Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?-Gerard Sesé

#EmRespons?-Gerard Sesé

Sóc en Gerard Sesé, politòleg de formació, periodista de professió i músic i showman de cor.

Ah, i també independentista des de petit.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estàs d’acord comencem…

1) Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants pel futur del món

Consciència col·lectiva que els recursos que ens ofereix el planeta són escassos, per tant, que tots posem el nostre granet de sorra perquè les generacions futures no passin penúries.

Intentar ser feliços. Hi ha moltes variables que poden fer-nos sentir malament però jo, a poc a poc (i encara em costa) he après a relativitzar tot el que em passa i, per tant, viure una mica més tranquil. Si cadascú treballa per ser feliç mentalment, ho serem tots.

El respecte a la llibertat. Tots tenim clar que la llibertat és un dret imprescindible pel bon funcionament d’una societat. El que no tenim tan clar és que aquesta, sigui quina sigui (sempre que no envaeixi llibertats d’altri) s’ha de respectar. Llibertat de vot, d’orientació sexual, de gènere, de tribu urbana, de culte religiós, de costums alimentaris, d’ideologia… Respecte per tothom i construirem un món millor, sense dubte.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 447ee63e-6afb-4ec1-9fd1-cd6aa3a4b55b.jpg

2) Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diries que aporta a la teva comunitat?

Jo formo part de la generació perduda: som els mil·lenials, els que vam néixer als anys 80 i que hem patit per tots costats: després d’una infància estable i de prosperitat, ens hem trobat un mercat laboral col·lapsat per les anteriors generacions, amb uns sous més baixos que els nostres pares, som més pobres que els nostres avis, als qui paguem les pensions cobrant menys, fins i tot, que les seves prestacions, que estem més qualificats que les generacions anteriors i treballem més hores per menys sou que ells. Que no ens podem emancipar, que no ens donen hipoteques, que no ens realitzem professionalment, tot per culpa de la generació ‘Tap’. Però el drama continua: la generació dels que ara tenen 20 anys ja comencen a entrar al món laboral perquè són joves i, per tant, són molen molt. La nostra societat ha saltat la nostra generació i és frustrant.

Què em beneficia tot això? En l’àmbit pràctic en res, de fet, és una putada. Un exemple és TV3: hi ha presentadors que són els mateixos que quan jo era petit: la generació ‘Tap’. I, en canvi, comencen a donar programes a ‘dit’ a adolescents sense formació perquè han tingut èxit a Instagram, YouTube o Tiktok.

Si hi hagués de trobar quelcom positiu, seria que, tot i la frustració i l’ostracisme de la nostra generació, seguim portant un somriure a la cara.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor?

L’amor, malauradament, és una etapa emocional que dura relativament poc, ja que, com deia Epicur, el plaer acaba quan quelcom es torna tediós i repetitiu. Després hi ha altres conceptes romàntics sobre l’amor: compartir una vida amb algú durant molt de temps, l’amor pels familiars més propers… i després hi ha l’equivocada relació que es fa de l’amor amb el sexe, que no té perquè sempre anar de la mà.

En aquest sentit, per mi, l’amor no és tant la passió d’un primer moment ni la transformació d’una relació en una empresa de dos per afrontar la vida més còmodament. Per mi l’amor és una manera d’entendre les relacions a tots els àmbits: familiars, laborals i afectives: intentar viure amb harmonia amb tothom qui m’envolta. Si ells són feliços, jo també.

4) Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents?

Als avantpassats els diria que al·lucinarien amb el món que ens han deixat, sigui conscientment o no. No crec que tingui descendència però sí que als futurs individus que viuran en aquest planeta els demanaria perdó per com els hem deixat el planeta.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Sí, tot i que a vegades m’hi forço. De fet, estar trist i enfadat de tant en tant (sempre que sigui de manera passatgera) és bo per valorar la felicitat. Si sempre fóssim feliços no tindria cap mèrit.

la pregunta opcional és:

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta?

Si vull ser president de la Generalitat? Sí.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -