Divendres, novembre 26, 2021
- Publicitat -
Inici Articles Polítics El lideratge dels vençuts.

El lideratge dels vençuts.

“No tenim cap garantia que el PSOE compleixi el que promet. Però, quina és l’alternativa?” 

Gabriel Rufián

3 Novembre de 2021

Recordo quan era petita, i l’avi ens portava a la meva germana i a mi al cinema, a veure Blancanieves y los 7 enanitos,Cenicienta sense adonar-se que eren pel·lícules masclistes i que l’ensenyança que em donaven aquells comptes de fades i d’amor principesc, que jo com a dona, un ésser humà de sexe femení no tenia cap mena de valor sense una feina al servei de l’home o com dependent de l’amor d’un príncep. També he posat els títols dels comptes en espanyol, perquè era així com jo em vaig creure que el meu destí en la vida seria ser la costilla de Adán.
Jo ja tenia 11 anys quan va morir Franco al llit. La meva besàvia va morir un mes després, feliç d’haver vist l’enterrament del dictador, abans d’anar-se’n ella, i tot semblava que la vida ens oferia a tots plegats una finestra d’oportunitat.
La política que ja era tema de conversa a casa, es va fer més dinàmica. Els avis creien que el futur potser esdevindrà més tolerant i els pares en canvi més realistes, van tenir clar que res canvia, encara que li passis una mà de pintura. Jo, inspirada en els avis, però amb la por dels pares, curiosament al reves del que passava en altres famílies, em movia entre la il·lusió, l’empenta de l’adolescència i la necessitat de no dependre de res i de ningú. Però ets novell quan despertes a la vida, ensopegues allà on estaves segura de no caure, els amors fallen, les amistats no ho són tant i la política et decep.


I passen els anys i creus que el teu ideal de convivència i la teva manera de ser formen una cultura en tu mateixa i els que vols és gestionar-la. Simplement això. Però en el moment que coincideixen a la teva vida allò que vols, amb un col·lectiu que pensa el mateix que tu, perquè ha arribat a la mateixa conclusió de què no s’ha de ser la costella de ningú, ni esperar les engrunes que et vulguin donar. Que no necessités el petó del príncep per sentir-te realitzada, o que no t’agrada el sexe o que t’ho vols fer amb dues dones, et diuen, que t’ho prenguis en calma. Què està bé que vulguis avançar en la vida en general i en el teu cos en particular, però és que si les altres persones que viuen al teu voltant no volen que tu ets realitzis com a ser humà en totes les facetes que vulguis. Que es pot fer?
Quina alternativa hi ha?
I t’ho diuen qui fa titulars, defensant la llengua com a nuclear, però només treballa en espanyol, té un programa a YouTube en espanyol i parla a les xarxes exclusivament en espanyol.

Doncs hi ha una solució, perquè qui et diu això no mereix el teu respecte, i és fer-lo fora de la teva vida. Perquè ell ha fet el mateix que el seu predecessor que és enganyar-te per posicionar-se en un lloc privilegiat a expenses de vendre’s el teu amor i respecte. Demostrant un altra vegada que mai et van voler fer volar, sinó que es van aprofitar de les teves ganes de volar, per agafar ells volada.


I em direu que es pot fer?


Aquest compte no és de princeses, o d’herois on tots van per ell i acaba salvant al món. Aquesta és una realitat de la lluita pel territori i la supervivència d’un poble, on van guanyen els cowboys i aniquilen als nadius indis. I de mafiosos, on els que no fan bondat, acaben al fons del mar, amb un peu de formigó, o son testimonis en una causa molt greu i de sobte son un numero de identificació en una cadena de suïcidis i accidents inexplicables.
Després estan els que s’ho juguen tot, els coneixeràs perquè són el blanc de totes les dianes, i l’enveja de tots els covards. També tenim els que no s’hi juguen res, i faciliten per darrere el col·laboracionisme. Mai són imputats, tot i que han protagonitzat les manifestacions teatrals més exagerades dins del Congreso de los diputados, i que quan surten de l’hemicicle, saluden a la policia de a por ellos, perquè tot i que no són del tot dels seus, ja els va bé, que de tant en tant, facin de polis dolents, així ells fan de republicans bons.

Tots coneixem que seria impossible el cel sense l’infern no? Per això sovint utilitzen als llimbs i el purgatori. Estem allà on ens volen uns quants, demanant que resem quatre ave maries que ens treguin l’entrellat, mentre ells es preparen el Vaticà català.
Que podem fer?, es pregunten.
Quina alternativa hi ha? Ens diuen, queixosos.
Nosaltres som de donar l’altra galta, ploriquegen!
Que #EstaPassant!, diuen en veu alta des del púlpit, perquè els puguem sentim bé, declaman que ells ho van intentar, i que tenen el cel guanyat
Però ara tenim massa poder i som massa rics, per jugar-nos els quartos, diuen dins del confessionari. Després es vanaglorien de qui diu defensar la llengua catalana, escrivint desde un mitjà espanyol en espanyol.

Ells són la mentida, ells han muntat una comèdia, ells són els personatges, però l’espectacle que és la vida, ha de continuar., amb un nou guió i amb nous actors i actrius.

Així que no deixis que et diguin que sense el petó del príncep no despertaràs mai. El príncep t’està enganyant. I el guionista es dedica a fer ficció i pot canviar el final, si vol.

Pensa que la vida és lluita, i sempre hi ha alternativa. I l’alternativa la tenim, i comença a funcionar, no ho dubteu Per això, la primera decisió que cal prendre és, canviar el lideratge dels vençuts.


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí) per 3€/mes

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -