. Vaig estudiar el batxillerat tecnològic guiat pel gran interès per la tècnica i la física. El que m’agradava més, però, era escoltar música, i fer-ne (sense massa traça). En aquell moment començava a fer-me moltes preguntes i a sentir moltes inquietuds per conèixer què produïa les injustícies que travessen la societat i cada vida. A més d’estudiar, tenia una necessitat molt gran de conèixer i de difondre, i això també era la meva motivació principal per fer música amb els meus amics. Així doncs, cada vegada escoltava més música de contingut social, i cada vegada volia conèixer més. Així doncs, quan arribo al final del batxillerat faig el primer gir de guió, i enlloc de tirar per la tecnologia, decideixo estudiar història. Ho vaig decidir amb el suport dels meus pares, i amb la voluntat de conèixer l’origen de les desigualtats que causaven tant de patiment. Em sentia capaç de tot i amb voluntat de fer el possible.

Sempre he dit que estudiant història, vaig aprendre moltíssim, tant dins com fora les aules. Mai vaig ser un estudiant exemplar, ni tampoc un activista impecable, però sí que vaig adquirir un nou prisma des d’on observar la realitat que m’envoltava i actuar conseqüentment.

La meva mare especialment sempre havia estat activa i lluitadora per les causes que defensava a Badalona i arreu. Des dels 18 anys em vaig implicar en política, formant part d’Arran, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, el Casal Antoni Sala i Pont de Badalona, formant part de Guanyem Badalona en el frenètic i il·lusionant naixement que va tenir, en Poble Lliure i tants projectes com fos necessari. Això per mi era el millor. Aprendre, actuar per un món millor, seguir aprenent i intentar sempre donar a conèixer les contradiccions que descobria tant en mi com a la societat. D’aquesta passió per aprendre en va sortir la decisió de tirar per ser professor, vaig marxar de casa els pares tenint 3 feinetes de professor i monitor a casals de joves, i d’informador a un museu i just quan començava a exercir fent alguna substitució, em va sorgir l’oportunitat que comportaria l’últim gir inesperat de guió: formar part del Grup Municipal de Guanyem Badalona com a assessor de comunicació.

Per explicar qualsevol cosa, xerro sempre molt, i de fet crec que em deixo moltes coses. Els meus amics, la meva família, algunes persones que m’han estimat i he estimat molt, la fília pel cinema…

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem…

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món

Sostenibilitat

La societat no avança cap a un futur sostenible ni econòmicament, ni ecològicament, ni políticament, ni humanament. El futur pinta molt negre i sembla que més d’hora que tard ens estimbarem contra un fracàs al que ens hem abocat. La idea del creixement sense fi en un món finit i amb cossos finits és absurda però és el fonament del sistema capitalista que ens regeix i ens sotmet amb violència. Acumulació de riqueses, i vides més ràpides i més atrafegades, més i més producció i més deixalles i més persones que no poden accedir als seus drets i més persones que viuen precàriament i aguanten tot el que poden. Ara, com a humanitat, ens hem de preparar per rebre el cop, que ja és inevitable, i fer-ho de la forma menys dolorosa possible. En aquest sentit també afegeixo els dos següents conceptes.

Empatia

De cap dels tres conceptes que presento en soc l’abanderat ni el guia. Només se del que he aprés, i crec que ens queda molt de camí i molt de treball per empatitzar amb qui coneixem i sobretot amb qui no coneixem. Per un món millor, o més ben dit, per garantir un futur per al món, necessitem una societat en que tothom es cuidi de tothom. Que cuidar no quedi relegat a les dones de classe baixa i que ser cuidat no sigui quelcom que rebem més alguns que d’altres. Si entenem el nostre patiment podem entendre el d’altres i no li’n hauríem de causar per res. Entendre i responsabilitzar-nos de les nostres accions i dels seus efectes, hauria de ser fonamental. Enlloc d’això ens trobem en un món injust en que qui més patiment causa no es responsabilitza de res, i només es preocupa per sí mateix.

Comunisme

Com diria un professor que vaig tenir “ara ve quan el maten”. L’organització de la societat és política, i per una societat amb la vida al centre, i una societat que garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tots els seus membres, aquesta ha de ser una societat comunista. El comunisme ha de ser aquesta responsabilitat col·lectiva de que parlava abans. Una societat que no es fonamenti en mantenir el poder d’uns sobre altres sinó en la responsabilitat col·lectiva del bé comú i individual. De la mateixa manera, un món que avanci pel bé de totes les persones i no pel benefici d’unes poques ha de ser un món capaç d’afrontar grans reptes com una millor relació amb el medi ambient. Pensar en la vida per la vida i no en el creixement continu. No em considero un extremista ni tampoc un somiador, sinó més aviat algú preocupat per el futur.

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diríes que aporta a la teva comunitat?

Com he dit, m’encanta aprendre i trobar-me en situacions noves. M’aporta poder viure en primera línia el més candent de l’actualitat política a Badalona, i poder-me sentir part d’una lluita per la justícia social. Personalment, és emocionant amb molts alts i baixos, i molt enriquidor.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor

L’ amor per la vida i per tot és el que ho mou tot. És construir, confiances, xarxes, idees… i reforçar-nos. El contrari és destructiu. Em costa fins i tot ser conscient de tot l’amor que he rebut al llarg de la vida i m’agradaria ser-ne digne, aprenent a estimar i cuidar, i mantenint l’amor per la vida i les persones.

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents?

Buf! Als meus avantpassats, els tinc molt de respecte. En tinc al sud de França, a Osona, al Maresme, a Andalusia… i a tots els diria que es fessin valer i no es deixessin enganyar per déus ni amos, com diu l’himne.

Als meus descendents els demanaria que no oblidessin la nostra llengua, el català. Que no oblidessin que defensar la llengua és defensar la cohesió del poble, i els repetiria el mateix que els he dit als meus descendents.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Depèn del moment i la perspectiva. Si penso en les injustícies que pateix la majoria de la societat soc infeliç, i si soc conscient del que podem fer, i penso en el que farem per arribar a la victòria soc feliç. Soc feliç quan construïm. Ara mateix, em costa sentir felicitat perquè sento que l’estat espanyol m’ha pres com un objectiu més de la seva repressió, i això ha afectat a la meva família, companys i amics, però tinc esperança en la victòria. Soc feliç quan penso que faig petites passes per construir un futur millor.

I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ? 

(……………….)

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -