- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?- Laura Ormella González

#EmRespons?- Laura Ormella González

Sóc una persona que està fins als pebrots de tanta tonteria amb els polítics. Que li fa vergonya aliena de veure com a la gent li cau la baba escoltant discursos buits i de com arrufen el nas per queixar-se d’Espanya, però que desprès no volen fer res per deixar un llegat digne als qui venim darrera. La vida ens ensenya a tots que al final el que compten són els fets i no pas les paraules, per tant, em nego a ser abduida per un moviment que vol infantilitzar-nos mentre deixa morir als nostres avis en residències en plena pandèmia.

Tinc 35 anys, treballo al sector privat a una start-up americana. Sóc de Barcelona, tot i que he viscut alguns anys al Maresme i gairebé 8 al Regne Unit. Cul inquiet, llengua llarga i riallera.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem…

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món 

  • Canvi climàtic: Necessitem polítiques mediambientals efectives acompanyades d’un conscienciament social massiu.
  • Religió: crec en un món lliure de fanatismes homofobs, masclistes, racistes i intolerants.
  • Llibertat d’expressió: Les batalles ideològiques es vencen amb arguments, no censurant, prohibint i criminalitzant. Fa por veure el totalitarisme que va de les dretes a esquerres.

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diries que aporta a la teva comunitat? 

Ara mateix a mi no em beneficia en res, treballo al sector privat i tinc molta feina, però la idea és que en sortim tots beneficiats. No tinc cap interès en fer carrera política. La meva prioritat és ser independents i acabar amb les màfies que hi ha ancorades a les cúpules dels partits, i crec que amb un mecanisme/moviment com Primàries Catalunya, podem assolir-ho. Com més triguem a fer-ho, més difícil serà i pitjor estarem. No veig cap futur vivint a Espanya, es que no sé a què estem esperant.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor.

L’amor és tan bàsic i necessari com n’és de complicat. Ja sigui l’amor a la teva terra, cultura, al teu gos, a la mare, als fills, parella… o a tu mateix. Un sentiment que cadascú viu com vol (o pot). 

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents? 

Als meus avantpassats, els diria que gràcies. Fa uns anys vaig buscar una mica d’informació sobre ells i el que vaig trobar em va sorprendre moltíssim (un advocat independentista que va ser President en funcions de Catalunya, un Rector d’Universitat a Madrid que era antifeixista, dones emprenedores al s.XIX, psiquiatres pioners, profesores, soldats, infermeres de guerra) orgull d’Ormella. Que per cert, és el meu cognom matern. Me’ls vaig canviar d’ordre perquè no es perdès el llinatge (som molt pocs!). Als meus descendents, els diré que mai callin, que lluitin, que s’esforcin i sobretot, que no es conformin amb menys del que poden tenir, però que no s’oblidin de disfrutar de la vida. 

5) Entre tu i jo, ets feliç? 

Si. 

I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ? 

Per què ets tan maleducada a les xarxes socials?

No sóc gens maleducada, el que passa és que la gent confón la tolerancia amb el respecte. I jo, no tinc cap respecte per vividors i mentiders que han desilusionat a tanta gent per tal de mantenir els sous astronòmics.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

  1. Ester, subscric tot el que dius! És que no hi ha res tan ben dit des del punt de vista personal, social, econòmic, polític, cultural, religiós… etc!! El nostre país s’està desfent i l’egoisme dels partits preval per damunt la urgència d’anar units a la independència. Veure plantejar unes eleccions fetes per l’estat, i veure’ns manipulats com a estupids i dividits, certament, n’hi ha per emprenyar-se molt i molt, com si res hagués passat em aquests tres anys de persecució i repressió,

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -