Dissabte, novembre 27, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons? Francesc de Dalmases i Thió.

#EmRespons? Francesc de Dalmases i Thió.

Nascut a Barcelona el 1970 soc periodista i educador. Actualment, diputat de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, on vaig entrar l’any 2017 amb la llista liderada pel president Puigdemont. He participat en projectes d’acció humanitària i cooperació al desenvolupament en escenaris diversos, com ara l’Afganistan, el Pakistan, Mongòlia, Kosovo, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Mèxic, Guatemala, el Marroc o la República Democràtica del Congo. President de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (1999-2006), membre fundador de la CAL (Cooordinadora d’Associacions per la Llengua), l’any 1997. Responsable d’activitats del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) entre 1988 i 1999, on també vaig fer de coordinador de la revista Europa de les Nacions. He estat director de les revistes Catalan International View i ONGC, editades per la Fundació CATmón i IGMAN-Acció Solidària. També he estat membre de la junta del Grup de Periodistes Ramon Barnils i de la junta executiva de la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes.

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món. 

Determinació, democràcia i gaudí. No entenc la lluita sense somriure ni el somriure sense lluita.

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diríes que aporta a la teva comunitat? 

Treballar des del Parlament de Catalunya és un privilegi inesperat i vist amb perspectiva històrica és una irresponsabilitat enorme. Ara bé, jo vaig arribar el 2017 i el nostre compromís era fer efectiu el resultat del 1Oct i no ho hem fet. Més enllà de la feina que pugui fer a Exteriors, Cultura o la Corporació de Mitjans Públics, que són els meus àmbits principals d’activitat parlamentària, diria que el millor que aporto és exactament això: recordar que vam venir per això, que aquesta és la feina que vam venir a culminar, que no ho hem fet i que mentre no ho fem estem fallant al nostre compromís amb el conjunt de la societat catalana.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor 

No sé fer res sense amor i em sembla que res té gaire sentit sense amor. Fins i tot aquelles lluites amb els grups i els personatges més repugnants de la nostra societat, miro de no perdre de vista que ho faig per amor: per amor a la terra, a la llengua, a la cultura, al futur dels nostres fills… Si perdo de vista aquesta perspectiva, ho podria acabar fent per venjança o per rancúnia i, en certa manera, ja hauria perdut. M’agrada molt que m’ho hagis preguntat.

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i els teus descendents? 

Per qüestions familiars, aquests dies hem parlat sovint a casa d’un avantpassat molt recordat, en Pau Ignasi de Dalmases, que el 1714 era el nostre ambaixador al Regne de la Gran Bretanya per a demanar suport a la causa dels catalans: No se’n va sortir amb la reina Anna però sí amb Jordi I d’Anglaterra que es va posar a disposició dels catalans massa tard perquè Barcelona va capitular quan la flota anglesa es reunia al port de Maó per marxar a alliberar Barcelona. Vull pensar que estaria orgullós de veure que els seus descendents continuem fidels a la causa dels catalans i a les llibertats de Catalunya.

Al meu fill i a la meva filla, i això lliga amb la primera pregunta que em feies, els insisteixo molt en perseguir la felicitat però que no sigui una felicitat inconscient i estúpida, al contrari, que sigui una felicitat lligada a assolir allò que es proposen sense perdre de vista que la vida és curta i finita, i que cal ser viscuda a cada moment.

5) Entre tu i jo, ets feliç?
No. Aspiro a tenir i gaudir estones de felicitat, espurnes de vida plena. Moments en què tot quadra i té sentit. I això m’ho pot generar un paisatge, una música, una trucada, un sopar, una abraçada, un vers, un dibuix o una cançó… hi ha molta bellesa que ens envolta i que ens crida i potser no li fem prou cas. Parafrasejant el llibre de Arundhati Roy, sempre explico que la meva mare és una mena de deessa de les coses petites, sempre ha caminat i camina mirant i admirant les belles quotidianes: les façanes, els núvols, el cel.. atenta a les olors, als llibres nous i als vells.. això li ha permès omplir la seva vida, complexa i dura en molts aspectes, en un continent ple de píndoles de felicitat. Saber identificar i gaudir d’aquestes belleses petites estat el seu principal mestratge als fills.

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta?

El primer cop que ens vam trobar en persona recordo que em vas dir ‘no ens falleu, eh?’ Cada matí, mentre em rento les dents i em miro al mirall em faig la mateixa pregunta, si estic fent tot el que podríem fer, si estic a l’altura del moment històric que ens ha tocat viure.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

Article anteriorDREAM TEAM?
Article següentCantar la canya.
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -