Diumenge, gener 23, 2022
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?.-Jordi Bages-Querol

#EmRespons?.-Jordi Bages-Querol

Els “altres” –amics, coneguts i saludats- em consideren una persona sociable, afable. Personalment em considero profundament mediterrani, un concepte aquest molt particular i penso que l’aplico una mica massa pletòricament, per a dir que estic d’acord amb “els altres” a més d’intentar ajustar-me a la dita carpe diem.

Nascut a la Vila de Gràcia, petit poblet absorbit per Barcelona i avui un dels seus barris amb més personalitat, de jove em vaig implicar en la lluita política pel que creia un futur millor, per a mi i els meus com a persones, i per a la meva gent com societat i nació.Durant l’etapa que vaig exercir com agressiu CEO d’un grup empresarial, 17 anys que em van portar a viure fora de Catalunya i a viatjar per molts països i diversos continents, fins que, a pesar de gaudir d’una feina que m’agradava, vaig tornar a casa, a Barcelona.

Actualment em dedico a restituir la passió per la lectura i a col·laborar amb entitats socials que recuperen la nostra història i l’expliquen i difonen. Principalment a Coronela de Barcelona i a Memorial 1714.

També col·laboro en la divulgació de la cuina popular catalana participant com a cuiner –aficionat- en els tallers de cuina de Grandma’s Cooking Barcelona.A més de la història, l’altre gran afició, o passió, és la cuina, el que denomino la cultura de la taula. Definició aquesta per expressar els dies dedicats al plaer de reunir-nos familiars i amics per anar a comprar al mercat, cuinar els diferents plats, menjar-los i gaudir-los, tot fent una llarga sobre taula en la que filosofem sobre el tot i el no res. És aquesta cultura de la taula el que expresso com a cultura mediterrània, juntament amb l’esperit d’aprofitar el dia o viure el moment.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estàs d’acord comencem…

  1. 1) Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món

Respecte, en tota l’amplitud del concepte. Respecte i reverència envers la natura i posar fi a l’explotació irracional dels recursos de la Terra. Si no comencem a respectar l’espai on vivim de forma immediata i dràstica, la humanitat com a espècie estem extingits. Respecte a la gent, a les persones, al ser humà, ningú és més que un altre, cap sexe ni raça és superior a l’altre. Si els humans no aprenem a respectar-nos mútuament, mai arribarem a col·laborar en un fi comú.

Col·laboració. Treballar de forma conjunta per afrontar els reptes d’aquest segle, l’emigració forçosa per raons de fam o per desigualtats socials. Col·laborar globalment perquè avui la humanitat es divideix entre les societats que cada dia llencem tones de menjar a la brossa i les que es moren cada dia de fam. Cooperar perquè el món no es divideixi entre zones riques i zones pobres, avui al món encara es practica l’esclavitud encoberta, en base a salaris i condicions socials que no arriben ni a la subsistència.

Dignitat. Respectar i col·laborar uns amb els altres sense discriminacions vol dir actuar dignament –recuperant el sentit original del mot, què és actuar sempre de forma honesta i respectable- perquè ningú tolera ésser ofès, ningú vol rebaixar-se, per tant si actuem dignament, no ofendrem ni rebaixarem a ningú. Hem de començar a comportar-nos amb dignitat i respecte cap a nosaltres mateixos per a respectar als altres.

2) Tant si ets jove com si ets més gran, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que ara vius i què diries que aporta a la teva comunitat?

Seixanta-sis anys, feliçment jubilat amb dos nets, un fill i parella. Podríem dir que si no fos per temes de Covid és una de les millors etapes de la meva vida. El gran benefici d’aquesta etapa actual és la disponibilitat de temps –de moment les forces aguanten- per fer allò que més m’agrada, col·laborar en la recerca de la història del meu país i de la meva ciutat, participant activament amb diverses associacions –Coronela de Barcelona i Memorial 1714- que recuperen i expliquen aquesta història que m’apassiona. Encara que soni una mica cursi, intento participar i aportar part de la meva experiència en aquells projectes o activitats que reportin un benefici a la comunitat, siguin activitats polítiques, relacionades amb la història, o amb la cuina –l’altre grans passió-.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor.

Considero l’amor –a una persona, no a l’amor pels demés en general- com un concepte absolutament psíquic i psicològic, un concepte intern personal, que pot arribar a afectar-nos físicament, però que mai es pot relacionar amb l’aspecte material, ja que si es redueix a posseir materialment a un altre ésser humà deixa de ser amor.

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, què diries als teus antecessors i als teus descendents?

Degut a la meva edat als meus antecessors poques coses els puc dir degut als anys i l’època que els va tocar viure. Van ser temps de subsistència i, personalment al meus antecessors directes, la família, donar-los les gràcies perquè ho van fer el millor que podien i sabien. Si parlem dels antecessors com a concepte genèric, els del segle XX, els diria que van arribar a unes quotes d’indignitat i inhumanitat excepcionals, acabant de posar els ciments de totes les calamitats que avui corrompen a la humanitat com espècie. Si no haguessin existit no els trobaríem a faltar.

Als descendents els dic que intentin educar-se el màxim possible, però atenció, educar no és sinònim d’aprendre moltes i variades matèries. Els dic que s’apliquin a ells mateixos els tres conceptes abans exposats, respecte i col·laboració sempre dins de la dignitat. També els diré que busquin en la història el desenllaç de les actuals situacions, perquè la història sempre es repeteix i per això la oblidem, perquè no ens agrada el que ens diu.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Si. Ho podria ser més? Segurament si, però una de les premisses per la felicitat penso que és la de valorar el que tens, no el que et manca i veus que altres posseeixen, i no em refereixo només a bens materials.

6) Quina interrogació vols que et faci i que ningú t’ha fet, potser per la por a la teva resposta?Si es pogués viatjar en el temps, modificaries els teus actes?

En un aspecte de la vida si. No em deixaria absorbir tant pel treball, encara que vaig tenir la sort de treballar en el que més m’agradava, no m’implicaria tant que no deixés temps lliure per a altres aspectes de la vida molt més importants i necessaris. Aquest temps recuperat, i encara més si pogués, el dedicaria a la família.

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí) per 3€/mes.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -