Dissabte, maig 15, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Social EL PROBLEMA ÉS QUE SOM MASSA MEDITERRANIS...per Josep Maria Mas.

EL PROBLEMA ÉS QUE SOM MASSA MEDITERRANIS…per Josep Maria Mas.

De vegades em sobta com és possible que socialment i psicològicament tinguem aquesta innata capacitat de resistència contra les adversitats democràtiques i dictats del Règim de les elits extractives del 78 i anteriors de terra endins.

Ja entenc que el mediterranisme és un caràcter de mar tancat, de mercaders, pactes, acords, negocis, refugi i casal de multiculturalitats, de bon menjar, millor beure i excel·lent climatologia. Però d’ací a deixar-nos arrabassar i trepitjar la bossa i la cultura n’hi va un oceà.

No pas així són les cultures atlàntiques i menys encara les de les terres altes, anomenades messetàries. Aquestes porten incrustat al seu ADN l’imperialisme colonitzador, el menyspreu per la diversitat, l’agressivitat del soldat mercenari, la supèrbia burlesca, l’espoli com a botí de conquesta, la manca de valors parlamentaris i un llarg compendi de males pràctiques únicament enfocats al buidatge de contingut i imposició de la seva raó allà on van.
Entenc que les arrels visigodes dels ancestres bàrbars els han configurat així, juntament amb la terra i el cel que viuen.

I és per això que sempre he pensat que la terra, el mar, el sol, configuren els pobles. I per molt que les terres siguin envaïdes per cultures alienes, al final, aquesta terra transforma, aquest sol modula, aquesta mar, estèvia.
Gràcies a la nostra posició geoestratègica, Catalunya serà sempre Catalunya.
Però això en certa forma ens fa dèbils enfront de les invasions.

A l’encapçalament d’aquest escrit em preguntava que “probablement” el problema fora que som massa mediterranis.
M’explico i comparteixo aquesta reflexió, després de la posta en situació i veiem un cas concret.
El Règim del 78.

Recordo l’any 1975 i la mort d’un individu, bàsicament amb la imatge de la pertorbació familiar, que a casa i amb molta atenció a una caixa parlant en blanc i negre teníem a l’habitació dels avis (a on la meva mare i el meu germà vivíem junts).
Semblava que el món estigués pendent d’allò i a mi m’enviaven a dormir amb el “un globo, dos globos, tres globos, la luna es un globo que se me escapó”..

Al cap de pocs anys vaig veure un paio vestit de blanc militar engalanat, envoltat per uns tíos d’ulleres fosques amb cara de molt mala llet i el rebombori simbòlic dels contes de prínceps i princeses, com jurava alguna cosa sobre un llibre molt gran i parlava dels principis del Movimiento.

Més endavant un altre dia que em van prendre el dia i vaig descobrir una peli en directe d’uns personatges amb bigoti i metralletes que em semblaven vinguts dels tebeos de Mortadelo i Filemón, entrant primer a una sala de parlar amb tot de vestits amb trajos i fumetes, sortint després per les finestres com rates.
I altra vegada el paio de l’uniforme (aquesta vegada de verd camuflatge), que amb un paper finat a la mà semblava el salvador de la Pàtria.
I jo pensava què és tota aquesta comèdia si aquí al Mediterrani, estem tant a gustet…

I va venir l’Oasi.
Això si què era un gust.
Dècades d’un monogovern convergent català que ho ajuntava tot, en la figura d’un virrei petitó i cridaner, alhora simpàtic i entabanador de iaies.
Fins i tot, jo el vaig votar quan vaig tenir l’edat. Inclús tenien una branca pels joves que s’anomenava independentista i es deia JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya). Allò era el súmmum. A banda dels toreros, uniformats i fumetes (entreteniment, repressió i dicto democràcia, per ordre), jo em vaig creure, com a bon mediterranista idealista que un altre món era possible.

Em vaig fer gran i és clar…
Començaren les preguntes i la mirada enrere com aprenentatge i els objectius a futur, amb una família per cuidar i deixar un llegat.
I llavors és quan em van posar Europa enfront dels ulls esperançats i una fita. La independència de la meva terra, del meu mar, del meu cel. Una Nació dins d’esperit criat en el mediterranisme em reclamava.

I vam agafar les naus cap a Ítaca de la mà de capitans de timó fort i peus a terra, a cada port què arribàvem més gents se’ns ajuntaven i més i més colors, transversalitats, llumetes de colors, estàndard, simbolismes aplegàvem.
Fins al dia que vam fer-ho possible.
Era un Octubre plujós i fred de temps, de cel gris…

Aquell dia va ser una batalla amb caires de guerra que va ser guanyada no ho oblidem mai.
Aquelles butlletes blanques amb un SI a dins, representàvem dir adéu per sempre més al blanc i negre de l’atlantisme i les mesetas àrides.
Era un clam de llibertat del mediterrani, entubi dòcil i mercant.
Un poble unit va planta cara als uniformats i fumetes drogats de rabior i odi contra la sobirania. En definitiva ells eren els hereus dels homes de les ulleres fosques d’aquell infame dia de la justificació i falsificació d’una dictadura en forma de democràcia.

I avui estem a on estem.
No val la pena recordar els passos posteriors.
Sols una cosa m’ocupa ara.
Tirar per la barana de les naus als suposats capitans que ens van embarcar en un viatge de turisme per fer negocis privats amb la il·lusió d’una nova terra i parc d’atraccions en les mateixes institucions supeditades al Règim, per res.

És l’hora catalans de fer un moviment.
L’activisme al marge de la política i vetllar per la seva renovació constant i evitar les urpes de la política que tot ho vol disfressar.
Nantros som els nous Mediterranis. Aquells que han après la lliçó i no tornaran a caure en miratges.

Unim la terra dels Països Catalans i fem-nos forts en la cultura, en l’associacionisme, en el respecte transversal, en les idees, en les accions intel·ligents i derroquem el Règim imposat una grisa tarda dins un teatre de feixistes disfressats de demòcrates.
Siguem lliures i valents.

Visca la terra
Visca el mediterrani
Visca Catalunya
Visca els Països Catalans

Josep Maria Mas, Project Manager en Edificació i Urbanisme

Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setman

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -