Dijous, octubre 28, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons?.-Eduard Vidal i Escales.

#EmRespons?.-Eduard Vidal i Escales.

Em dic Eduard Vidal i Escales i sóc pallarès, català, no sóc espanyol i vull ser recordat com una bona persona, coherent, que tota la vida ha lluitat per superar-se.
Entusiasta de la vida, m’il·lusiono per les persones, la família, la natura, els projectes, la feina, l’empresa… bé, ara en diuen ser emprenedor.
Sóc molt pragmàtic alhora que idealista. Tinc uns ideals i unes il·lusions molt presents que vull fer realitat tocant de peus a terra. Quan creus en algú o en quelcom, l’energia que es genera no té aturador per fer-ho possible. Crec que cal creure molt més en els altres per donar-los ales.
Soc algú que sovint fa por, perquè soc independent i no se’m pot controlar.
Fa poc em van reptar a definir-me sense dir a què em dedicava, em vaig sentir còmode. Ara sí que toca.

En l’àmbit de la meva formació sóc doctor en química, llicenciat en Química especialitat analítica, enginyer químic de l’IQS i màster en gestió d’empreses industrials entre altres titulacions. Ara em veig més amb el títol no oficial de “solucionador de problemes”. He treballat en l’entorn industrial durant més de vint anys per grans multinacionals dins del discurs i al costat de grans persones. Paral·lelament he fet de consultor d’empresa, estratègia i millora continua durant els darrers anys. He gaudit donant classes de màster i he pogut influenciar i provocar canvis a la vida dels alumnes.
La muntanya és una de les meves grans passions. Fa anys haguera esperat que em preguntessin quines muntanyes o vies més significatives havia pujat, ara prefereixo parlar de què he après de la muntanya i de com vaig canviant la forma de viure-la.
La feina i la muntanya m’han portat a viatjar i viure a diferents països. Em fa sentir més català tenir incorporades altres perspectives ben diferents. A semblança, haver après diverses llengües em fa estimar i defensar més el català.
Ara em ve de gust viure a Catalunya, treballar la terra i per la terra, anar a plegar bolets, menjar fruita dels arbres, pesto en versió d’autor o allioli de codony com l’hem fet sempre a casa.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estàs d’acord comencem… 

1)Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món

L’amor, la llibertat i el model de convivència. Intentaré fer-ne una frase: La meva vida és una lluita des de l’amor per assolir la llibertat i poder construir nous models de convivència sociopolítics que siguin viables i sostenibles.
L’amor és el sentit de SER a la meva vida, i també el COM vull viure aquesta. Tot això em porta a tenir la voluntat de ser coherent i lliure. Com deia Valentí Almirall “Ningú no es pot sentir lliure si el seu poble no és lliure”. Per aquest motiu treballo dia a dia la meva llibertat personal i la del meu poble, Catalunya. De petit escoltava al cotxe entre altres, Lluís Llach i Ovidi Montllor, sense saber-ho anaren forjant la meva part emocional. De més gran els seus texts, la poesia a l’escola, Pere IV, Vicent Andrés Estellés, forjaren el concepte de llibertat i el seu anhel. També desenvoluparen en mi un model de convivència que amb els anys ha anat evolucionant.
No tinc estudis polítics, si econòmics i d’empresa, i molt més científics, el meu model de convivència no deixa de ser quelcom que ja existeix des de fa més de cent anys amb una base de responsabilitat de l’individu i amb la descentralització del poder. Els que en sabeu, podreu posar-li nom millor que jo. El meu afany és la implementació real de les teories. És l’essència, i no l’essencialisme, del que crec ser jo i el que vaig aprendre a l’escola: el lligam entre la política, les humanitats i les lletres amb la ciència i la tecnologia per fer realitat allò que volem. Des del poder legislatiu que escriu aquests valors per donar-los forma fins al poder executiu que ho fa tot palpable amb i per als ciutadans.

2)Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diries que aporta a la teva comunitat?

Aquest 2021 ha començat amb una parada i fonda a la meva vida. He revisat el meu model estratègic, he agafat consciència que sóc a la meitat de la meva vida personal i professional i he redefinit cap a on vull anar i com ho faré. M’agafa en un moment prou carregat de coneixement i experiència, i amb l’energia per fer-ho tot possible!
A l’adolescència, creia haver nascut al moment equivocat de la història. A partir del 2010, al deixar d’acceptar com a col·lectiu el colonialisme de proximitat, i aquests darrers temps la clara decadència de les nacions-estat veig que sóc on he de ser.
M’agrada la pregunta perquè també me l’he feta a mi mateix aquest any. Sempre he pensat que he estat molt afortunat de rebre tant de la comunitat fins a fer-me adult. Des de llavors he volgut tornar-ho, i durant els darrers anys ho he fet per exemple amb la lluita de país. Em sento molt satisfet d’alguns assoliments. Ara mateix em plantejo com puc jo aportar de forma pragmàtica a la independència efectiva de Catalunya i després fer un país millor. No és fàcil i anem mancats de líders disposats a tot.
Aquesta etapa em beneficia perquè fins ara he viscut moltíssim, sóc al lloc i temps que toca, i amb aquest canvi de cicle he decidit no ser continuista i viure d’una altra manera, fer coses noves, fer coses diferents sense esperar a la propera vida. Crec haver après a trobar les revolucions on puc ballar, i això cal viure-ho. No fujo, m’encaro als nous reptes.
Professionalment, em reoriento a millorar la sostenibilitat del planeta promocionant noves tecnologies o industrialitzant-les, a poder ser catalanes. Això no em fa ser la rucada aquella dels que diuen ser ciutadans del món. Em reoriento també a noves tecnologies per descentralitzar diferents àmbits de la societat i anar apropant-nos a un nou ordre.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor

L’amor és el centre de la meva vida. La capacitat d’estimar la més important de totes, i després deixar-se estimar (és la que més em costa). Dono gràcies a tot l’amor que he rebut en les seves diferents formes, sobretot a la infància quan era depenent. Recordo de petit un comentari irreverent que feia: “els 10 manaments són de l’Antic Testament, no són necessaris. N’hi ha prou amb estimar per complir-los tots i molts més!”

Ara, a la meitat de la vida l’amor a la meva filla, als familiars, als amics, als companys o a la natura és la meva raó de ser. Amb l’amor de parella, després d’estimbar-me diverses vegades, encara vaig llepant-me les ferides. 

4)Tu que estàs entre el passat i el futur, que els hi diries als teus avantpassats i als teus descendents? 

Als meus avantpassats, agrair les seves lluites perquè en mi “la lluita continua!”. Des del padrí que va estar a la Model com a pres polític, al repadrí que fa cent anys va apostar per l’energia elèctrica i un model social i mediambientalment sostenible al seu poble, a l’altre padrí que tantes coses em va transmetre i que no sé pas com s’ho va fer compartint tant en només tres anys de la meva vida. A la meva mare, que no pateixi, que amb l’ajuda de moltes persones ho aconseguiré i no em passarà res.
Als meus descendents, que ho he fet i ho faré tot per ells.

5) Entre tu i jo, ets feliç?

Sí, sóc molt feliç, ho he estat sempre. Ja de ben petit vaig decidir de forma conscient que volia ser feliç. La felicitat té moltes definicions, jo no sé quina és la bona. Per mi és una actitud amb inici en la decisió conscient. És clar que n’he passat de tots els colors a la vida i moltes coses millor ni saber-les, però per mi no tenen a veure amb ser més o menys feliç.
Una altra cosa clau en mi és l’absència d’odi, i aquesta buidor genera la pau dins meu. No recordo la darrera vegada que vaig haver de foragitar l’odi.

I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta ?


Si tinc una resposta, m’agrada respondre tot allò que em pregunten. Quan no puc respondre perquè tinc el compromís de no explicar-ho, llavors prefereixo dir que no puc respondre a dir que no ho sé. A vegades, em porta problemes respectar la confidencialitat i es confon també amb falta de transparència.
Per als que heu arribat fins aquí a l’entrevista, donar-vos les gràcies per la paciència o per la curiositat. Vinga va, plantejaré una pregunta incòmoda en aquest moment que vivim: què n’opino del paper dels presos polítics?
Van entrar a la presó injustament i amb dignitat. A la presó la repressió s’aplica fàcilment i els seus efectes són devastadors. Ara, aquests pocs han sortit de la presó gràcies a un acord amb l’estat que ha permès rentar la imatge d’un estat opressor, mantenir la repressió i normalitzar-la, fer la gàbia prou gran per posar-nos a tots a dins i deixar-ho tot lligat i ben lligat com es va fer 46 anys enrere. Ja sigui perquè és qui ho ha negociat o simplement els que ho ha acceptat, significa vendre’s a l’enemic i els ha fet perdre la dignitat. Els catalans els hem valorat quan han liderat prioritzant el bé del poble per sobre dels interessos personals, fins i tot, quan s’han equivocat perquè són humans.
Estar a la presó és molt dur, però no dóna dret a certes coses i no m’agrada gens l’argument que justifica que no els puguem dir el que fan malament i la crua veritat perquè han estat a la presó i queden exempts de tota responsabilitat.
M’haguera agradat veure un acte d’humilitat, com a mínim dels més intel·ligents i valents, reconeixent la duresa de la seva situació personal i fent un pas al costat. Tot arriba, passaran a la història com una colla de traïdors, quan haguessin pogut sortir reforçats i amb tot un poble disposat a cuidar-los i defensar-los.
Gràcies als que confieu en mi i per donar-me l’oportunitat de fer aquesta entrevista.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

DREAM TEAM?

El Consell de la gent.

Sí se puede, Rufián?

KRLS.

- Publicitat -