Dilluns, setembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons ? -Josep Linuesa

#EmRespons ? -Josep Linuesa

Sóc en Josep Linuesa, sóc del 1966. Volia ser músic i ho vaig intentar fins que vaig descobrir el teatre.  Vaig estudiar interpretació a l’Institut del teatre de Barcelona i des-de llavors he treballat com actor allà on m’han contractat. Sóc nascut al Poble Sec de Barcelona, criat al Prat del Llobregat i he viscut a Madrid molts anys (més de 20). Fill d’una família treballadora on som 5 germans, que som una pinya.  La feina m’ha portat fins a Mèxic on, abans de la pandèmia, vaig estar treballant per Telemundo i per Netflix. Ara  he començat un projecte personal amb un canal de @Youtube que es diu WALKINGSTREETSFILMS , on faig entrevistes a la gent que em trobo a la vida i vol explicarme la seva història. M’està atrapant la nova feina i sé que algun dia funcionarà econòmicament. I m’agradaria compaginar-ho amb la feina d’actor, quan arribi.  

Aquí us deixo un tastet de – CATALANS MEXICANS 🇲🇽 amb Rosa M. Duran

Rosa María Durán va arribar refugiada a Mèxic en 1942 amb la seva família a bord del Nyassa. La seva història és la de milers de refugiats que van fugir del feixisme, primer d’Espanya i després de França. Ells es van salvar i ho poden comptar, molts altres no ho van aconseguir. Rosa María té 94 anys i el seu testimoniatge em sembla molt valuós, perquè no oblidem el que va ocórrer i prenguem consciència perquè no es torni a repetir.

Unes entrevistes extraordinàries les que fa en Josep, i pareu atenció en aquesta i en el que diu la Rosa Maria, a partir del minut 24.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estás d’acord comencem… 

Millor, perquè de manual no en tinc cap. 

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món.

Buff, el futur del món… en general? M’és difícil imaginar-me el futur, però si parlem de la humanitat, potser diria: empatia, solidaritat i generositat. 
I si parlem de conservar la terra, potser cal un canvi de mentalitat i un canvi de costums. La mentalitat de consumir de la manera desproporcionada en que ho fem, no te sentit. I hauríem d’adoptar el costum de reciclar, reutilitzar… Potser el moment de fer aquest canvi està més aprop del que ens pensem i serà per necessitat. 

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diríes que aporta a la teva comunitat? 

Les èpoques de desastres, com pot ser una pandèmia, en ensenyen que si no estem units i anem a una, costa molt ensurtir-se’n. Si el països rics es vacunen però oblidem els altres, no serveix de gaire. Temps com aquests ens recorda que tots estem en el mateix sac. Jo he après la història dels dos cubells plens de crancs. La coneixeu? https://www.arturoyanes.com/2019/03/el-vendedor-de-cangrejos.html?m=1.

Personalment visc en una època de regeneració, tant profesional com emocional… on estic sent ajudat per molta gent i intento ajudar, a qui m’ho demana, com puc. Voldria pensar que aporto valors positius amb el que faig. 

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor 

L’amor es el motor de tot a la vida, l’amor al que fas, l’amor al que veus (com mires), l’amor a l’art, l’amor als qui tens aprop, l’amor propi… l’amor i, potser, la Il·lusió amb la que et despertes cada mati, no trobes? Aquí a Mèxic, quan volen dir que facis alguna cosa amb cura, que hi posis els cinc sentits, per exemple, cuinar, ells en diuen: fes-ho amb amor. 

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents? 

Als meus avantpassats els hi donaria les gràcies. Gràcies per fer, el que vàreu poder, per que jo tingues eines per tirar endavant amb la meva vida. Potser o varen fer bé o no, però segur que ho van fer el millor que podien. I als meus descendents… doncs que estem a la terra per una estona, així que no perdeu el temps i gaudiu tant com pogueu.  Rieu tant com pogueu. Ja ho deia Charles Chaplin, un dia sense riure es un dia perdut. 

5) Entre tu i jo, ets feliç?

I tant!! Sense dubte. Jo ric molt, cada dia. Tot i que es complicat definir “la felicitat” crec que es una opció, una elecció. Sóc feliç perquè opto per ser-ho. Malgrat tot. 

I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ?     

Quin somni et queda per fer? I a què esperes? Ha ha ha, em fa por fins i tot fer-me-la jo a mi mateix. Son uns quan somnis que em queden per fer i, realment, no sé a què espero!! 


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs un resum setmanal.


saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -