Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons? Marc Torrecillas

#EmRespons? Marc Torrecillas

Em dic Marc Torrecillas @TorrecillasMarc , sóc de Badalona, tinc 45 anys i em passo el dia intentant “guanyar-me la vida” amb la il·lustració, el disseny gràfic i el teatre. Dibuixo des de fa tants anys que no recordo haver existit mai sense fer-ho regularment. Vaig estudiar disseny gràfic perquè m’agradava i perquè aleshores deien que era una carrera de futur (l’any 1992). I escric i faig teatre des de fa uns 25 anys perquè algú em va dir que anava molt bé per “curar” la timidesa. Com més va més curiós sóc i penso que em caldrien 20 vides més per poder fer tot allò que m’agrada, com la fotografia, la música o l’esport. Actualment faig il·lustracions, retrats, caricatures i vinyetes d’humor social i polític, també treballo com a dissenyador autònom (freelance) i escric i dirigeixo obres de teatre. marctorrecillas.cat

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món 

Empatía, respecte i comunicació. Però comunicació real i no la que venen les empreses de telefonía. Comunicar-se vol dir parlar, però també vol dir escoltar. Respecte per tothom i sobretot per a un mateix. I empatía per posar-se al lloc dels altres. I dins d’això hi afegiria deixar de jutjar, i sobretot deixar de prejutjar. Crec que va sent hora que ens respectem i estimem, així com estimem i respectem el planeta, o no arribarem gaire lluny com a espècie i la nostra història acabarà de forma dramàtica.

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diríes que aporta a la teva comunitat? 

Com que no sé si et refereixes a aquest temps de covid que estem vivint o a la meva situació personal, et respondré una mica a les dues coses. No sé què en florirà d’aquesta pandèmia, i segur que hi ha coses dolentes pel planeta que ja n’estan sortint, el mal mai no descansa, però pel que fa a les bones tinc la sensació que molta gent s’ha trobat que, degut a aquesta aturada i sacsejada global, s’ha començat a mirar la vida d’una manera diferent, a adonar-se que tot el món som una gran comunitat perquè tothom s’ha vist afectat d’una manera o una altra pel virus. I això espero que sigui molt positiu per a tothom. A nivell personal sento que estic en la etapa més reflexiva de la meva vida. Tinc una edat en la que veig més camí al darrera meu que al davant, i ja començo a explicar batalletes. A través dels meus dibuixos i els meus textos miro de fer que la gent es qüestioni les coses que jo em qüestiono, que sigui incoformista, crítica i poc crèdula. Tinc tendència a veure el món com una obra de Ionescu o un gag dels Monty Python, i penso que l’humor pot ajudar a canviar el món. Confesso que sóc una persona molt riallera i bromista, encara que no ho sembli. Fa molts anys tenia una amiga que sempre em deia que era molt observador. I així crec que sóc jo. Observo molt el que m’envolta i al·lucino constantment de com som els humans. Sovint em veig com un extraterrestre que observa astorat com vivim la gent d’aquest planeta. Un dia m’agradaria fer-ne un llibre o una sèrie de televisió. Som tan curiosament absurds i contradictòris…

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor 

No sé descriure l’amor i encara menys sé on posar-lo, l’únic que sé, o crec saber, és que l’amor és la força més increïble i poderosa de l’univers. L’amor i la manca d’amor deuen ser com la matèria i la antimatèria, o la matèria obscura. Que visqui l’amor.

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents? 

Als avantpassats els diria “us envejo” i als descendents “us planyo”. Això d’entrada, perquè sento que vam heretar un món habitable i l’estem fent inhabitable. Però també diria “gràcies” als primers” i “perdó” als segons. Als avantpassats, però, sobretot m’agradaria escoltar-los, i als descendents m’agradaria que ens escoltessin perquè no repetissin els nostres errors.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Entre tu i jo, no.

I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ?

Et puc ajudar d’alguna manera? Crec que poquíssimes vegades m’han fet aquesta pregunta de manera sincera. Fa molts anys, degut a certs episodis personals, em vaig fabricar una gruixuda armadura per tal de que no es veiés la meva important vulnerabilitat. Jo era un nano grassonet i molt tímid, i era objecte de bromes i burles a l’institut. Degut a això la meva resposta a les preguntes sempre era evasiva o negativa. Deia que no volia ajuda o que ja estava bé, perquè pensava que darrere d’allò hi havia més burles o més bromes, o perquè creia que la oferta no era sincera. El dibuix em va anar molt bé per expressar el que reprimia i el teatre em va anar molt bé per crear-me una màscara per poder “fer veure” que era una persona més o menys normal, i poder relacionar-me amb les altres persones. El dibuix i el teatre són eines meravelloses, però no sempre fan miracles. Una és un mirall en el qual em veig o un altaveu a través del qual crido, i el teatre pot ser una eina per crear-te personatges diferents per a situacions diferents. L’actor es crea una màscara per a cada obra, però si això ho fa per a la vida real un dia pot adonar-se de que no sap quí és en realitat.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -