Diumenge, setembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici EmRespons #EmRespons #EmRespons? - J.Balas

#EmRespons? – J.Balas

Sóc la Balas, m’és igual presentar-me com a rapera, activista, manifestant independentista, etc. Crec que tots tenim medalles i etiquetes…el meu objectiu és aportar-li al món una mica mes de música.

Prefereixo presentar-me com a una companya més de la lluita.

No et faré preguntes retòriques ni vull respostes de manual, si estàs d’acord comencem…

1) Vull que em diguis 3 conceptes que creus importants per el futur del món.

Medi ambient: La base de tot és cuidar el planeta, casa nostra. Hem abusat dels recursos, hem explotat i maltractat la terra, el mar i els animals, hem foradat el cel per matar la curiositat. Poc se’n parla del que suposa tot això. Podríem haver fet les coses diferents i millor i, ara que ho sabem, tampoc ho estem fent perquè ens resulta més còmode viure així. Hauríem de deixar de ser tan egoistes i pensar en el futur del planeta amb tots els éssers vius que representa. Està clar que sense això no hi ha futur.

Empatia-solidaritat: Si el món està així és perquè fins ara hem viscut en un sistema individualista, ambiciós i competitiu, que no valora cada individu sinó el seu poder econòmic. Vull una societat que es valori per si mateixa, pel seu valor existencial i no monetari. Estic convençuda que podem construir un món més conscient, on tothom s’ajudi entre si. Siguem capaços de renunciar als capritxos si aquests depenen del sacrifici d’altres persones. Desitjo que siguem capaços d’unir-nos com a espècie i deixar de matar-nos i sembrar misèria entre nosaltres. Prefereixo que puguem créixer junts que no pas a cost dels altres. Penso que seria molt més just i productiu.

Visió de futur: Penso que estem molt ancorats en el passat. És vital aprendre dels errors però hem de deixar els retrets i evolucionar, saber preveure les situacions, entendre com pot afectar el nostre present al futur i deixar de culpar als errors passats. No podem retrocedir en el temps per rectificar però sí que podem decidir com volem el futur i això només depèn del present que construïm ara.

2) Tant si ets jove com si ets adult, en què creus que et beneficia aquesta etapa de la teva vida que estàs vivint i què diries que aporta a la teva comunitat? 

És l’etapa de la meva vida on crec que puc dir que he crescut més. He après moltíssim, he vist molta realitat que desconeixia, he conegut gent fantàstica que desitjo tenir al costat tot el que ens queda de vida, m’he enfortit molt psicològicament, m’he re-descobert… Podria dir una infinitat de coses que m’ha aportat. No sóc perfecta i tinc moltes coses a criticar, n’estic segura, però he crescut enormement i he format una família que no vull perdre mai (de fet, no tinc paraules per expressar-ho).

Què aporta? No ho sé, ho veurem quan s’acabi… de moment tinc clar que és un camí perquè tots aprenguem coses noves i essencials per un futur. Tot el que passa ens fa créixer i ara estem aprenent a fer pinya. Tots aprenem de la resta i lluitem pel que creiem que és correcte però queda molt de camí per recórrer si volem ser una societat justa, unida i exemplar. Ens queden molts detalls per polir com a poble i estic segura que durant aquesta etapa aprendrem a ser dignes de la societat que volem construir.

3) En quin pla material, psíquic i psicològic poses l’amor


Penso que es pot estimar de moltes maneres i no només a persones. Tots estimem la nostra mascota, els objectes que per nosaltres tenen un valor sentimental, etc. I les persones poden ser estimades de moltíssimes maneres diferents. De fet, estic en una etapa en què reflexiono molt sobre la paraula “estimar” perquè estimo molt i a molta gent. Ho faig molt fàcilment. Em costa molt odiar a una persona però, en canvi, tenir-li un “apreci” em resulta molt fàcil.

Realment estic convençuda que és la base de tot i la millor manera de sentir les coses. Som més forts protegint a algú que volent-li fer mal. Per alguna cosa estem destinats a viure en societat, tot i que encara n’hem d’aprendre. Com deia abans: Crec que si volem que funcioni hem d’empatitzar i apreciar cada persona, en comptes de sacrificar-la per interessos o capritxos.

Si no fos així, com hauria de ser? Ha de regnar el bon rotllo per poder eradicar tot allò que és negatiu. L’ingredient secret per fer les coses i que surtin bé sempre és l’amor, fer les coses des del cor.

L’amor i la bona voluntat són la millor arma per fer qualsevol cosa.

4) Tu que estàs entre el passat i el futur, què els hi diries als teus avantpassats i als teus descendents? 

No estic segura de què diria als meus avantpassats perquè ells són els que han fet que el present sigui així. Si no haguessin comès els seus errors i encerts podríem tenir una realitat molt diferent (per bé o per mal).

Però, en canvi, sí que m’agradaria que els descendents siguin conscients de tots els valors que volem transmetre, dels errors que hem comès (que segurament seran molts) i que no es barallin per les cagades i diferències que estem tenint ara en el present. També els hi diria que el més important és que siguin sempre sincers i fidels als seus principis.

5) Entre tu i jo, ets feliç? 


Sí i no. No ho sóc perquè sento que una persona com jo no encaixa en aquest món, almenys tal i com el tenim muntat. Sóc incapaç d’adaptar-m’hi i sento una impotència constant. És una força major que frustra perquè saps que és quasi impossible de revertir o de canviar.

Però, per altra banda, hi ha una manera de fer-me sentir molt feliç i és retrobar-me amb els meus. Sentir que tots som un, que hi som sempre, en les bones i les dolentes, quan lluitem contra aquesta merda de sistema i de món que tenim muntat.

Suposo que és estrany dir que lluitar em fa feliç però m’hi fa perquè no ho faig sola. Perquè, mentre ho fem, hi haurà esperança en un demà millor i en què desaparegui aquesta frustració.

Sento que sóc en aquest món únicament per aportar el meu granet de sorra, que no estem de pas, així que no seré feliç fins que senti que ja he aportat tot el que havia d’aportar. Si ho aconseguim plegats ho celebraré més que mai!


I la pregunta opcional és: 

6) Quina pregunta vols que et faci, i que ningú t’ha fet potser per la por a la teva resposta? 

Ni idea, la veritat… però vull aprofitar-ho per afegir una cosa: “No espero que tothom estigui d’acord amb tot això que he deixat escrit aquí, només és una visió que tinc i que m’agradaria que molta més gent compartís.”

Tot i que estic força boja… no sé si m’hauríeu de fer gaire cas… heheh

Simplement, treballem junts i canviem-ho tot!


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -