Diumenge, juny 20, 2021
- Publicitat -
Inici Faristol El feminisme es també cosa d’homes! per Francesc Pomés Martorell

El feminisme es també cosa d’homes! per Francesc Pomés Martorell

Aquells i aquelles que tingueu una certa edat us en recordareu d’un anunci de televisió d’un conyac que, sense cap vergonya, afirmava que aquest era cosa d’homes. Crec que avui seria irrepetible aquest anunci, espero, però em serveix per parlar d’un tema que en general ens incomoda als homes.

Les dones, mitjançant el plural i divers moviment feminista, han aconseguit per fi situar la lluita contra l’opressió femenina en el centre del debat de la societat actual i començar a trencar segles, mil·lennis, de domini heteropatriarcal, tot i que queda molt per fer.
La història es llarga i no podrem resumir-la aquí, però almenys recordem que mentre es feia la Revolució francesa, origen de tants canvis, hi havia qui era guillotinada per defensar els drets de les dones, la il·lustrada francesa Marie Gouzet, mes coneguda com a Olympe de Gouges, la qual després que l’Assemblea Nacional redactés i aprovés la Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà (1789), oblidant els drets de mes de la meitat de la població, les dones, va escriure una Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana (1791) que es un text fonamental per a qualsevol persona que
vulgui entendre la lluita per la igualtat, i especialment per la igualtat de la dona. La podeu llegir sencera a: https://lafrontissa.files.wordpress.com/2010/11/declaracio-dels-drets-de-la-dona-i-de-la-ciutadana.doc. Paga la pena encara avui, i juntament amb la Vindicació dels drets de la dona (1792) de Mary Wolltonescraft, que podeu llegir en castellà a; https://freeditorial.com/es/books/vindi es poden considerar textos fundacionals de la reivindicació contemporània dels drets de les dones, dels drets de tothom, perquè no hi pot haver llibertat si no es lliure tothom.

foto de ABC


Les lluites de les sufragistes per aconseguir el dret a vot o les lluites per aconseguir la igualtat en el mon laboral i acadèmic han travessat tot el segle XX i continuen ben vives avui a molts llocs del mon. També en les societats teòricament avançades, on avui el masclisme i la preponderància masculina s’han vestit amb nous trajos per dissimular el manteniment dels privilegis masculins.
Com passa en d’altres qüestions, la igualtat real no passa només pels canvis legislatius sinó per una cosa mes difícil: el canvi de mentalitats i el reconeixement de la diferència.

foto de Pinterest

El masclisme i la consegüent dominació i violència contra les dones forma part de tot un entramat social, econòmic i cultural que impregna tots els porus de la nostra societat i que es transversal a totes les classes socials, grups i ideologies. Malauradament forma part del substrat cultural, a vegades inconscient, de totes les nostres societats. En les societats catòliques com la nostra, a mes es veu reforçat pel menyspreament de la dona que fa l’església (reduint-la a tasques auxiliars), convertint-la en font de pecat, valorant la virginitat com si fos una mena de virtut, enlloc d’una mostra mes del domini masculí sobre la sexualitat de la dona, i oposant-se al seu dret a disposar del propi cos. Malgrat els avenços polítics i socials estem ben lluny d’haver deixat enrere aquest problema. 

El cert es que mentre les dones han bastit tot un moviment, plural i divers, per canviar la situació, no hi hagut un moviment semblant per part dels homes per tal de definir un nou tipus de masculinitat no hetero-patriarcal i sexista. Al contrari, sembla haver-hi un moviment d’oposició als avenços de la dona i un retorn a concepcions masclistes del passat que continuen ben vives. Ja se sap que els amos no acostumen a cedir els seus privilegis de grat, però ja seria hora que els homes comencem a assumir les nostres responsabilitats en la lluita per un nou tipus de relacions. 

foto de IDEAL

El problema del masclisme no es només un problema de les dones, es fonamentalment un problema dels homes beneficiats durant massa temps d’un sistema tòxic de relacions que també ens impedeix ser d’una altra manera. Cal que els homes admetem la realitat de l’opressió femenina, en una societat on encara assassinem a les dones, les sotmetem a abusos, violacions i maltractes físics i psicològics, on les prostituïm, on no poden circular lliurement i sense por, on continuem vexant-les i considerant-les només un cos del qual fer ús, on les jutgem amb paràmetres diferents a les altres persones, etc. etc. I admetre-ho es començar per decidir si preferim continuar formant part dels opressors o no, i actuar en conseqüència. I suposa sobretot, ser capaços d’enfrontar-nos a nosaltres mateixos i a tot un seguit de contradiccions i vergonyes que no podem defugir. 

La realitat es que hom observa les passes decidides de les dones, i amb elles les de totes les persones amb orientació sexual diferent a la norma, i en canvi la sensació es que la majoria d’homes no hem fet les passes necessàries en el mateix sentit. Hi ha unes dones molt diferents a d’altres períodes històrics, però malauradament els homes som fonamentalment els mateixos de sempre, això sí, alguns han après a dissimular-ho. Estem en allò que ja deia Lampedusa: Canviar-ho tot, per no canviar res. Es aquest el paper que volem fer? 

I consti que no podem caure en falsos paternalismes ni voler substituir-les en les seves lluites. Elles saben millor que ningú que volen i com aconseguir-ho. Els homes n’hi hauria prou que no fóssim un obstacle en el seu camí i, si pot ser, que assumim que canviar-nos a nosaltres mateixos també va a favor nostre: podem ser unes persones diferents i millors i tenir unes relacions amb les altres persones mes riques i satisfactòries per a tothom.

imatge de Nùvol

La lluita contra el masclisme, el feminisme, es la lluita de qualsevol persona que cregui en la radical igualtat entre totes les persones, i com deia al títol d’aquest article: el feminisme es també cosa d’homes! 

Francesc Pomés Martorell

Barcelona, a 24 de febrer de 2021


Ajuda’ns a continuar treballant. La teva ajuda ens permet continuar escrivint.

Fes-te subscriptor premium (Aquí)  per 3€/mes. Amb la subscripció rebràs capítols de la novel·la Mémé, articles en exclusiva i un resum setmanal.

saralidiaester
Sara-LidiaEster
Escriptora per la República de Catalunya. A dia d’avui em considero comunicadora de la vida i escric tot allò que penso sense pèls a la llengua.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat -

El més popular

- Publicitat -