- Publicitat -
Inici Articles Polítics El President de l'ANC serà en Jordi Pesarrodona, el clown català

El President de l’ANC serà en Jordi Pesarrodona, el clown català

No hi ha una sensació millor, que una abraçada d’en Jordi, el clown català reconegut internacionalment. Es una persona honrada, decidida, amiga dels seus amics i amb dues idees molt clares al cervell, la independència de la nostra estimada Catalunya i no aprofitar-se de manera personal d’un projecte que és de tots.  

Tots el coneixem i l’hem vist actuar, perquè  a més de seré i un gran professional, és un activista nat. Ell sempre diu que està més a primera fila a conseqüencia de la foto amb el nas de pallasso davant la conselleria el 20S i que es va veure arreu. No arreu Jordi, aquella imatge va donar la volta la món i, gràcies a tu, la gent va saber conèixer una mica més el tarannà català. El teu gest era una manera de fer palès com ens estàvem comportant les persones democràtiques davant d’una agressió. Miràvem a la cara a qui ens volia reprimir, espantar i acovardir. Nosaltres estàvem reivindicatius i tu estaves posant una mirada diferent a aquella situació incongruent, com havies fet abans en altres conflictes més violents en mig de guerres sense sentit.

Els piolins van ser els primers a detectar, sota aquella imatge que crec la veurien fins i tot els pingüins al Pol Sur, a un home que no té por de defensar el seu país i la seva gent. En Jordi el trobareu a tot arreu on fa falta un suport, un alè o una d’aquestes abraçades que us comento. Està encausat en moltíssimes denúncies i tot i així no s’arronsa. Ell sí que està al costat de la gent, ho està sense mirar sigles, religió ni poder adquisitiu. 

El teniu també a la mesa del Consell per la república, perquè és un home estimat a qui la gent el té confiança. Ha demostrat molts cops que no s’agafa a una cadira. Que no deixa mai penjat a qui el necesita i que si cal posar-se davant dels piolins externs i interns, ho fa. 

I ho fa d’allò més bé.

L’he vist en moltes situacions i precisament el dia que estàvem colze a colze, aquella tarda, a Meridiana Resisteix, davant de la Brimo, estava tan prop d’ell que sentia com li bategava el cor ràpidament. No obstant no va moure un dit, ni una pestanya, quiet amb les mans enlaire i li vaig fer aquesta foto (portada). Us he de dir que impressiona la seva determinació. Em sento segura al seu costat.

Va ser un dels meus entrevistats a l’espai #EmRespons i vam poder gaudir de les seves respostes en un moment també molt especial.

Ara és candidat a la presidència de l’Assemblea Nacional Catalana, l’ANC, i no tinc cap dubte que es la persona adequada per aquest lloc per moltes raons. No només perquè sé a qué va, sinó per que sé que no s’hi estarà dos anys si veu que no rutlla com hauria de rutllar o si sap que els partits s’han tornat a infiltrar i no el deixen moure.

Prendrà mesures excepcionals si no es compleix el que la ciutadania va votar. Ho dirà i ho farà, com ho ha fet altres vegades, també dins dels partits. Ho farà ben orgullós amb el nas de pallasso, per que no hi han paraules més serioses que quan les diu un pallasso amb el seu nas vermell posat. Aquesta feina és un dels oficis més seriosos del món, treure un somriure a la humanitat i, per sobre de tot, a qui pateix violència contra els drets fonamentals, per això estarem al seu costat també.

Per aquesta campanya us demano que no us poseu de costat i us poseu el nas. 

Si l’ANC ja no serveix, pel que cal fer si o si, es veurà ràpid, que la cosa no es mou. I en Jordi serà testimoni. 

Si no rutlla sortiran nous circuits, per que les revolucions no són situacions d’avui per demà i aquests  processos tenen camins més semblants a un Dragon Khan que no pas a un  passeig per la plana de Vic. Ara estem circulant per una bauada inconformista però desalentadora que fa que no vulguem participar i això precisament és el que volen el partits polítics.

 En Jordi ha guanyat però amb poc marge de diferència amb la següent candidata, la Dolors Feliu, que no tinc cap dubte que és una dona preparada professionalment, per que ha treballat a les institucions catalanes manant governs de diferents ideologies i perspectives però, potser, és un càrrec com hem vist en altres candidatures que no deixen de formar part d’aquest sistema del que volem fugir els independentistes.

 Volem un líder disposat, que ens parli sense embuts, que ens avisi del perills, però que no es calli mai dels embats pels que haurem de lluitar. Si, lluitar, per que democràticament es pot lluitar i molt, però el necessitem a ell a la presidència i rodejat d’un gran equip que treballi i pensi exactament com ell, com nosaltres, si no tornarà a passar el mateix que succeeix des de que es va fundar aquesta Assemblea Nacional, que els partits s’infiltren dins del organigrames per aturar instintivament que el procés continuï.

I el procés només podrà continuar si ens desfem de la #LittleSpain.

 Aquest petit regne subrogat català està ple de bons sous i conformitats amb l’amo que tot ho controla i espia. Nosaltres necessitem a un Lancelot disposat a buscar el nostre propi Camelot on governar-nos amb una constitució dissenyada i votada per demòcrates. I no necessitem, per molt bé que facin gestions administratives i judicials, altres candidats. Algú que va a fer el que s’ha de fer, començant per donar-nos la veu quan parlem, a protegir-nos i anar tots junts en tot allò que construïm, quan sigui elegit president.

No tinc cap dubte que en Jordi Pesarrodona, @Pesacapsada serà el nostre President a l’Assemblea Nacional Catalana, aquest cop no es permetrà que cap òrgan de despatx, amb connivència amb partits, decideixin el contrari del que han decidit les bases. Si torna a passar.

Liz Castro, Antonio Baños… potser és que també a més dels partits, les associacions tampoc són el que deien ser i ens hem de buscar la vida tots sols.

Sobre el full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana que va incorporar fa uns mesos una esmena, impulsada per les bases d’Arenys de Munt, que defensava la idea d’una “candidatura única” independentista per a les eleccions al Congrés dels Diputats, que s’han de celebrar el 2023, només pot veure la llum, amb cara i ulls, depenent de qui tingui la presidència de l’ANC. Si poseu a algú que pugui ser controlat per un partit, no dubteu que ho faran. 

La política no hi hauria de fer-ho, però és així, de vegades apareixen persones que poden fer grans coses perquè tenen les idees clares i el recolzament de qui volen que estigui al seu costat, que som nosaltres, el carrer, les bases. Aquest és ell, en Jordi Pesarrodona, el clown català.

https://saralidiaester.cat/premium/
saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular